Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

miércoles, 30 de mayo de 2012

RAID ECOMOTION 2012 / CAVALLS DE FERRO - NON STOP-

¡¡ENHORABUENA¡¡

Pues  eso, que Jon Ander con su equipo Columbia – Vidaraid. Ganaron este duro Raid en Brasil.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Y en Tia alas “ Largo” que participo en la matada del CAVALLS DE FERRO NON STOP quedo el nº 8 en la general. Seguro que va “escopir sang” i “ sofrir com un ca” pero esto es lo que nos gusta.

martes, 29 de mayo de 2012

COMUNA DE BUNYOLA-SON POU Dmt29maig12

Avui després d'un temps tornen les cròniques de l'horabaixa, aquest hivern-primavera per un motiu o per un altre les sortides de l'horabaixa han estat una mica diferents i no donava opció a crònica de sortida.
Com ja comença a pujar la temperatura, nosaltres començam a pujar els km de les sortides d'horabaixa, A la rotonda Torner, Biel, VP, Andreu i Moyos, alguns no vénen perquè s'auto posen les reunions en dimarts, després els dijous demanen , hay alguien ...?
Decidim anar a la Comuna de Bunyola i baixar cap a Son Pou, sortim, hi ha una mica de confusió i tirem via directa per carretera de Sóller a l'arribar a l'altura de Son Reus, agafem el camí des cavalls, arribem a sa Coma i comencem a pujar cap al hospital Joan March, des d'aquí donar-los tot el meu suport per la situació que estan passant ara mateix, ANIM i seguiu amb la lluita.
Passem l'hospital i baixem cap a Bunyola, començam a pujar, Biel posa ritme 29 "però al final de la pujada el que s'imposarà serà el ritme 26" d'en "mel i sucre", avui no agafem el desviament de la trialera, seguim per la pista fins Cas Garriger, Toni Torner al qual li falta l'experiència dels Grans viatges es curtcircuita de calor i decideix tornar a baixar.
Nosaltres seguim i arribem a la baixada que va a Coa Negra, , arribem a Son Pou, VP que va sobrat... posa ritme i començam a rodar a bon ritme, ens dirigim cap a ses escoletes i d'aquí a Son Macia ultimes punyidas i arribem a Palma.VP dóna per bona la sortida i jo ja amb això em dono per satisfet.

sábado, 26 de mayo de 2012

COMA D'EN VIDAL. dsb 26 maig

- Papa i avui que toca?, escola publica, sa llengua, hospitals...
- Avui toca Sa Coma d’en Vidal.
 I és posaren a escriure un cartell amb l’ordinador.
Realment avui tocava anar a Sa Costera, però com que en V(i)P, en Yerar, en Torner i en Largo no podien , es va decidir posposar-ho. Així les coses, amb un parell de telefonades bastà per confirmar, sense que jo digues res, que tots donaven per suposat que tocava anar cap a Sa coma. Així a darrera hora es va intentar dissenyar una ruta per arribar-hi sense fer el mateix que havíem fet els darrers caps de setmana, la ruta va sortir, el que no arribà a temps foren els permisos per passar per son Vich de Superna i Son Balaguer, quedant pendents per un altre dia.
8,00 cra Soller. 11 bikers: Fran, Andreu i el seu colega, ff, frenando, jeroni, pietro29, bigel, moyos, mapes i jonander recent arribat de Brasil on ha guanyat amb el seu equip el Raid Ecomotion 2012. http://www.vidaraid.com/noticias-2/ganadoresdeecomotion2012

