CUBER sbd 28 jul

S’apropa el viatge al llac de Como, i per anar ambientant una mica, decidim aquest dissabte anar als nostres llacs: Cuber i Gorg Blau.

Sortida a les 8,00 de on sempre: Jon Ander, Miky, Jeroni, Frenando, Bigel, Pietro, Rol i Mapes direcció passatemps amb un bon ritmet, per desprès anar cap el camí vell de Valldemosa- Bunyola, es a dir per Raixa. Via directe i per carretera pugem cap el coll d’honor, on trobem tres triatloneros coneguts d’en Pere, així que tot i que ens passen amb aquell aire que tenen els carreteros quan ens veuen amb les mountains, decidim no deixar-los escapar, així que augmenta el ritme, fins que aconseguim deixar-ne un enrere i no ens desferrem dels altres.

Al coll d’honor ens agrupem i comencem la davallada pel camí de les clavegueres, que tot i tenir aquest nom, es fantàstic. Es freu i son Palou, una manera molt elegant d’arribar a Orient on en Yerar ens espera. Ara ja tots anem cap a Comassema, on abans hem cridat per informar que passaríem, quan arribem a les cases decidim voltar cap a la dreta i anar direcció Solleric per pujar pel puig dels Amos. Aquesta variant es una manera diferent de pujar amb una mica mes de desnivell, ja que per agafar el camí del coll del bosc hi ha que davallar una mica. A mitja pujada tenim la primera baixa, en Jeroni, amb cara de perjudicat, decideix que ens abandona ja que es troba cansat, ja que feia mes de dues setmanes que no colcava.

Continuem i quant queda poc per coronar el coll, aquest narrador sent un renou a la roda de darrera, el “Puta buje dels collons” ha tornat a petar, i es que aquets Tune, apart de cars i lleugers, son una autentica font de problemes, suposo que un dels “ trinquetes” s´ha tornat espanyar i bloqueja el rodament, així que la bici es converteix en una “fixie”. En el coll analitzem la situació i no queda mes remei que abandonar, així que baixant el sililin aquest narrador arriba com pot fins Alaro on es recollit per en jeroni que s’ha oferit a venir a cercar-me quan ha arribat a ciutat.

Mentre el grup continua baixant cap el Torrent d’Aumedrà, en arribar a la tuberia, en Rol que també te presa decideix seguir el curs de l’aigua mentre els components que queden pugen fins l’objectiu del dia, tot i que no fan la volta paisatgística al voltant de l’embassament tal com s’havia proposat i van directes a la font del Noguer. Cami des Prat i Tossals, on crec que s’aturen a fer la xerradeta amb la gent del refugi. Com que es veu que ja es tard, decideixen baixar via directa cap a Lloseta, deixant la tornada per Solleric. Cami del raiguer, Caulls i Son Macia.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3130512

81 km i 1224 mt de desnivell en  el track del google, així que segons els càlculs d’en frenando el desnivell  real es un 13 % menys. Confiem que els Alps l'error sigui major i per tant els desnivells que ara ens surten en els tracks resultin una mica menys.
PS. Donem gracies a Deu, que la bici s’ha espenyat aquí i no ens hagi fet la putada pel mig dels Alps.

ALPES 2012. LAGO DI COMO- BERNINA.EL PLAN

Natura, Passio, Esforç, Diversio... un viatge amb mtb

Como cada año llega el momento del viaje de verano y este año tenemos un viaje 100% sectamtb:

PURA AVENTURA Y ESPIRITU DE SUPERACION.

Aquí lo importante es el viaje, el estar fuerte no es para ganar a otros, el saber orientarse, el saber repartir las fuerzas, el ir en grupo y superar los problemas que se puedan presentar sobre la marcha, solo tiene un objetivo,  poder llegar y disfrutar  de sitios únicos. Como en los auténticos viajes, aqui no hay dorsales, no hay coche de apoyo, no hay  transporte de equipajes, no esta el  camino marcado ...
Solo estamos nosotros, nadie nos dice cuando hay que partir o cuando hay que parar, no hay más prisa que la que nos da el poder llegar a tiempo al próximo refugio, cuando salimos o llegamos no hay musicas machaconas ni gente gritando, solo la satisfacion propia, la paz y el silencio de los ALPES

Somos  libres y autónomos así es el AUTENTICO MOUNTAIN BIKE.

ALPS 2012. LAGO DI COMO- BERNINA.

