Un bosc d’alzines ombrívol ple de boira que no et deixa veure gaire enfora.
Un aire fred en el que la suor es condensa en núvols de vapor.
Un camí dur i exigent però en perfecte estat.
Nomes pel moment en que aquest narrador ha estat pedalejant tot sol, ja que ha quedat com es diu en “tierra de nadie”, ni amb els de davant ni amb els de darrera, per Planicia ja ha valgut la pena la sortida.
Però la volta no nomes ha estat això, també han estat moltes altres coses.
- Un grup de bikers una mica trabucats en els que no els hi ha fet por la pluja que queia a les 8, 00 quan hem sortit i que estava format per : Salvador, tia, frenando, torner, fran, pere, sergi, vp, bigel, yerar i mapes
- Un camí nou. Efectivament, ara ja podem fer des del mirador dels coloms de la urbanització George Sand fins Estellncs sense quasi tocar asfalt. Aquest camí nou el descobrirem desprès d’un parell d’hores de trescar per allà i anar ajuntant bocins que encara es podien identificar d’un vell camí de carro que estava perdut entre el càrritx, curiosament l’altre dia uns “duendes” en feren un boci net i ara ja es quasi totalment ciclable tot i que encara es un poc difícil de seguir.
- Una Volta amb dos recorreguts, ja que quan s’ha posat a ploure els que anaven per davant en lloc d’esperar als de darrera que ens havíem aturat ja que en pere havia fet parche, han decidit continuar ja que segons ells es banyaven i tenien fred. El resultat ha estat que ens hem dividit en dos. Els de darrera que al final hem arribat abans ja que en el coll d’Estellencs hem tirat cap a la campaneta, sobremunt i bunyoli. I els de davant que es veu que han continuat cap el coll des carniceret.
- Una sortida amb dues petites berenades. Com que quan hem arribat a Valldemossa era molt prest tal com ho havíem previst, hem pegat una mossegada rapida a Can Molines , ja que per arribar allà hi havíem anat via semi directe, pel camí de la real, son espanyol, ses rotgetes , s’esglaieta, i desprès de s’estret per son brondo i pel tirany de la cartoixa. El segon berenar el grup en el que estava aquest narrador l’hem fet al coll d’Estellencs.
- Una trobada amb els membres del “equipo” que estaven amagadets i arrufats darrera una paret pegant una mossegada. Moment en que en yerar i en largo han presentat vassallatge als senyors feudals del BTT mentre en torner remugava dient que hi havia temps per fer cas als bunyolins i no hi havia temps per prendre un cafetò a Valldemossa.
- Una constatació de que en Pere es una mica Gafe, ja que de les 4 noves Spark, la seva es l’única que te problemes i es que avui, ames a mes de la punxada de roda, tenia els manguitos que s’escapaven del manillar i la suspensió de davant que amortiguava els impactes un parell de segons desprès.
- Un repàs de les noticies i fets mes importants de la setmana, en aquest cas, la noticia de que el Govern vol fer pagar entre 2 i 5 € per practicar esport en espais naturals protegits.
Llei 15/2012 , de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013
Article 343 nonies
Taxa per l’autorització d’activitats esportives dins l’àmbit dels espais naturals protegits i de les finques públiques
1r. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació de serveis per part de la comunitat autònoma derivada de la tramitació de l’autorització per a la realització d’activitats esportives dins l’àmbit dels espais naturals protegits i de les finques públiques.
2n. Subjecte passiu
Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques, jurídiques i entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin l’autorització corresponent per a la realització de les activitats a què es refereix el fet imposable.
3r. Quantia
La taxa s’exigirà d’acord amb les tarifes següents:
a) Autorització per a la realització d’una activitat esportiva dins un espai natural protegit o una finca pública: 2 €/persona.
b) Autorització per a la realització de proves esportives dins un espai natural protegit o una finca pública: 5 €/participant.
4t. Meritació
La taxa es merita en el moment en què s’obtengui l’autorització per a la realització d’activitats esportives dins l’àmbit dels espais naturals protegits i de les finques públiques.