Carril bici de la cra Valldemosa fins el camí del Moli d’en Terra. Cami de la Real, son Espanyol i es Muntant. Primera pujadeta a bon ritme, però sense fer sang i Esporles. Cami de Pescadors i en un moment mirant de mar, tot i que molts ni l’han mirat. Primera baixadeta fins la cra del Port en un dels tiranys mes divertits de la zona i enllaç amb el camí nou de Planícia. Realment magnífic, un recordava quan el començarem a fer que era mal de seguir i bastant brut, però no hi ha com donar-lo a conèixer una mica perquè la gent hi passi i es torni perfectament ciclable.
S’arboçar i arribem a la pujada de la Mola. La intenció era pujar bastant per baixar pel pas de sa Mola, però al final ens ha fet peresa i hem optat pel camí bord, que no ho es gens, ja que realment esta molt be. Planícia amb unes vistes impressionants de la mar ben plana i per avall via directa cap a Estellencs.
Berenem d’un bon Pa amb Oli mentre llegim al diari de Mallorca l’article que ha escrit en Vallcaneras sobre el tema d’aquesta setmana.
 A poc a poc, la gent es va mobilitzant i pel que ens ha arribat, pareix que tot quedarà amb un “susto”. Però per si de cas, no convé baixar la guàrdia, que en “sin complejos” no es gens de fiar. Esperem que la federació d’esports de muntanya faci bona feina, perquè si tinguéssim que confiar amb la de ciclisme podem esperar asseguts de que faci qualque cosa pel MTB apart  d'organitzar carreres. Partim per la carretera vella d’Andratx seguint les senyals del GR,
Passat el coll des Pi agafem el tram recuperat i netejat del  camí amb les tres darreres corbes inventades que ens deixen a la carretera quasi just per començar la gran Pujada. Començan les rampes i cada un va com pot, mentre anem prenent nota del que fa en FF, ja que li hem de passar el “parte” a en VP que vol saber com estan els seus al•lots de la Volta a Sardenya. Malauradament hem d’informar que en una de les primeres rampes fortes,aquest, ja ha derrapat, segurament per culpa d’alguna de les seves punyides. Mentre anem pujant, un va mirant el GPS i veu que el pendent no baixa del 15 % i en alguns moments passa el 25%. A la fia arribem dalt i una vegada agrupats passem la barrera del camí dels Xipresos.
Quans de records... No volem tenir que tornar a passar per allà d’amagats. Això es ca nostra. Segur, que si es ven, el nou propietari ja no serà com el francès que hi havia amb el "mehari" destartalat que era incapaç d’agafar-nos. Eren altres temps i ara ja no estem per fer poliçonades.
Arribem a les cases i en moyos es treu el seu cartell reivindicatiu, ens fem una parell de fotos i el deixem allà com a constància de la nostra petita protesta.
Continuem la pujada, ara un passeig deliciós per aquest indret, que no se perque, sempre el relaciono amb altres balcons de tramuntana com L’ofre i Fartaritx. Coll i per avall cap a les cases de Galatzo, avui no tenim en Rol ni en Torner perquè ens humiliïn baixant, així que anem fent com podem. A la fi arribem a les barraques de carboner i allà ens deixen en JonAnder, en Ff i en fran que tenen presa.
 La resta continuem cap a les cases i desprès cap es Ratxo. Com diu en Pere, nomes hi passem 2 vegades cada 15 dies. Coll d’es Pumerà i camí d’en Cecilio, on  es demostra  que aquest també  es divertit de pujada. Anem a cercar el camí de sa font de na marquesa i allà en Jeroni i en Frenando decideixen tirar via directa cap a Puigpunyent, mentre la resta fem la darrera pujadeta per desprès baixar pels fresquets tiranys dins l’alzinar. Arribem  a Puigpunyent on ens esperen en frenando, menjant un meló, i en jeroni. Avui en bigel està esplèndid i ens convida a tots a beure, així que un aprofita i fa de golafre. Panxa plena i ja per carretera tornem fins a ciutat amb 73 km i 1500 mt de desnivell.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2882827

PS. Avui tenia que venir en Tibu, ahir ens feia un discurs de que no volia renunciar als seus orígens mtbikers, bla, bla. Però això es el que ha acabat fent.
 Per cert en Largo ja ha acabat el camí de cavalls NON STOP amb un temps de 12:22:42. Una autentica Matada. Enhorabona.

