PA TORRAT AMB OLI. S30jl

Generalment posem com a títol el lloc on hem anat ja que es el mes important de la volta, però com que avui aquesta ha estat una mica “fiasco”, hem posat el títol del que hem après avui. A partir d’ara el pa torrat amb oli i una barreta de pate de fruites seran el berenar oficial dels membres sectaris ja que hem vist que aquest es l’aliment dels que guanyen per la transpyr.
Avui teníem dos convidats en David de “Fox”, el representant d’Espanya i Portugal d’aquesta prestigiosa marca de suspensions que estava de “turne” per les illes i es Bini, baixat des de Bunyola. Amb aquests dos convidats no importa indicar qui ha coronat a les pujades i qui hagués arribat primer a les baixades...
La proposta de volta del dia no volia allunyar-se molt de Palma ja que les previsions del temps no eren gaire bones i, ames a mes, volíem anar per algunes de les millors baixades que tenim per aquí amb un fons de paisatge de mar, cosa que sol agradar molt als de terra ferma, en aquest cas d’Osca.

A les 8,00 els dos esmentats mes un grup de pobres mortals sectaris: Joan Galera (que tots sabem que esta fortíssim, però que com que ara entrena pujant tot el coll des tords i Galilea amb el plat gros devia estar una mica tocat), Yerar ( que també esta fortíssim però no tant), Jeroni, Frenando, Bigel i Mapes. Quan partirem s’havia aturat de ploure però la humitat es podia quasi mastegar. El primer objectiu ermita de Maristella via directe per Sarria i son Malferit, deixant per Establiments en Bigel que te la suspensió “Fox“ avariada i anava amb la rígida Trek que te Trek. Arribem al cor de Jesús i foto ( foto con la madre , foto con la hija, foto con los dos...).

Des del monument expiatori iniciem la baixada per dins el bosc, avui el descens no era cap regal ja que tot estava molt llenegadís. Quan arribem al desviament que permet anar cap a son Tries, no continuem per avall i anem a cercar el safareig de Bellavista, per aixi baixar una mica mes dignament fins el camí des correu. Acabem de davallar fins Esporles i mentre travessem el poble sentim un “xof” acompanyat d’una forta pudor. No direm que era el “xof” ni qui va ser l’agraciat que rebé el premi per així no perjudicar la seva imatge.

Mentre deixem a l’afectat rentant-se als abeuradors, els altres iniciem la pujada pel camí des pescadors. A dalt, on per cert en Pietro ha coronat el tercer, veiem les portes de Mordor per la mola de Planícia. Tot i així, com valents hobits continuem la nostra marxa. L’enllaç i la baixada de son Valenti, tot i estar xopes segueixen essent fantàstiques. Al seu tram final ja no nomes son les mates les que ens estan banyant, ara ja ens cau aigua directament del cel per lo que ens dirigim ràpidament al bar. Allà els mortals berenem de pa amb oli “mixto” i els bons de la dieta ja esmentada abans. Com que no atura de ploure la tertúlia s’allarga, primer amb els cafès, desprès amb les herbes i desprès... com que ja no sabem que mes demanar decidim partir.

No hi ha res que fer, iniciem la retirada via directa per l’asfalt. Aquest narrador com que te pànic a l’aigua es posa el xubasquero, ja se sap: “ prefiero morir hervido en mi sudor que no helado” i així amb el termòstat en vermell ha pujat agonitzant mentre els altres prenien les aigües de juliol. Refèiem el camí fet abans i baixem per les pistes de son Dameto fins Esporles. En el poliesportiu ens acomiadem del Bunyolí i la resta pugem el coll d’en Portell acompanyats per un ca policia extraviat que no ens vol deixar de cap de les maneres. En es muntant ja ha aturat de ploure, així que anem per son Espanyol i el camí del Secar per acabar a l’elefant blau on netegem les bicicletes. Esperem que la propera vegada que vengui en David faci mes bon temps . En fet el que hem pogut i així mateix ens han sortit 56 km y 1200 mt de desnivell.