440 km -- 11.100 mt de desnivel— 6 días de bici— 7 días de viaje

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3125703

1 DIA/ 14 AGOSTO. Palma- Milán (Malpensa)- Lago di Como (Brunate)

Avión: Palma – Milán (Malpensa T2 ) Vuelo : 2742 Easyjet sald 9,40 lleg 11,25
Recogida de equipajes, montaje de bicis, plegado cajas y traslado a consigna T1

Bici: Malpensa (T2) – Lago de Como – Brunate 53 km 900 mt desnivell
(Posibilidad tren cremallera Como- Brunate, evitamos 5 km y 500 mt desnivel. 5€)

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=3125706

Dormir. Albergo VistaLago. Via Roma 25 .Brunate/ Como Tel +39 031 36 40 70
http://www.albergovistalago.it/

2 DIA/ 15 AGOSTO. Brunate (710m) – Introbio (580 m)

Bici : Brunate – Introbio 73 km 2700 mt desnível aprox. y 7 km em vaporetto (5€)

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3126080

Salida desde Brunate (km 3,5 h710 m) hasta mirador monte san Primo (km 26 h 1652 m) bajada hasta el lago en belagio (km40 h 200m) y cruzar en vaporetto hasta Griante y nuevo vaporetto hasta Varenna (km47 h 200m) subida hasta Cainallo ( km 70 h 1300) y bajada hasta Introbio ( km 79 h 580 m).

 

Dormir. Albergo Sala. Pza Cavour. Introbio/Lecco Tel +39 0341 980366
http://www.albergosala-introbio.it/

3 DIA. 16 AGOSTO. Introbio (580m) San Marco (1.800m)

Bici : Introbio – Refugio San Marco 49 km 2.200 mt desnivel aprox.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3125687

Salida desde Introbio (Km0 580m) empezando a subir por el valle y pasado Casargo empieza el ascenso por montaña hasta 2095 m y bajada al lago de Trona y hasta pescegallo desde donde se inicia nueva ascensión hasta el lago de pescegallo coronando de nuevo los 2000m y bajada hasta el paso san marco a 1800.

 

Dormir. Rifugio passo San Marco tel 0345 86020

http://www.valbrembanaweb.com/valbrembanaweb/motore_commerciale/alberghi_ristorazione/rifugi/sanmarco/index.html

4 DIA. 17 AGOSTO. Passo San Marco (1.800m) – Tirano (495m)

Bici : Refugio San Marco – Tirano 92 km 2.000 mt desnivel aprox.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3126080

Salida desde el refugio en bajada hasta el pueblo de lenna ( km 15 h531m) y largo ascenso hasta el Lago Moro (km38 h 2.300) y brutal descenso hasta Cedrasco (km 56 h 300m) ya llaneando 31 km pasando por Sondrio hasta casi Tirano – Bianzone (km 87 h 490m)

Dormir. Bed&breakfast Altavilla tel 0342 72 03 55
http://www.altavilla.info/

5 DIA. 18 AGOSTO. Tirano (495m) – Bernina (1980m)

Bici : Tirano- Bernina 56 km 1700 mt desnivel aprox.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3125694

Salida desde Bianzone y continuamos llaneando hasta llegar a Tirano (km 18 h 450 mt) y empieza la ascensión entrando en Suiza pasamos el lago di Poschiavo (Km 31 h 980 m) hasta los 2.500mt en el km 47 paso de Cancian entrando de nuevo en Italia, luego en decenso llegamos a las presas de alpe gera (Km 51 h 2.100) y campo Moro con el refugio Zoia ( km 56 h1980)

 

Dormir. Rifugio Zoia tel 0342 451405
http://www.rifugiozoia.it/home.html

6 DIA. 19 AGOSTO. Bernina (1980m) Piona (280 mt)

Bici : Bernina – Colico (Pionna) 111 km 1600 mt desnivel aprox.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3125696

Salimos del refugio Zoia y en ligero ascenso llegamos hasta el Lago Palu descendemos hasta Prati pedrana (Km 13 h 1430) para subir hasta el passo del mureto (km 22 h 2.600m) para entrar en Suiza y de allí no se muy bien por donde ir hacia nuestro conocido paso Maloja (km 30 h 1760 ) ya todo bajada hasta la frontera en Castagena (km 51 h 680 ) entrar en Italia, chiavenna y al fin lago di Como en Colico ( km 95 h 202)Para continuar un rato mas y llegar a la peninsula de Piona con un paseillo por esta. ( 106 km H 202 )

 

