Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 28 de octubre de 2013

TONI PER SEMPRE

La pena i la tristor son immenses
En Toni hoyos “gesa” el nostre “ lider natural” com ell deia, ens ha deixat físicament, però sempre el tindrem en el record.
Aquests darrers mesos han estat difícils però ell  ha estat rient i colcant amb la bici fins el darrer moment.


GRACIES TONI  PER PODER HABER ESTAT TOTS AQUESTS ANYS JUNTS.

domingo, 20 de octubre de 2013

COLL DE SES CASES DE NEU Dsbt 19 oct

Gordos, fofos y calvos.

Aquest cap de setmana s’estrenava el nou prototipus galàctic den yerar, una santa cruz  ni 26 ni 29: 27, 5 i per a tal efemèride ell mateix havia proposat la ruta : pujada fins el coll de les cases de neu i anar  a Tossals a dinar però per un nou itinerari: es camí des morro de cuber i es pas llis que sembla que han estat  netejats.
Una gran volta pels cims de Mallorca , com les que fèiem abans, be, com va dir en flamete  alas “melapela”, abans no ens aturàvem a dinar i aguantàvem estoicament fins a les tantes a base de barretes.
Així les coses, no se si per efectes de la volta proposada  o de la tardor o de que quan anem a la clínica a veure en Toni ens posem a contar batalletes , aquest divendres en  el washap  començaren a sortir imatges i histories de quan érem jovenets, be alguns eren mes nins que joves i es que en el grup tenim de tot.
La qüestió es que al  trobar-nos  a  l’estació de tren de Lloseta ens sentíem una mica vells, però això si, amb ganes de fer una bona volta  en la que anàvem amb el temps ajustat si volíem arribar a dinar al refugi.
Estàvem ja tots apunt i nomes faltaven els que venien en tren que arribaren tal com estava previst a les 8, 40, el problema es presentà quan aquests no es posaren a colcar, sinó que començaren a  reparar una averia de la vàlvula del tubuless den miky . Tic tac 10 minuts.
En arribar a Massanella ens trobarem  que han posat una nova caseta de peatge a l’entrada , així que no ens quedà mes remei que pagar i a mes a mes, a una caseta clarament il·legal ( recordem que les caravanes o elements mòbils que puguin ser habitats estan prohibits en el sol rústic: disposició addicional sisena llei 6/97). Tic tac 5 minuts mes
Continuarem la marxa i iniciarem la temuda pujada. Abans sempre hi havia nirvis al començar  ja que  ningú volia quedar despenjat, però  actualment  aquest narrador era plenament conscient de que el seu lloc era al vago de coa així que es va prendre la pujada en calma  i sorprenentment poc a poc va anar remuntant posicions  per arribar a dalt amb el grupet de pel mig. Així va resultar que  els càlculs que un havia fet considerant que ell  era el mes lento del grup no varen ser reals i    varem tenir que afegir uns quants minuts mes. Tic tac 10 minuts mes.
Agrupats en el coll iniciarem la breu baixada cap a comafreda a on en fran va perdre  2 vegades el seu gps, per lo que el varem tenir  que esperar al desviament ja que segurament s'hagues equivocat. Evidentment com ja ens te acostumats en senyal d’agraïment, en arribar es posà al davant  i ens va deixar enrere, però no per molt de temps, ja que en començar el "pateo" el varem  agafar i varem poder comprovar  que també pujant a peu sap generar taps, ja que no deixava que ningú el passes.
En arribar al coll de les cases de neu de nou els pronòstics es varen rompre ja que al igual que en el  anterior coll,  el que tenia que haver estat el darrer en arribar al coll de les cases de neu no ho va ser  i  tornarem  acumular uns quans minuts mes . tic tac 10 minuts.
Desprès d’un berenar amb les millors vistes de la serra, iniciarem la baixada i com no podia ser quan s’és un grup de quinze bikers  es produí l’averia, en aquest cas crec que  una torçada de canvi. Tic tac 10 minuts mes.
Aixi en arribar a la font des prat varem fer  números i varem veure  que era impossible arribar a Tossals a la una i mitja , hora en que ens havien dit que, si o si, teniem que estar allà. Aixi que prenguerem via directe i arribarem com a senyors al refugi.
Bon menjar  (fideua i llom amb patates ) i millor companyia. Amb els anys que fa que colquem i encara mai ens havíem aturat allà a dinar. ¡¡¡
Panxa plena ens tirarem per avall fins el desviament de Solleric a on uns anarem per allà i altres seguirem fins a Lloseta fent així una gloriosa volta de 38 km  i 1301 mt de desnivell. Quina vergonya ¡¡, ja ho havia dit el nou membre del  washap  i del club de les lumbàlgies “Gordos, fofos y calvos.” (però: que no nos quiten lo bailao )
 



POST SCRIPTUM: Mentre nosaltres feiem els nostres 35 km en Pau Zamora ha fet els Tracks de Mallorca Non Stop ( 237 km i 5600 mt de desnivell) en   15h i 40 minuts. Quin crack ¡¡¡.