CAMI DES CINGLES / SA COSTERA dj 28jl

by moyos.

En la darrera sortida d'horabaixa Bihhhel i un sevidor varem xerrar de que feia temps que no realitzàvem una nocturna i que ell tenia ganes de utilitzar el seu super llum , com a mi m'agrada acontentar a les masses organitzem una sortida nocturna, teníem clar que la que no voliem fer era la de cada any, Maristela i posats a ser originals organitzem "la nocturna de la Macaca", Sóller-Costera-Sóller. Fa uns mesos la varem fer i varem tardar unes cinc hores, amb el que quedem a Sóller a les 17h30 ', pensam després de la volta sopar a Sóller, però con llegireu després els horaris es desmadraren una mica i algunes princeses a les 00h0000001' es converteixen en carabasses i han d'estar recollides a ca seva. Bé, sortim de Sóller. Mapes, Frenando, Bihel, Tià, i hoyos56, Tià feia temps que no sortia amb nosaltres, això de la família nombrosa és el que té, ens va comptar també que aquest dimarts es va veure implicat en un accident que gairebé li costa la pell, al final no va ser res, però si un gran ensurt. Comencem a pujar cap a Biniaraixt, aviat ens adonem que la recent reparada roda d'en Mapes pareix un 88, s'atura per posar una mica d'aire i els altres seguim, no el tornem a veure fins al cap d'una bona estona (és el que té la tecnologia) Pugem `per Monnaber, esperant no trobar l'amic de Frenando amb el Suzuki (encara té malsons pensant en el dia que ens va perseguir).

Sortim a la carretera i entrem en els Binis, les vistes espectaculars, en es Coll des Cards Colers, Bihel trenca cadena, seguim baixant i arribem a la font de Sa Bauma Frenando vol agafar aigua però avui no surt gairebé res . seguim i sortim de bini gran, arribem al projecte de telefèric i Bihel Puntua al coll des Reis.

Baixada impresonant cap a Cala Tuent quina pau, quina tranquil.litat, jo segueixo pensant que aquest és el sentit bo per realitzar aquesta volta. A Tuent ja es posa el Sol i decidim berenar al coll des Polls veient la posta de Sol, llàstima arribem cinc minuts tard el sol ja s'ha posat. Després de berenar posem configuració nit, ulleres de Sol fora, aquestes donen pas a ulleres d'augment, bicicletes amb focus i la nit ens comença a embolicar. Arribem al Coll de Biniamar ja de nit fosca, seguim baixant a Balixt de Baix les portes estan tancades, només ens rep el ca lladrant, pugem i arribem a la part de dalt de balixt, reagrupem i comencem a baixar, veiem Sóller il.luminat, un bonic paisatge i destacant l'església de Sant Bartomeu, a Sóller en ser ja masa tard decidim no sopar i ens prenem unes cosscacscolass i ens acomiadem fins la propera sortida. 50km i 1800 de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1892957

BALITX. S23jl.

QUE TOTHOM HO SÀPIGA, EN JOAN “GALERA” ESTÀ FORTÍSSIM.
Volia donar canya i així ho ha fet coronant totes les pujades. Ja diuen que qui sembra recull i ell cada dematí ha anat sembrant llavors amb els seus “entrenos” secrets amb en Santi. Des de que està per Bimont ha tornat a renàixer.

Però anem als fets. Prest, ja que la etapa era dura, 7,00 del mati JOAN GALERA, pietro, bigel, frenando, dani, jeroni, mapes i en Moyos que ens acompanyarà nomes fins al coll ja que te feines, partim cap a Sóller.
La intenció era primer anar cap a Bunyola sempre per la banda dreta de la carretera per així tornar per la banda esquerra. Sortia una volta amb dos recorreguts circulars un de Palma Bunyola, que s’ajunta pel coll de Sóller amb una altre circular per les valls de Sóller i Balitx.