En tot cas l’eficàcia de l’autorització queda condicionada al pagament de l’import de la taxa.
5è. Devolució
Procedeix la devolució del 35% de l’import de la taxa en el cas que no es faci l’activitat autoritzada per causes no imputables a la persona interessada.
Com tot el que fa aquest Govern, es un autèntic nyap, aprovat amb “alevosia y nocturnidad”, ja que s’ha emprat la figura d’acompanyament dels pressupostos on es fiquen les coses que no es volen debatre ni ensenyar.
Per paga es una taxa totalment injusta i amb molt de contingut ideològic ranci. Es tracta de fer pagar per emprar el camp i la natura i així acontentar als terratinents que també voldrien cobrar. Si analitzem el que en trauran d’això es totalment irrisori.
Si comptem un parell de curses per mes, amb una mitja de 100 participants, podríem dir que estam parlant de que al any trauran uns 20.000 €, una autentica menudesa per una conselleria que reparteix subvencions de milions i milions d’euros als terratinents.
A mes a mes, tal com dèiem, es totalment injusta perquè el mecanisme que han cercat es mitjançant les taxes per les autoritzacions. Així per exemple podem dir que emetre un informe i autorització du la mateixa feina a la administració si es per una cursa de 50 persones que per 200, mentre que el que es cobra es totalment diferent en els dos casos. Aquí es veu clarament que el que es cerca es fer pagar als usuaris esportistes que generalment sempre seran els mateixos. Es a dir, el que volen es que la gent deixi de practicar esport a la muntanya i així acontentar als caçadors i grans propietaris.
Per tot això i moltes mes coses ha donat la volta d’avui, però realment el mes important ha estat que durant un dissabte mes, ens hem sentit feliços gracies al Mountain Bike
67 km i 1600 mt de desnivell
7 comentarios:
una bona volta amb camí nou inclòs," en mallorca ya no hay caminos nuevos" tot i que em sona a veure-ho fet fa molts anys pero no estic segur, l'edat no perdona.
sa veritat que la scott de'n Pere comença a ser més coneguda pels les seves panes que pel seu preu ....
al final us va sortir un desnivell bastant digne, no són els 2000 m que es fan sense sortir de Palma de qui ja sabem, però molt bé.
Una llástima que els de darrera hagin abandonat als 3 de davant ja que si haguessin seguit el recorregut que tocava ens hauriem retrobat. Tampoc ens varen retornar les telefonades.
Mapes debo darte la enhorabuena porque la ruta si era viable y muy divertida. Lástima que os retiraseis y no la acabarais. Pero esto ya se sabía desde el principio.
Al final Toni T., V.P. y un servidor la hemos acabado, llegando a casa sobre las 15:20 horas. Cansados, pero con una sonrisa en la cara.
Os hemos esperado en Planicia mientras merendábamos. La falta de cobertura y el frío nos han hecho decidirnos por continuar, despacio para que nos pudierais alcanzar.
Previendo vuestra intención de no finalizar la vuelta se puede decir, parafraseando a J.M. que esperar para nada es tontería.
Biel cuando esta en forma es INSOPORTABLE. ja,ja,ja toma esa.
Vive Dios!! esto parece salsa rosa !!
Y vuelven a repetir aventura los del sábado pasado, está claro quién tiene más ganas o quién está más fuerte.
Toni T. está preparado para una gran ruta fuera de la isla, cuando os lo vais a llevar?
Gran rutón y malas noticias políticas, siempre nos quedará la desobediencia civil, por mi parte ya están esperando mi dinero.
L'avis de telefonades les vaig rebre quan ja erem per la campaneta i ja no servia de res, Lo del cami establert, crec que els que anaven davant ja no el varen complir,perque just arribar a la pista de planicia es tenia que pujar cap el cami des correu pel cami de les siquies, quan en pere va punxar jo vaig anar directe allà i ja no hi havia ningu i allà vaig quedar a esperar als demes.Lo del recorrido, sin incidencias y un poco de mejor tiempo era factible aunque reconozco que quizas por encima de mi estado fisico.Pero el tiempo cuadra porque nosotros estabamos en palma a las 2.
Publicar un comentario