viernes, 25 de mayo de 2012

COLL D’ESTELLENCS – COLL DES CARNICERET. Dsb 19 maig


Uns 12 arreplegats: Rol, (el hijo prodigo que ha vuelto), jeroni, pietro, vp, moyos, bigel, torner (el que no te experiència en grans viatges ) frenando, salvador, yerar, largo i mapes. L’objectiu del dia era fer el que ens varem deixar quan entrenàvem pels tracks, es a dir, el corriol que va del coll d’Estellencs al coll des Carniceret.
Partirem a bon ritme pels clàssics carrers d’establiments cap a Sarrià i son Malferit. Uns obrien barreres i els altres les tancàvem, així que sense quasi interrupcions ens plantarem a les rampotes de Maristella. Mentre pujàvem el “hijo prodigo” comentava que no s’enrrecordava que fossin tan eixutes. Desprès en arribar a les zones mes planeres, ens anà contant les seves infidelitats amb altres grups i de com es vestia de free quan no venia amb nosaltres. L’únic que el salva del “esscarnio publico “ es que baixa com baixa i a mes a mes, du perilla i això ja sabem que es “guay”. Ens agrupem a l’ermita i alguns aprofiten per repostar aigua.

 Ermites velles i aljub de son Vich i passat la paret agafem el camí de baixada cap a son Noguera. En plena baixada ens despistem una mica i en lloc de voltar cap a la dreta seguim pel camí principal que evidentment ens du cap ales cases, desprès de pujar i baixar dos pics un boci decidim continuar tot i que sabíem que no anàvem be, però quan aquest narrador ja es resituà ens trobarem un marger que ens aconsellà que ens desviem per no passar per les cases, cosa que ferem i aixi agafarem el bon camí per sortir com toca a la carretera. Campaneta on ens creuem amb un grupet dels Trabucats, que crec que estaven fent la travessa. Cami vell d’Estellencs on Moyos aconsegueix pujar per primera vegada sense fer cap peu i coll d’Estellencs.
Berrenadeta mirant la mar, els que n’em duit, els que no es dignen a mirar el fòro s’han d’aguantar i esperar una mica que qualcú tingui una mica de misericòrdia.
Tirany cap a sa Boal, que cada pic esta menys perfilat i per tant es mes fàcil patinar cap avall. Passada la font agafem el desviament cap el pas de na sabatera i desprès la zona del caos, on sempre estam una estona divagant fins trobar el tirany correcte. Desprès d’una caminadeta coronem el coll i ens tirem cap avall. Ala font del Pi ens despedim d’en salvador, que tira ja tot cap a vall cap a ciutat. La resta ens anem cap el camí d’en Cecilio, que ara ja es fa sense cap problema, nomes que hi passi una mica la gent la traça es consolida ben aviat.
Galatzo i baixant ruptura de cadena d’en yerar, reparem i ja via semidirecte cap es capdellà, passant pels sembrats de son Claret que ara pareix que està tot pates al aire. Botigueta des Capdellà on repostem i ja anem a cerca r el camí que ressegueix el torrent del barranc per empalmar amb el camí de son boronat. Allà el grup es divideix en dos ja que a alguns els hi pega sa frisor, mentre altres anem mes tranquils deixant que en yerar pugui contestar al telèfon que no atura de sonar.
Valldurgent on els covards tiren cap el coll des tords i els valents ( jeroni, pietro, bigel, moyos, yerar, frenando i mapes) pugem cap el coll des vent. A la fi talla focs de son suredeta i Palma amb 75 km i 1800 de desnivell.


miércoles, 23 de mayo de 2012

SOS. SA COMA D'EN VIDAL.

EL GOVERN QUIERE VENDER SA COMA DEN VIDAL.
Maleïts siguin, no tenen ni puta idea, no han trepitjat mai la serra i per tant no l’estimen.
Vendre la coma d’en Vidal es una autentica salvatjada, es una finca estratègica que connecta dues finques publiques Galatzo i la part alta de son Fortuny i juntament amb Planicia fan un dels nuclis públics potents de Tramuntana. Vendre sa coma d’en Vidal lleva tot el sentit al conjunt de finques publiques d’aquell entorn, boicoteja la ruta de pedra en sec, i tanca l’accés a la costa nord dels excursionistes (turistes) de Calvià.