El primer tram comença pels polígons i brutícies de Palma i va millorant a mesura que ens acostem a Bunyola per es Rafalot i Caubet. A partir de Can Penasso comença el tram asfaltat i la primera gran pujada. A la primeres rampa en JOAN GALERA ja ens ensenya que el vol manar i comença a marcar un ritme que no varia tot i que augmenti el pendent, això romp el grup i uns quans els seguim, però fora de guio apareix un atac d’en frenando que ens deixa descol·locats, en Joan el segueix i els altres pensant que serà de metxa curta continuem a un ritme mes normal. Però l’atac dura mes del previst i veiem com es comencen a allunyar massa, així que aquest narrador quan veu que afluixen intenta agafar-los cosa que aconsegueix deixant-hi mitja vida, així en JOAN GALERA quan un arriba, agafa i fuig còmodament. El dubte, seguir amb en Frenando o seguir a la llebre escapada, sense aturar a recuperar continua la persecució i així acaba la primera batalla amb en JOAN GALERA arribant al coll seguit per aquest narrador i en frenando desprès. La resta pugen al seu ritme, dalt en moyos gira cap a ciutat, deixem en pietro, que es el cap de protocol, perquè es despedeixi.

Cami de ciutat, magnífic empedrat i connexió amb el camí del rost, una curiosa manera de baixar a Sóller pujant fins el desviament del camí de rocafort. Aquest camí no l’emprem mai i la veritat es que es molt divertit, desprès del camí del barranc possiblement sigui el segon mes ben conservat de tanta longitud de tota l’illa. El pontet que travessa les vies ens recorda els poblets dels Alps, ja queda menys per la nostre visita anual.

Sóller, anem directes al forn de Campos pel carreró de darrera i així evitar el mercat, peguem una mossegada i ens apareix en Rol, tot seguint els horaris establerts. Travessem el poble i pel bellíssim caminoi dels rentadors creuem els horts i tarongers.

Cami nou de Balitx, bon rotllo fins la capelleta i augment del ritme passada la carretera, JOAN GALERA, rol i mapes ens separem del grup i arribem amb aquest ordre a Balitx de dalt. Passades les cases la intenció era agafar la variant que passa per dalt les cases, però en Rol amb el seu ímpetu ens arrossega pel primer camí, ens estranyava no recordar tanta pujada, fins que el camí acaba i ens donem que ens hem errat.

Reculada i agafem el camí bo que ens du passat les cases, d’allà ja anem a cercar el camí vell de carro de balitx que ens ofereix unes perspectives magnifiques de la vall i les cases on arribem pel darrera. Anem a la carrera i ens prenem el suc de taronja de rigor, son 2 € que paguem amb gust. Que magnifica seria aquesta illa si totes les possessions seguissin el model de Balitx que conserva la autenticitat de la Mallorca rural amb les portes obertes i treu un rendiment dels visitants amb la venda dels seus productes.

Pujada per la pista principal on els mateixos d’abans mes en dani van al davant, aquest puja a un bon ritme fins que el ritme que ha posat ja no li va be i queda penjat al darrera de tots per lo que s’equivoca i en arribar a balitx d’en mig vol anar per on abans hem baixat quan els demes hem seguit per anar a cercar el camí que ens du cap a la font de balitx de dalt. Agrupats acabem la tercera pujada del dia i a la font repostam aigua.

Cami des bernats, sa figuera i baixadeta pel camí vell del port, on com ja es habitual, suposo que en rol arrossega el grup i es passen els tiranys que ens duen cap a la rodona de la carretera del Port. Allà ens agrupem de nou i ens dirigim cap al camí de can ai que ens durà carretera amunt per enllaçar amb el camí de cas Xorc i desprès amb el del rost. Arribem al creuament amb el camí de barona, en Rol continua pel del rost per baixar despres pel camí que nosaltres hores abans hem fet, mentre els altres comencem la penitencia de la pujada al racó de barona. A partir d’aquí el indicador de pendents ja no davallarà del 15%, passant el 20% en molts de trams.

