Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 30 de diciembre de 2011

LA PENULTIMA AMB UN CALA D’ORER PER ESPORLES dj29des11

VP te un convidat de cala d’or i proposa ruta clàssica per Esporles, en miky convida a la participació en aquesta darrera sortida entre setmana i en mapes proposa una lleugera modificació per no anar i tornar pel mateix lloc.
!6,00 un èxit de convocatòria 11 desenfeinats en un horabaixa entre setmana, així no s’aixeca un pais ...
VP, tofol caladorer, miky, becari, andreu, torner, moyos, joandemaria, bigel, pietro i mapes. La real, son espanyol, es muntant i coll den Portell, on ens trobem que han fet net el bosc i la trialera ara es una pista. Esporles i cap el camí de pescadors on n’Andreu es retura a inflar mentre els mes fluixos anem tirant. A dalt ens agrupem i anem fins mirant de mar i d’allà a la trialera d’enllaç cap el camí des correu, ara perfectament ciclable, no tot en aquesta vida a d’anar a pitjor.

Cami de s’arboçar fins el inici del camí del correu, allà en moyos no atura de remugar que vol pujar pel traçat original en lloc d’anar per la pista del costat que es totalment ciclable, tot i que hi ha que botar una reixeta i una barrera. Posem els llums i ens fiquem dins el bosc pel camí restaurat del que ha sortit un magnífic empedrat que ens fa sofrir mes en alguns trams. Arribem a la carretera i allà ja de fosca negre es veu que en bigel segueix pel camí des correu mentre que tots els altres girem per anar cap a la granja. Jo no ho sabia però resultava que en bigel no li funcionava el llum, així que anava a les fosques. Tot i així els pietosos del grup decideixen seguir. Avui ni arribàvem tard, ni plovia ni estàvem en cap situació critica, senzillament tenien frisor i decideixen deixar tirat a un company sense llum i com comprovem desprès sense telèfon enmig de la muntanya. N’Andreu, en Pietro i aquest narrador decidim anar a cercar-lo. El trobem, mes ben dit el sentim, perque no s’el veia gens, que ja anava tornat cap enrrera per intentar trovar-nos , confiant en que l’esperéssim.


Reprenem la marxa i veig com els tres que van en mi “la noche los confunde” i nomes fan que perdre el tirany. Tal com havíem quedat ens agrupem de nou a son tries i d’allà ja cap son malferit. Desprès de la darrera barrera, aquest narrador es trobà que la seva llum ja pareixia una espelmeta i a poc a poc es va quedar enrederit, però com que el grup ja havia demostrat que no l’importa deixar ala gent tirada al mig de la muntanya no es sorpren de que no l’esperin per Sarrià, així que un es posa a disfrutar de la soledat i el silenci del vespre ens els darrers quilometres i passa de llarg per davant del grup que ara ja els hi pareix be esperara establiments. La veritat es que jo duia poc llum però en duia i estava en camins de carro fàcils però lo de deixar en biel, de vespre, sense llum i sense telèfon, tirat per Esporles dona una mica que pensar. 50 km i 860 de desnivell.

DE LA VALL DE SUPERNA A LA VALL VERDA 24 des11.

Teníem que anar a Sóller però perquè pogués venir es Becari convaleixent varem canviar de ruta, es tractava de fer una cosa rodadora i com que tocava serra això implicà el de sempre un poc de Esporles un poc de Calvià.
Sortida ales 8,00 en el cap de setmana mes curt del any i per tant fresques i fosques. Un munt de gent però que ja no me’n record i com que per error s’han perdut les fotografies per no deixar algú ho deixarem així. Com sempre establiments, sarria, son malferit, son tries, avui com que haviem avisat anem pel bon cami i no sortim per la granja sino que anem faldejant per la vall de superna, rampes dures per la granja i el bosc encantat de son vich. Botam a son Noguera i d’allà sortim discretament a la carretera que al seguim fins es grau d’allà ja baixem per les trialeres que ens duran fins Puigpunyent. Havien decidit baixar fins el poble per anar a berenar a qualque lloc que fos mes econòmic que galilea, aixi que ens ficarem al Restaurant Bar CAN JORDI. Simpàtics ho varen ser fins que ens arribà el compte, 7 EUROS per dues llesques de Pa amb un poc de formatge i pernil, afegeix una cocacola i un cafe i ens va sortir el berenar suposadament econòmic per 10 €. Un no diu que tot i que a Felanitx els bocatas son mes grans i saborosos troba que 2€ beguda inclosa es excessivament barato, pel mig hi ha es gallet, que amb 6 et donen berenar amb tota la beguda que vulguis , llom i cafes. Però 10 € per allò es un ROBO. Be escaldats i amb NUNCA MAIS berenar a can Jordi partim.