NO SE QUE, PERÒ HEM DE FER QUALQUE COSA.

jueves, 17 de mayo de 2012

MANACOR / SA DUAIA. Sb 12maig12


“Mapes se te ha ido la olla” hagues dit en Cecilio al veure que la volta d’aquest dissabte va ser un poc descontrolada. En Cecilio n’era present en cada revolt, ja que amb ell havia fet gran part de les investigacions, i amb ell  ja ho haviem comentat. “salir de Arta demasiado corta, salir de manacor demasiado larga, salir de san Lorenzo como que no” i així va quedar la cosa i en la solitud en que ara un es troba a l’hora de decidir rutes pues això “ ante la duda, la mas dura”.
Quedarem a les 8,30 a l’estació del tren a Manacor, en principi teníem que ser pocs, ja que entre aniversaris, comunions i contrarellotges s’havia anunciat poca participació. Tot i així, al final érem vuit: Torner, Bigel, Largo, Yerar, Mapes i els tres cosins Frenando, Ff i Salvador. Partirem de l’estació ja amb una mica de retràs direcció centre sortint del poble per na Camela i per l’antic camí de Sant Llorenç que aviat el deixarem per enfilar-nos cap el puig de son Galiana, allà aparegueren les primeres costetes i primers tiranys que a poc a poc ens anaven acostant a son Carrio de manera mes entretinguda que la carretera amb els seus tobogans.
Esquerra dreta, dreta esquerra per les camades mentre intentàvem abrinar com els tres cosins eren cosins entre ells sense ser-ho de la mateixa branca i discutint quina branca era la bona, si la dels Fortunys, la dels Sales o la dels Truyols. La volta deixa clar quina es la “estirpe” que mes aguanta...
Passat son Carrio ens fiquem pel torrent de Can Amer, que també ha estat netejat amb pala i que algun motero aprofita.
Quan te fiques a dins un torrent totes les referències desapareixen i un arriba perdre la noció de on està. La velocitat es redueix considerablement ja que el recorregut ara es mes tècnic i també mes entretingut, A la fi, quan estam apunt d’arribar a la carretera de la costa, tenim la primera averia, en ff, ha espenyat la patilla de canvi i no hi ha manera de treure-la. Queda clar, els Fortunys son  mes agressius i amb la seva conducció  tenen aquest tipus d’averies. Per no enredar mes deixem els cosins intentant reparar i la resta continuem la marxa.
Sortim al passeig de s’illot i d’allà anem cap a sa torre de n’amer, agafem algun tirany, foto de rigor i ens anem cap a cala millor. Allà ens aturem a berenar per així agrupar-nos amb els sobrevivents, ja que en ff ha de deixar la volta i decideix agafar un taxi que el dugui fins a Manacor. Supermercado enfront de la benzinera, el mateix que va triar en Cecilio la darrera vegada que estarem per allà. Bons preu i bons bocatas fets.