Dormir. Hotel Conca Azurra tel 39 0341 931984

http://www.concazzurra.com/

7 DIA/ 20 AGOSTO. Lago di Como (Colico) - Milán (Malpensa)- Palma

Bici: 4 km hasta la estación tren Colico

Tren: Colico - Milano Céntrale (6,8 € + 3,5 € bono bici /día)
Salida 10: 16 llegada 11,40/ Salida 14: 16 llegada 15,40/ Salida 16: 16 llegada 17,40
Tren : Milano Centrale- Malpensa T1 (9 € )
Salida 11: 55 llegada 12,38 / Salida 12: 25 llegada 13,08/ Salida 12: 55 llegada 13,38…

Recogida de equipajes T1 y traslado a T2 montaje cajas y plegado bicis
Avión: Milán (Malpensa T2 )- Palma . Vuelo: 2745 Easyjet sald 19,30 lleg 21,10

CALOR-EXPRES. Sbd 19 jul

El ciego sol se estrella en las duras aristas de las armas,
llaga de luz los petos y espaldares y flamea en las puntas de las lanzas.
y una voz inflexible grita “¡En marcha!”
El ciego sol, la sed y la fatiga. Por la terrible estepa castellana,
al desierto, con doce de los suyos -polvo, sudor y hierro-, el Cid cabalga.

Ja fa uns quants d’anys que  en VP ens regala amb una bona volta per la zona de Santany que acaba amb un magnífic dinar a casa seva. Així a les 8,00 als voltants del fortí de cala d’or ens hem arreplegat 17 bikers, per sofrir, suar, i rodar per aquesta part de Mallorca.

A la veu de “ En Marcha “ seguim el nostre particular Cid, que implacable ordena iniciar la volta, primer per un poc d’asfalt per anar encalentint fins a Porto Petro. Aixi  en un moment estàvem ja a cala barca trencada i aquest any, sense haver passat ni una sola vegada per la rodona de entrada d’aquest port.  Enguany hem de dir que la volta ha estat, al pareixer d’aquest narrador, perfecte. Molt ben traçada i compensada amb els punts d’avituallament en les llocs i moments adequats, amb els trams mes enrredosos i tècnics al principi i amb una tornada ja mes rapida i sense asfalt amb un darrer tram de tirany de baixada que et deixa bon gust de boca. Això darrer, es una metàfora, perquè realment com han acabat les boques era amb gust de pols, però així es el mountain bike: polvo, sudor i hierro...

Passat cala Barca Trencada, ja ens fiquem de ple dins el parc natural de Mondrago i comença la diversió, aquest any amb la incorporació d’alguns trams nous arran del camí de ses coves del rei, tot un seguit de single tracks molt divertits i ben enllaçats que ens han permès passar per totes les caletes sense fer cap bucle. Passat s’Amarador ens hem trobat un nou caminoi adaptat pels invidents com el de Menut, molt ben fet i que no tenia res a veure amb el següent tram que per dur-nos fins a cala figuera ens ha deixat ben escarritxats. Cala Figuera i el petit laberint per dins els pinarets del costat llevant, ara amb perill, ja que la revisió de les normes urbanístiques de Santanyi, permetran edificar en aquesta zona i si no es va amb molta cura, possiblement desapareixerà una de les postals mes típiques de Mallorca.

A les deu arribem a la part alta de cala figuera i ens aturem a menjar una mica i repostar aigua. Quasi amb la boca plena partim de nou, ara cap a cala Santany, amb un caminoi de sortida baix unes quantes alzines que ens fan enyorar una mica els nostres alzinars de Tramuntana. Cala Llombards on passem per l’escar d’en Joan, la casa de la germana d’en bigel i per ca el company de pesca d’en Vicenç al qual agraïm l’ajut per la pesca que menjarem al final de la volta mentre ens ensenya la coa d’una tonyina que pescà de mes de cent quilos i que guarda com a trofeu. Bordegem es calo des moro i travessem s’Amunia per ficar-nos dins el territori prohibit des Rafal des Porcs. Però avui no passem pena i podem abandonar la zona de domini de costes i passejar per les pistes d’aquesta finca immensa, ja que tenim permís dels marquesos d’Argensola i de “las siete iglesias”. Sortim un moment des rafal per dins s’Avalleta per arribar fins al far de ses Salines, però com que avui això es mes una marxa competitiva que una excursió, no ens aturem ni a fer una miserable foto.