Es becari en abandona.Son Net i en estar dalt, discussió de si retallar o no. Tirem cap avall cap es ratxo que es troba tancat per vacances, així que hem de botar per un costat. Ens queda pendent per aquest any fer net el caminet que ens du des de els vials de la urbanització fins la barrera de sortida des ratxo, així ens evitaríem molts de problemes a mes de que el camí es mes biker.Galatzo i a cal l’Amo en Biel els que volien arribar prest decideixen retallar, que es un dir perquè han sortit fins la carretera i desprès s’han encolomat fins Galilea per baixar es burotell, així que han arribat nomes una mica mes prest que els hem completat la volta prevista.



Els retalladors crec que eren en rol, moyos, largo i joan, els que continuarem érem Vp, andreu, bigel, torner,pere, miky i mapes. Així la volta continua rapida fins es capdellà, baixada per la vall verda i d’allà a peguera pel ridícul camí peatonal. A Torà i la romana els camins s’han convertit amb autopistes forestals, així que arribem fàcilment tot i com sempre amb algun error al torrent de santa ponça, Son boronat i darrera penitencia fins a vall d’urgent on ens dividim definitivament els que van pel coll des tords i els que van pel coll de sa creu. Alguns una mica tocats com aquest narrador i el senyor torner que li pareixia que estava una mica cansat. 75km i 1450 de desnivell.

martes, 20 de diciembre de 2011

PAS DE SA FESA

Avui a la rotonda a les 16h en Biel, VP, Mollos, una mica més tard arriba n'Andreu, ja ho diu VP (estic donant massa marge amb els horaris), n'Andreu és castigat per arribar tard amb una sessió de flexions que realitza a la mateixa rotonda cridant:no arribare tard mai més!!!
Avui havíem organitzat una sortida, però com l'organitzador s'ha absentat hem decidit canviar la ruta.

Avui hem pensat anar de visita a casa de l'amo Biel i de pas veure és Pas de sa Fesa.
Sortim direcció Passatemps i després via directa per carretera per evitar que ens agafi la nit per la part alta de la muntanya,
Arribem a les cases de Arqueria d'Avall nosaltres aprofitant que no ve Mado Pereta entrem per davant de les cases, al entrar el ca ens dóna la benvinguda però nosaltres al nostre rotllo, comencem a pujar per la pista, una pista amb un desnivell molt agradable.
Sa Gubia que abans estava damunt dels nostres caps ara el tenim al nostre nivell uns 550 m, continuem cap al Pas de sa Fesa amb llum natural, baixem cap a Biniforani Vell on trobem una barrera que el darrer cop que vam estar no estava, la sortegem per un banda, fàcil, seguim baixant i arribem a 50m d'on estavem fa una hora (curiós).

Tornem ara ja amb els llums (avui carregats) pel camí que ens dur a Raixa d'aquí anem per la carretera de Sóller,decidim anar per darrere de Palmanyola i tornada per Passatemps on VP i un clau tenen una petita història d'amor amb foradada inclosa (aquestes bicicletes de grans superfícies ...) arribarà a Palma 40km i 600m desnivell

lunes, 19 de diciembre de 2011

PER FELANITX. S17DS.

Aquest dissabte estàvem en família, no hi havia cap convidat extern excepte n’Andreu, que ja el tenim com un fill adoptiu. Tots els altres érem els de sempre: Yerar 29, micot, cecilio, tia, pietro, fran, vp, bigel, moyos, frenando i mapes. Nomes ens faltaven en Torner que està sense bici i en Joan, que des de que es un yupi de Bimont pareix que ja nomes te temps per vendre bicicletes i picar-se amb els guay.


8,15 estació de Manacor, com sempre en yerar arriba tard y en tià apareix per qualque banda. Avui toca expiar el darrer pecat de la volta a Mallorca, el boci que retallarem des de cala Murada fins a Sant Salvador. Així que engirgolem una volta per terres Felanitxeres amb origen Manacor. Partim pel camí de son moix i desprès girem per encolomar-nos fins a s’ermita.