Es el moment bigel que fins ara s’havia reservat. Juntament amb en JOAN GALERA fan un cero a la pujada. Ja amb les forces bastant al límit aconseguim arribar al camí de metro, les darreres pujades que haurien de ser divertides amb el desnivell que ja portam acumulat es fan feixugues i tots pensam que a mes ames, la baixada que ens queda no es cap regal.

Iniciem la baixada en grup, les cames descansen i comencen a fer feina els braços. El grup baixa compacte i amb silenci, un recorda els peregrins del tanhuasser retornant cansats i satisfets a casa. A poc a poc el grup s’estirà i els que anem amb dobles aguantem millor els impactes que no vull pensar com deuen esser amb la doble rígida d’en JOAN GALERA que per molt de 29’ va rebent de per tot.

Arribem a la caseta de la font de la reina i ens disposem a fer els pocs metres que ens queden per pujar al coll. En frenando s’havia quedat en ganes de coronar-lo i fa de nou un atac seguit d’en JOAN GALERA que crec que li deixa arribar. Mentre els altres arribem mes o manco en grup. Baixada fins a can penasso, amb aturada a la benzinera per repostar. Comencem la tornada per l’altre costat de la carretera es a dir per Raixa. Sempre ens queixem de lo malament que estan els camins, que els tanquen o que apareixen destrossats, en canvi avui podem dir que aquest mai havia estat tan net i ciclable com ara. Arribem a Palmanyola i anem a cercar el camí de passatemps, allà per rematar la jugada posem marxa rapida tot i que tot el camí sigui una via 20 nosaltres el fem tant a la part de terra com a la asfaltada a mes de 30. Arribant a Palma passades les tres i mitja amb la feina feta i contents d’haver complit el recorregut proposat amb una de les voltes mes exigents que hem fet darrerament.

101 km i 2190 de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1876618

CAN VAIRET. M19jl

A proposta d’un que no va enlloc de viatge amb bicicleta, seguim anant de cales com el dissabte passat. Ens tocaria fer sortides mes alpines, però com que n’hi ha que estan contracturats ens estimem mes sortir que no quedar a cases. Com ja es habitual en aquestes sortides de les 4, primer intentem rodar una mica per asfalt esperant que el sol no piqui tant. Avui tocava es coll des tords, es una pujada d’asfalt i senzilla, evidentment puntuava, però no direm qui va coronar. Son Boronat i coll des cucons per on ens tirem pels tiranys que ens duen fins a son bugadelles i desprès per les zones verdes plenes de cadells de “la pantera rosa”. Evidentment els desgraciats que no duen tubeless, pinxen. Això, fa mes ràbia quan la causa d’anar amb càmera es culpa de la “rapidesa” en que a les tendes arriba el material, però això tampoc ho explicarem perquè desprès hi ha qui s’enfada. (aquest narrador segueix instruccions donades ). A Santa Ponça també anem travessant la urbanització per les zones verdes fins arribar al Toro.

Així arribem a can Vairet. Feia temps que no ens ficàvem en aquest magnífic indret, on hi volien fer des de un parc temàtic a un centre de tecnificació esportiva, gracies a Deu en el 2007 a suggeriment de qualcú es va requalificar com a area d’interès paisatgístic i es va aconseguir preservar aquest entorn.

Rodam pel pinar fins arribar a la zona militar i el seu quarter i d’allà al polígon de tir, on varem sentir de prop els dispars. Directes fins a cala figuera on guaitarem i tornarem avergonyits de com podem tenir un indret tan idilic ple de tones de porqueria que deixa la mar. Intentem el capfico al Far però com que no fa massa calor i l’aigua esta picada desistim del bany.