Ja de nou dins els dominis del marquesos ens acostem a les imponents cases per sortir via directa cap a ses Salines. Nou punt d’avituallament en el forn del moli i partim a tot gas deixant penjant al grupet d’en Fèlix & Cia que es veu que estaven entabanats i es que el convidant, des de que va amb “el equipo”, es creu que tot son carreres i no aturava de remugar quan la gent es quedava enrere. Pareix mentida que encara no hagi après que anant a empentes, amb continues aturades per recuperar als perduts, es tarda mes. Si un te molta presa, el millor que pot fer es partir, tal com han fet en Rol i en largo. Bordegem Santany per caminois i ens enfilem fins a Consolació on fem la foto de grup dels que quedàvem en aquell moment. Quan hem davallat la trialera gravosa reapareixen els extraviats però quan anem a reiniciar, en yerar punxa, així que ens aturem de nou.

Com que l’averiat es en yerar els espitosos s’aguanten i esperen , cosa que ja no faran mes a partir d’aquell moment generant el caos dins el grup, que a poc a poc, es va disgregant. S’imposa el “salvese quien pueda” aparaguent el mal rollo entre els que quedaven penjats i la mala consciencia ( per els que en tenen) entre els que tot i poder seguir el ritme veien com anaven quedant els companys tirats per darrera. Gracies a Deu que tenim San Andreu que ha estat capaç de recoirl-los i conduir-los a bon port. A la fi arribem a can Vicenç, banyito, dutxa i bon dinar , per no dir esplèndid i abundant.

Així que no queda mes que agrair al amfitrió el gran esforç que representa tot aquest muntatge. Esperem que l’any que ve puguem repetir TOTS i que no falti ningú.

88 km i 1145 mt de desnivell. en un terreny que al seu punt mes alt no supera els 200mt.

FONT DE SA COVA, EL PRIMER BANYITO. Dm17 jul.

El nostre mon s’enfonsa, pero la bicicleta ens permet deixar per un moments els mals de cap de cada dia i gaudir de un dels bocins de paredis que encara ens queden en aquesta terra. Un pensa amb la gent que viu a grans ciutats o a llocs inhòspits i dona gracies de la sort que tenim de poder estar pel mati fent feina i per l’horabaixa estar nedant en una platja verge per nosaltres tot sols.

16,00 amb un sol de justícia: frenado, moyos i mapes hem partit via directe i per carretera cap a Valldemosa, aplicant la teoria de que quan fa tanta calor, rodam mes per asfalt i així la cosa es fa mes bona de dur. Passat l’estret ja anem a cercar els primers tiranys que ens duen fins la cartoixa i ja en un moment estam a George Sand i iniciem la davallada cap a la mar.

Arribem a la platja i ens peguem un bon banyo, tot i que enguany com que ja es molt entrat l’estiu, no ens podem llevar la sal davall el salt d’aigua. Pugem primer per la pista i desprès per asfalt fins la carretera i via directe anem a Esporles a beure un bona cocascola. Tornem ràpids cap a Ciutat amb 52 km i 897 mt.

Però mentre nosaltres gaudíem de la nostra terra, un mal nat es dedicava a prendre foc pels voltants de Palma. I així pel mati, en una de les sortides que fa aquest narrador abans d’entrar a la feina, s’ha trobat que les costes de Xorrigo treien fum. La propera vegada que anem per allà ja no podrem anar per dins el pinar perquè aquest ha desaparegut.

BUBASDAY 2012 dmt 10jul

1 de enero, 2 de febrero,... 7 de julio i com cada 8 de juliol recordem al nostre company Buba. Passen els anys, però per els que compartirem grans moments amb ell no l’oblidem, així que com cada any per aquestes dates anem una estoneta al seu reco, al seu balco mirant la posta de sol per sobre la serra de tramuntana amb el galatzo i na bauçana amb primer pla.

Com que aquest any el dia en qüestió coincidia amb diumenge ho passarem al dimarts dia de sortida habitual.
Enguany tot va una mica desorganitzat, ens falta el suport basic d’en Cecilio que s’encarregava de contactar amb en Bernardo, el cunyat, “alas :el mandibula” que en aquest dia ens acompanya com a membre de la seva família i company de bicicleta. Però com que tot va ser una mica precipitat, al final nomes pogueren venir els membres històrics del grup. Així les coses el sopar va ser com en el vells temps en que tots teníem pocs mals de cap i la bicicleta era el centre del nostre univers.