Quan estem pujant, desprès de que els cans d’un dels xalets que colonitzen la maltractada serra de Llodrà, sentim una veu que comença a desbarrar, “ni puto cas” es veu que no li agrada que passin pel camí de prop de casa seva. Ens reagrupem a l’ermita i iniciem el “descenso” ara ja molt mes elaborat i amb múltiples variants respecte de com el coneguérem en els seus inicis. En Moyos que havia quedat enrederit, suposo que atabalat pels crits d’aquell capdefava i obsessionat en seguir un track que en aquest lloc confés l’havia fet a sentiment, es perd i acaba davallant per asfalt. Son coletes i cap a sa cabana i el camí de plata. Fem el collet per travessar de nou la serra de Llodrà i ens plantem a Son Macià.


Avui en lloc de travessar es Fangar anirem pels camins que el bordegen que personalment els trobo mes divertits. Via directa cap a cala Murada amb un petit error d’uns metres que ens fan anar per la finca equivocada i acabem botant per on no teníem que botar. A cala murada seguim el divertit camí del barranc i desprès ens fiquem en ple paisatge lunar de marina mallorquina cap a s’algar de Portocolom. Afamegats arribem a la placeta del comerç i fem bon servici del forn mentre posem verds als que no han vingut. En mitja horeta estem plens i berenats



Ara toca el mes dur de la volta pujar fins a Santueri i desprès agafar els magnífics tiranys que en duran fins a San Salvador amb dos moments de penitencia i bici a l’esquena cada un d’uns deu minuts.





Reagrupament a dalt del monestir de on davallem pel antic camí recentment restaurat. Personalment ara que estam de lleis turístiques i demes barbaritats urbanístiques, crec que ajuda mes a desestacionalitzar Mallorca els pocs doblers que ha costat això que no donar barra lliure als hotelers.



Calvari on cecilio pinxa i repara mentre els altres coronem. Feina feta tornem per camades fins a Manacor a bona hora just quan el tren ha de partir. 70km i 1350 de desnivell.


martes, 13 de diciembre de 2011

SOPAR DE NADAL. jv 15dc



Cena en el Plaza (plaza patins Palma). Día 15 a las 21:00

precio 20 € cerveza entrada, picada, carne a la piedra, postres y bebidas.

PAS DES VENTALL


Avui horabaixa a la rotonda en Biel, VP, Felix, Andreu, Fran, Mollos, El Sr VP volia un horabaixa tranquil però com aquesta setmana no s'ha portat bé li castiguarem amb unes petites rampes i un ritmet pestoso.
Com va quedar clar aquest dissabte en segons quins temes el millor són les dictadures, el poble millor que estigui en la inòpia, dit això en arribar a la rotonda no dono opció, la volta és la que dic jo, i la que dic jo és és pas des Ventall.
Sortim a bon ritme cap a Puigpunyent seguint es track, com he dit el ritme és alegre d'això s'encarreguen Felix i fran, la resta feim el que podem, arribem a Puigpunyent i comencem a pujar és "petit pirineu", aviat ens desviem i ens sortim una mica del track, (suposo que va esser marcat manualment) continuem i arribem al pou on en Felix es nostre reporter gràfic avui horabaixa ens fa la foto de rigor, petit moment de confusió, ens sortim del track després veiem les fites i anem cap al pas ,el sortegem amb bastante dignitat.
Comencem a baixar ja és de nit, enllacem amb la baixada des Burotell, jo per variar gairebé sense llum, arribem a la carretera i baixem per és coll des tords i d'aqui a casa.
40 km i 640 m de desnivell.

domingo, 11 de diciembre de 2011

Volta surrealista.COMUNA TORRENT DES JUEUS S10dic.

Teníem que anar a Sóller via directa però sense estar segurs de que això es podia fer i considerant que els generals: moyos, cecilio i Joan, avui havien anunciat al seva NO Asistencia es va decidir posposar-ho per mes endavant. Així arribarem a divendres i no hi havia res clar, com que en Jeroni havia dit unes quantes vegades que si berenàvem prop ell vendria, aquest narrador proposà anar a can Franco, així podríem pujar a la comuna i per acabar d’omplir tornariem pel torrent des jueus. Es a dir, ens encolomem fins el penyal d’honor i acabem tornant pel passeig marítim de l’arenal. Tal com havia dit surrealista...
Si això li afegim un berenar mogudet amb certes discrepàncies... S’entendrà, perquè començarem 14 i acabarem 7.