Iniciem el retorn investigant una mica els tiranys arran de la torre de defensa, també en un estat vergonyós, ja que si ningú fa res, en poc temps es desplomarà. Tiranys de portals fins que de nou a can vairet ens topam amb la barrera del camí que va a son ferrer tancada i ens hem de ficar per dins el golf per arribar al passeig Calvià que ja seguirem a estones fins que ens peguen ganes de pegar punyides i anem a troços per la carretera.

Aturada al super de portals on en fran ens deixa i arribem a casa amb 72 km i 865 de desnivell.

SANTANYI O LA CALA D’ORXTREME IV. s16jl.

Tota secta te un seguit de rituals i cerimònies que marquen el calendari dels seus seguidors.
Com que ja estam en plena canícula, aquest dissabte tocava la Cala d’Or xtreme, oficiada pel “ gran maestre VP”.
Com a moltes celebracions tot i que l’acte principal sigui la sortida amb bici, els rituals que la precedeixen i conclouen a vegades agafen major transcendència que l’acte que motiva la trobada. Aquest es el cas que ens ocupa , ja que la colcada sempre acaba amb un dinar de tonyina a la planxa que enguany perquè aquesta fos fresca es va anar a pescar el dia abans.Així, la festa començà el divendres, ben de dematí, quan el gran maestre i 4 elegits capaços d’aguantar dotze hores de navegació: Joan galera, Jeroni el becari, Tibu el caníbal i Tia l’escorxador de Puntirò partiren mar endins, ben lluny, fins que deixaren de veure la costà. Allà, en la solitud del gran blau, iniciaren la folia i el ritual de vida i mort, de lluita amb uns peixos que es resistien a rebre la maçada que els trauria per sempre de la mar, mentre la barca anava deixant una estela de sang al seu darrera. Una cerimònia nomes apte pels iniciats de la que es millor no desvelar tots els detalls.

El gran “Sabat” començà a les vuit del dia següent, però com sempre alguns dels convocats es van extraviar i quasi arriben a misses dites. (Quo vadis, Pietro?). Així amb retràs , s’inicià la marxa amb el gran maestre al davant i els seus seguidors mes incondicionals, com a guàrdia pretoriana al darrera: Joan (tan concentrat que pareixia que amb allò li anava la vida), Jeroni (membre avantatjat i una mica pilota), Moyos (membre veterà amb aquell aire de re-sabut) i Bigel (membre que s’aferra com una paparra al que considera li servirà mes pels seus propòsits). Completaven l’escamot un grapat de mercenaris que anaven mes per lliure: Torner, Pietro, Dani, Cecil, Raul, Fran, Frenando, joandemaria i Mapes. El recorregut fou el tradicional, tot i que enguany s’havia allargat un poc mes en un tram del principi per anar a cercar la capçalera del torrent de Porto Petro i al final per anar fins l’escar de la família Amorós a cala Llombars.

Al mig, es feren totes les estacions d’aquest via crucis singular: Primera estació; Pujada i baixada de Consolació; segona estació, torrent de Porto Petro; tercera estació, far i torre de porto Petro; quarta estació, niu d’ametralladores de cala mondrago... Així , estació darrera estació, cala darrera cala, sense deixar ni un caló ni torrentera del terme, es va acomplir el nostre calvari redemptor.

Com no podia faltar, la Verònica, es presentà a cala Figuera en el supermercat on ja afamegats, descansarem i recarregarem forces per acabar el recorregut que enguany fou de 83 km i 1172 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1859458

Desprès del dolor vingué el goig en forma d’un bon “capfico” (baño para los que no son de aqui) a l’embarcador privat de l’amfitrió que per acabar, ens convidà a dinar a tots els membres de tonyina a la planxa acompanyada amb suculentes salses i demes viandes.
Un any mes agrair tot el dispositiu muntat per en VP en aquesta celebració ja tradicional.