Sortida a les 19,00 del camp del Mallorca, madre alberta, camins de son suredeta i coll de sa creu on ens agruparem i ja directes anàrem al balco d’en buba. Allà com que anàvem una mica despistats no ens adonarem que ens faltava en miky, que ens cridà just quan anàvem a reiniciar la marxa. A la barrera de son Vida ens aparegué en Joan que no havia pogut sortir abans de la tenda i ja tos junts baixarem per la cantera, fins a pinar park, cementeri de la vileta i d’alla a ca na Catalina, a menjar un bon pa amb oli, tot i que amb les cerveses i les racions de mes se’ns anà una mica bastant de pressupost. Segur que en Cecilio hagués remugat i amb raó... però això es un altre clàssic d’aquest grup, lo golafres i descontrolats que ens tornem asseguts a una taula. BUBA, no t’oblidem.

CAP DES PINAR, sabd7 jul

“Buenos dias, soy el teniente ...” y una pesada porta s’obri i ens donà pas al túnel que ens duia cap el cap pinar, un petit paredis.
La visita a aquest lloc era el motiu principal de la volta, però no nomes es tractava d’entrar allà, teníem que fer una volteta pels redols i els condicionants posats eren bastant complicats ja que en bigel, volia que la visita i el banyo fossin al final de l’etapa. Així, era impossible fer un recorregut sense bucles i passar per la talaia.
Com fer uns 50 km per Alcúdia i no començar a fer voltes esquizofrèniques ?

Sortida 8,30 en el parking davall murades vora l’església, tot i que el lloc era bastant evident, n’hi hagué que cercaren llocs mes enrevessats. A la fi quasi a les 8,45 (pietro, fran, jeroni, yerar, bigel. hoyos, andreu, frenando, anton i mapes) començarem a remar. Bordejarem la Nobilíssima i Fidelíssima vil•la d’Alcúdia per anar a cercar el camí de s’hort de moro que ens dugué fins a la zona de punta Manresa amb el seu caminoi arran de mar amb unes vistes inigualables. Com es habitual aquest cami està amb amenaçat  pel nostre amic en Maties que per poc que pogués el tancaria.

Es Barcarès, per desprès enfilar per una carreterona cap al puig de san Martí. Com que teníem que fer kilòmetres aprofitarem per fer una petita volta cap el coll des vermell per desprès ja començar la pujada, ara asfaltada, del puig. Davallarem i de nou una altre volta per dins aquesta petita comuna. Rodant per allà, aquest narrador se n’adonà que havia punxat, mes ben dit, havia fet una petit tall al costat. Amb l’esperança de que es tanques el xap, vaig inflar una mica per arribar fins la cova de san Marti que encara estava tancada, així que no poguérem fer la visita cultural i gaudir de la fresqueta que hi ha allà a dins i que m'ajudà a passar un estiu fresquet ara ja fa molts d’anys, quan m'encomanaren l’aixecament dels plànols de les capelles subterrànies de sant Martí i sant Jordi.

Llac major, bellevue i llac petit i com que la roda seguia perdent aire, decidirem cercar un forn i fer aturada per berenar i mentre reparar, es a dir posar càmera i empastifar-se de líquid per tot. Mitja hora mes tard i ja amb un sol de justícia anàrem a cercar el camí del delme que ens dugué fins la Victòria, on hi entrarem per un dels vials de Bonaire. J a dins la zona comunal ens dirigirem cap el camí del coll baix que aviat l’abandonarem per anar cap el cap de Menorca i fer una altre visita turística.

Grimpant una mica pels tallats arribarem a la cova Tancada on desprès d’una visita xafogosa tornarem enrere per ja dirigir-nos cap el camí de ses fontanelles, única alternativa per creuar d’una costa a l’altre sense tenir que pujar a l’atalaia.Desprès d’empènyer una mica la bici fins el collet iniciarem la baixada mes llarga de tot el dia que ens dugué a la zona del campament.

Com que ja era tard, no enredarem mes i via directe arribarem fins al túnel que ens permeté passar a aquest misteriós reco de Mallorca. Passades les casetes militars, com sempre amb l’aire mig cutre que caracteritza les instal•lacions del nostre exercit, arribarem a una de les magnifiques caletes. Banyo i refrigeri amb unes llaunes gelades que ens havia portat la capitana i senyora del nostre tinent per desprès d’una dutxa refrescant partir de nou ja per asfalt i sense endoiar fins Alcudia. 51 km i 1243 mt de desnivell i el primer banyito de la temporada en un lloc exclusiu.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3066731