8,00 Sergi, Andreu, Felix, Bigel, Rol, Fran, Pietro, Predo, Vp, Miky i Mapes, mes endavant a Bunyola s’afegiran en Frenando i en Largo. Pel mig de la comuna apareixerà en Yerar.
Arribarem a la comuna via passatemps i caubet amb un “parche” a son termes i un intent al principi de tot d’arreglar lo inarreglable de la bici den Torner/Bigel.
Pujada a la comuna, uns a bon ritme, suposo, i altres com podem. Arribem al penyal i agafem el tirany que ens baixa fins a ca es garriguer, d’allà, ens dirigim cap el camí de sa carena del comellar d'en bustante, amb un “conato” de rebel·lió per part dels semirígids o ultralight que troben que es la pitjor baixada.



Tirem per avall, amb qualque aturada per anar descansant braços els que no estem acostumats a aquestes baixades dures. Ningú ja no s’enrrecorda de que en el 2001 aquesta davallada va quedar impossible fins que ens ajuntarem un grapat de santamariers i nosaltres i en pla “matanza de texas” deixarem el camí net. Allò eren bons temps, perquè el balanç d’enguany amb aquest aspecte serà cero.



Ens fiquem pel cabàs (aquí tenim una mica de bo i no passem pena) i ens dirigim cap a Santa Maria a berenar ja una mica afamegats. Acabat el berenar, per cert bo i barato (5€) a la plaça del ajuntament de santa maria (can Franco estava tancat) comença la fuga de personal. Aquí el narrador estava desmotivat i no n’és conscient de qui se’n va i qui queda, evidentment en Sergi mediavuelta i en largo que tenia que ensenyar-mos una baixadeta per son peladí i no se per quins cinc cèntims, ha desaparegut. Abans d’entrar a son Segui passem pel davant d’un pobre senyor que ens mira estorat i segurament no entén que fem per dins casa seva ( segur que això durà conseqüències, de fet l’entrada a Son Segui ha estat tapada amb branques i per tant ens crea encara mes mal rotllo). Pugem per la trialereta fins l’ermita, d’allà sortim per puntiro i així no passem per cas garriguer. La veritat es que aquesta es una zona a evitar en temporada de caça però com que ja eren mes de les dotze, crec que no molestàvem a ningú. Hem de recordar que allò es una finca privada, tot i que haguí sentit dir a neobikers que anaven a la “comuna de Portol”.



Baixada pel camí de sant Jordi, ara amb en miky tirant ja que aquesta narrador havia perdut una mica la colquera i desprès de reparar cadena den bigel travessem cap a la carretera de Manacor, Sant Jordi, Aranjassa i camí de ses barraque. A bon ritme entrem en el torrent des jueus que ens deixa bon gustet de boca i contents als set que quedàvem d’haver complit la ruta inicial amb 86 km i 1381mt.

domingo, 4 de diciembre de 2011

Per Son Servera i Capdepera. s3dc

“Una flor no fa maig ni una gota fa raig”
La setmana passada no varem tenir crònica, ja que el narrador que ho tenia que fer va sofrir un accident laboral, una estella de carboni incrustada al ull. Així no varem poder contar un fet inaudit, teníem  “chica nueva en la oficina, se llama tonina y es divina...”. La qüestió es que tal com hem dit va ser flor d’un dia, perquè ahir ja no va venir, potser el tenir que agafar tren o cotxe i tenir que matinar li va fer mandra. Així que aquest dissabte tornarem a ser els “cabestros” de sempre. Un grup nombrós per cert, ja que érem quinze: mèrit especial a en Jon “Anda” que desprès d’haver sobreviscut al dimoni de Tasmania, (quina enveja poder dir “ aquello era demasiado salvaje, por no haber, no habia ni caminos”). Pues això, que en Jon ha estat l’únic sostenible i amb la santa paciència que ha vingut amb tren fins a Manacor, els altres hem arribat amb cotxe: Cecilio, Raul, Anton, Pietro, Moyos,Torner, Bigel, Vp, Andreu, Galera, Joandemaria, Tia, Frenando i Mapes. Sortim a les 8,30, ja que evidentment el tren no es puntual, no se si en Jon va tenir que fer transbordament, però això d’electrificar nomes fins Inca es una gran avantatge pels de Manacor, que ara, ames a mes, tardaran mes temps ja que han de passejar per l’estació d’Inca.
Camins de sa barraca i des puig de son talent. En un moment estam rodant per un dels indrets mes ben conservats del camp mallorquí, els plans de son Barba, a un li recorden estampes llunyanes de camps de masies per la Garrotxa o la Cerdanya. Anem a bon ritme, en Moyos al davant , aquest narrador pel mig i en Frenando tancant grup. Tots tres amb el gps i el track de la ruta programada (dibuixat amb el wikilock el divendres a les dotze del vespre i carregat en els respectius gps el dissabte a les 6 del matí, però ja se sap: basta guaitar per la finestra i decidir la ruta) i es que per moure un grupet així va beníssim el tema dels GPS. Sant Llorenç que el travessem de manera elegant pel carrer major i directes pel camí vell de son Servera fins pocafarina, on el deixem i ens fiquem pel divertit tirany que ens fa pujar fins el primer collet del dia acompanyats d’unes gotetes d’aigua. Ja va be, així segur que no trobarem cap caçador a l’únic punt que potser conflictiu de tota la volta.