Reiniciem la marxa cap es camí de na Penyal , mes divertit que el del coll de son Escrivà que es el que fem sempre. Son Servera i ens anem cap el puig de son Corb, pujadeta per la pista i ens tirem pels tiranys. Realment de lo millor de la zona i posats a exagerar una mica, de lo milloret de l’illa. Llàstima que hi hagi algun desviament on els que no saben massa be cap on van es poden perdre i així va ser, en Salvador agafà un dels dos únics desviaments que hi ha i en lloc de continuar la marxa cap a llevant tornà a son Servera sense saber massa be on era. L’ascendència Sales, el va trair, molt bona gent però una mica desorientats. Cridades de telèfon amb diàlegs de “besugo”, estic a la carretera a un pont, però sense saber quina carretera ni quin pont, i l’altre responent be i do nosaltres ara anem al pont, evidentment ni era el mateix pont ni era la mateixa carretera.
Continuem marxa, indicant al extraviat que vagi a cercar la cra de son servera a Arta i la intersecció amb les obres del tren ens esperi allà. Se suposava que nosaltres com que anàvem per camins i per les vies, tardaríem mes , però no va ser així. Noves ordres, ens veiem a l’entrada de Capdepera. Mentre el grup va continuant pels camins fins arribar al poble, on evidentment tampoc hi es en Salvador. En frenando decideix esperar el seu parent, mentre els altres ens encolomem fins el castell per fer els tiranys de baixada que ens han de dur a cala ratjada.
Avall ens reapareixen els cosins així que de nou reiniciem marxa ara tots junts, travessem la zona cap a son moll i d’allà ja directes pugem de nou fins el far de Capdepera. Foto de rigor i anem cap els caminois que ens duen fins la vella torre de defensa i d’allà a cala agulla. Quan estem travessant la zona ja es tard i fa bastant calor, així que decideixen aturar-se a repostar aigua i com no, ens aturem exactament al mateix lloc on es va voler aturar en Cecilio quan estarem per allà. I es que tants d’anys junts fan que estiguem com a sincronitzats.
Cala Agulla, el collet de cala mesquida i les passeres de fusta per sobre les dunes. El sol pica fort així que es el millor moment per ficar-nos dins les terres àrides del parc de llevant. Cala torta i per amunt cap els paratges desolats de sa duaia. El grup s’estira i cada un va pujant pel seu compte, un silenci aterrador ho envaeix tot, ni vent, ni gorrions, ni tant sols cigales, silenci absolut en mig de res amb un sol de justícia. En arribar al coll en Torner està agoviat, realment no esta avesat a tantes hores de rodar i amb aquestes condicions, li falten els grans viatges.
Ens tirem avall, ara tristament per asfalt, ja que no arribarem a trobar la manera d’arribar a Artà per camins, ( haurem d’esperar que qualque dia s’obri l’únic tram de nova creació de la ruta de pedra en sec d’Artà a Lluc. Bar s’Almudaina, lloc oficial de reposta a Artà.

 Ara ja nomes queda retornar cap a Manacor. Fins a Sant Llorenç quasi tot era per asfalt però per una carreterreta solitària que ens du per un dels llocs mes desconeguts de l’illa. En arribar als peus de la muntanya esquerda o puig del tresor, evidentment prescindim de pujar fins dalt ja que ja no eren hores d’enredar, tot i que la pujada, les vistes i la baixada valen la pena. Deixem que l’esperit d’en Cecilio ens miri des d’allà dalt.
I continuem fins a sant Llorenç. D’allà com que ja les forces flaquegen una mica decidim, be decideix aquest narrador, perquè ningú sap massa be on està, anar pels camins de son barba i son boga, sense pujar el camí del puig fent una mica de voltera per anar pel camí mes planer. A la fi Manacor, amb mes de 110 km i mes de 1.500 mt de desnivell.
Tracks de la proposta dibuixada, ja que el que férem no es va gravar completament.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2827019

domingo, 13 de mayo de 2012

Video Tracks del diable

Ya tenemos el video realizado por bigel, aunque solo sea de un solo dia es suficientemente representativo. Esperemos que en proximos viajes se acuerde de traer el cargador...

viernes, 11 de mayo de 2012

Per coanegra. Dmt 8 maig.

El conèixer molts de camins no es fruit de la divina providència, és el resultat d’estar sempre cercant noves possibilitats i enllaços. Aquest dimarts volíem investigar si ara que també han netejat un boci de coanegra es podria emprar la llera del torrent per anar des del festival park fins el camí de la bomba. Ho hem intentat, però no ha pogut ser. Tot i que la investigació no ha anat be, si que ens ha sortit una volteta mes o manco polida.
Moyos, bigel, vp i torner partint de la rodona de sempre i aquest narrador des de l’entrada de son macia hem partit cap es caulls. Mentre cercàvem una sortida que ens portes directes al torrent, ens ha aparegut en ff ( no pain, no gain) que anava amb en Ivan Muñoz i la gent de mallorcatraining (on the way again). Ara, desprès de que en David d’interesport deixes el mountain perquè li varen dir que això no era bo pel triatló, resulta que no es tan dolent. (Amb els anys, saps que n’arriba’m a sentir de coses, diria el nostre personal training). Coincidim amb ells un moment i els deixem que vagin pel seu conte que nosaltres tenim feines que fer. Provem el tema del torrent i no va be, així que desprès agafem ja el camí de sa bomba i reiniciem ruta cap es camí de sa coma d’en bustante.
D’allà anem cap a “x” i fem un bon recorregut per corriols i es que l’hi hem agafat gust en això dels single tracks. Punt geodèsic i per avall. Desprès anem a cercar el camí de caubet. Mes corriols i passem pel pobre hospital, ara engalanat amb un bon llaç negra. D’allà agafem els tiranys cap a sa coma, on n’hoyos baixant cap el torrent fa un petit aterratge sense conseqüències.
Son Amar, zona verda de palmanyola, Passatemps i entrem a ciutat pel camí de la Real. 50 km i 500 de desnivell.