Sortim cap a ses comunes sense tocar el poble i ens dirigim cap a son Pentinat  pel camí que solem emprar per anar cap Artà, ja que ara torna esser impossible anar per les vies del tren, estan totalment blindades amb tanques per tot. Amb les obres la zona de son Catiu pareix que està en guerra, camins tallats, barreres. A la fi, entrem ja dins terres gabellines seguint mes o manco el traçat del torrent de sa farinera, amb el seu moli impressionat i bells racons de ribera. La gana es fa present i ens pega un atac de locura, volem arribar al berenar, que ja l’hem comanat per telèfon a l’únic bar obert de sa font de sa cala, de fet, obrin mes prest per nosaltres. Però primer hi ha que passar la serra de s’heretat, així que arribem a les cases i comencem la pujada, al principi molt divertida seguint els tiranys i esperant no topar amb cap “descender” del que veiem les frenades i al final a peu. A dalt agafem la pista i amb un moment som en es carregador i al bar on hem comanat els 15 mixtos que ja estan preparats. (5 € amb beguda i 6 amb cafè). Al berenar es decideix que el dia 15 per 15 euros es reservi lloc per 15 persones en es Wok del polígon, veurem com acaba el tema...
Ja a dins el track de la volta a Mallorca ens anem cap a Canyamel pel claper des gegant, on n’Andreu te problemes de coberta, mentre esperem, parlem de que possiblement l'avanç mes important pel mountain bike , ni son les dobles, ni les 29, ni els frens de disc. El que fa que un grup de 15 persones vagi rodant sense massa entrebancs, es dur les rodes tubelitzades, si no fos així,ja haguéssim tingut mes de 2 o tres punxades.

Canyamel i el tercer collet, es coll baix. Allà ens agrupem i iniciem la davallada pestosa cap es port verd, el darrer dia que érem allà ja fosquejava i per tant no varem fer tot el que estava programat així que avui toca redimir el pecat i seguir tal com estam fent des de fa mes de 3 cap de setmanes, refent tots els trams que varem retallar de la volta.
 Arribem al port vell i d’allà ens traiem un As de la màniga , ja que ens fiquem per tiranyets fins  el torrent nou o de xiclati. La veritat es que es un espai estrany i ombrívol. Generalment  es fàcil de rodar, però avui, hi ha qualque bassa d’aigua i tot i que podem seguir rodant  l’aigua arriba fins l’eix del pedalier. Sortim a la superfície i arriba el premi del dia, els single track del puig de son corb a la banda de son lluc. El track aquí esta fet una mica a ull i ens crea algun dubte, però la veritat es que tots sortim contents d'allà amb una bona estona per tiranys de terra, puja baixa, baixa puja que et deixen un molt bon gust de boca. Acabem de pujar per la pista al puig i  baixem cap a les cases de son corb. D’allà anem cap el poble de Son Servera que el travessem  i pugem pel carrer major cap a la darrera punta de la jornada, el coll de son Escrivà , d’allà ja rectes per pistes molt gravoses anem fins a son Carrió.
            
Es tard i ja volem tornar aixi que agafem la tranquila pero “pestosa” carretereta fins a Manacor amb les seves rampetes inacabables. A la fi a les 14, 30 arribem contents i amb bon gust de boca, feina feta 75 km i 1200 de desnivell.