miércoles, 9 de mayo de 2012

Coll de Mancor o des Pilons. Sb 5 maig

Desprès d’un viatge, l’illa se’ns torna petita i avorrida, però hi ha que continuar, així que com cada dissabte varem sortir. No hi havia gens d’inspiració ni cap “leif motive” especial, així que era divendres i encara no hi havia res fermat. Un parell de cridades i es confirmà l’apatia general. Al final es va decidir que teníem pendent un berenar a Mancor, allà on s’aturen els guay, i també volíem intentar baixar pel camí de ses figueroles, ja que en ppferoz un dia m’havia comentat que ara estava bastant net. No hi havia hagut temps per comprovar-ho, així que aniríem a l’aventura. Ja teníem dos objectius, ara es tractava d’arribar-hi dignament, així que es perfilà un recorregut intentant arribar a Mancor amb el màxim de terra possible.
Aquest dissabte teníem com a convidat en Joan Amorós, es mecànic de Bimont, que com que aquest cap de setmana a les carreres no volien “veiardos”, es va permetre el luxe de perdre un entreno i acompanyar-nos.
8,00 jeroni, torner, moyos, bigel, pietro i mapes partint de ciutat i en yerar, raul i largo a partir des Cabàs. El recorregut, sortida clàssica per son macia, son pizanet i l’enllaç cap en es Cabàs, que ara torna estar ben barrat. A son Torrella, en lloc d’anar per la carretera de sa taulera ens tirem avall a cercar el camí del raiguer fins arribar al camí des puig que ens du fins Banyols i d’allà cap a son Fortesa. A son Llavia ens acostem a les cases per demanar permís per passar i ens trobem una bona teulada de gent berenant. Rient ens diuen que passem, però que no hi ha menjar per tants, així que seguim i els deixem acabar de menjar tranquil•lament.
Can Arabi i de nou camí del raiguer fins agafar els camins que ens duen per sobre de Lloseta que la passem com si res, fins arribar a Biniamar. Allà decidim en lloc d’anar per la comuna, anar pel camí vell, una variant que feia temps que no fèiem tot i que es un corriol mes divertit que les pistes de biniatzem. A la fi arribem a Mancor i al berenar, tot i que l’únic que demana un dels famosos pastissos casolans es en Raul, això si, amb una coca cola cero.
Reiniciem la marxa i cap a Masanella on trobem les barreres obertes i pugem, uns en mes pena que gloria. Coll des pilons i per avall i com que es tard obviem lo de ses figueroles i ens tirem pel camí vell. El convidat pinxa i mentre canvia ens returem, però desprès, tot hom parteix abans que ell i es queda per darrera fins que ens agrupem avall de tot del camí a Caimari. Ara nomes queda tornar pel camí del raiguer. El convidat com que s’ha enfadat perque no l’han esperat, posa ritme Galera i es posà a tirar amb un bon vent en contra, els altres anem aguantant, fins que en Jeroni decideix que ja basta i un bon grapat ens solidaritzem amb ell. Així arribem a can Franco i decidim aturar a prendre un refrigeri.
El convidat  comque suposadament tenia presa, decideix partir, seguit per en Vp, i tal com hem dit, com que tenia presa, decideixen anar cap a Bunyola i passatemps.
La resta desprès de un bon refrigeri amb “patatilles” tornem per es caulls. 100,16 km i 1447 de desnivell.