miércoles, 16 de octubre de 2013

12 OCT. Día de la Raza. Na Burguesa – Costa d’en Blanes - Galatzó

Se acercaba el sábado y ya se empezaban a oír las primeras excusas en el foro… Que si va a llover, que si no hay inspiración…  La cosa pintaba que no habría mucho quórum y así fue.  Mapes no nos puso deberes así que empezamos a discutir la ruta.  Yo propuse una por ses Ermites pero al final se hizo la propuesta de VP, que además me encargó hacer esta crónica.  Como me gana en galones y sobre todo en años en un día tan marcial como el 12 de octubre me tocó obedecer.  La ruta propuesta:  Palma, Sa Vileta, Son Muntaner, Coll Creu, Coll dels Pastors, Costa d’En Blanes, Caminos Cantera, s'Hospitalet, Coll dels Cucons, Son Bugadelles, Torrent, Capdella, Galatzó, Cecilio, Galilea, Burotell, Coll Tords, Cami d’es Safareig, Pollos, Palma.
8:03 de la mañana, sábado. No llovía, pero ya era igual.  Jeroni se quejaba ya de la creciente falta de puntualidad, pero la cosa no estaba como para dejar tropa atrás.  A las 8:10 ya éramos  7 valientes españoles dispuestos a hacer nuestro particular desfile por la Serra para honrar a la patrona.  Éramos tan pocos que decidimos salir a toda prisa no fuera cosa que nos tomasen por una manifestación pro-TIL.

8:15.  Rol, Becari, Torner, Pere,  VP,  Biel y este narrador que se estrena empiezan a rodar hacia son Roca para tomar los caminos de Son Muntaner y seguir hacia el coll de Sa Creu.  Tardamos más de hora y media en perder Palma de vista.  También coincidió con la apertura de la veda de las perdices, y na Burguesa, como uno de los pocos cotos libres que hay en la isla, estaba infestada de cazadores.  Tampoco faltaron los motocrosseros, buscadores de setas y toda la fauna habitual de Na Burguesa en esta época del año.

En columna de a dos tumbamos hacia la bajada de la Costa d’en Blanes, seguimos hacia las canteras y salimos a los senderos de s’Hospitalet, donde se rompe la formación y cada uno empieza a tirar a su ritmo hasta la carretera de Calvia – Palmanova donde nos reagrupamos y seguimos la marcha hacia Son Bugadelles.  Alli empezamos a remontar el torrente cruzándonos con más simpáticos motocrosseros que bajaban como si aquello fuera el Dakar.  Salimos a la carretera y seguimos en dirección Capdella, donde Jeroni  se descolgó de la formación, despistado, hizo un recto y se comió un zarzal mientras los demás ya pedíamos comida no tan vegetariana como la suya en el Bar Nou de Capdellà.


Mientras desayunábamos tuvimos la visita de Antón que, ¡oh, sacrilegio!,  se presentó a lomos de una flaca en pleno sábado con un maillot de la Secta puesto!!  Además de ensuciar el buen nombre y reputación de la Secta lo que también ensució de sangre fue el propio maillot porque se acababa de caer en justa penitencia por el pecado cometido y estaba lleno  de raspones por todo el cuerpo.

Despres d’un berenar mes que acceptable seguim desfilant cap a Galatzó i començam a pujar pel cami d’en Cecilio.  Foto de rigor.  Torno a recordar com la darrera sortida d’en Cecilio va esser la meva primera sortida amb la Secta, de la mà d’en Frenando.  Ironies de la vida.
Abans d’arribar a Galilea ja es rompen files. En Jeroni li comencen a molestar els casquillos d’el ballador i s’en va directe a Puigpunyent i cap a Palma.  Aquests rodaments de sa cadera… ja es que no en fan de Truvativ que si no...  Igual que el dimarts anterior i curiosament també a Galilea, una urgencia de cirugia obliga a VP a baixar a tota pressa cap a la clínica, amb en Rol que l’acompanya.  La resta continuam cap el burotell no sense la nostra ració de problemes mecànics:  en Torner i la seva roda de darrere, que te uns radis que se cauen com fulles d’una margalida, i en Pere que peta l’amortiguador de darrere i va amb el pedalier a ran de terra en pla “low-rider.”  Cap d’aquestes averies ens retura significativament, i arribam al coll dels tords ja passades les 14h.  En Torner i el seu esperit funcionarial ens convenç de que no improvisem i seguim amb el pla establert per en VP.  Començam la pujada pel cami del Safareig.  Aquest esperit ens dura ben poc ja que abans d’arribar als Pollos tombam per la ruta curta i baixam pel Geodèsic directes cap al golf i Palma.

It was a great ride overall, 70km long with 1669m of elevation gain.  Hala, crec que amb això ja cumplim amb el trilingüisme.

lunes, 14 de octubre de 2013

PENYAL GROS DE LLOSETA I BINIARROI Dsbt 5 oct.

Ja es hora d’anar a jeure, però com que un bon amic em va dir que per poder passar els dilluns necessitava les nostres cròniques farem un esforç i intentarem acontentar-lo i contarem el que va passar la setmana passada.
Desprès de la volta per Alcúdia en la que nomes hi varem assistir set, tot i el gran esforç de temps que va representar el seu muntatge arribà el divendres i no estava gens clar a on anar, sabíem que teníem pendent el puig de lloseta, així que amb una cridada a en Joan amb un moment enllestirem el recorregut.
No era gran cosa, però almenys servia per salvar l’expedient. Curiosament quan es proposa una volta anodina es veu que la cosa te mes èxit ja que al final arribarem a ser 18 bikers .
Com que érem tants no els citarem a tots i nomes destacarem el retorn d’en Miky i la presencia  d’un convidat, es bini, que aparegué per es camí de sa bomba.
Així partirem pel recorregut habitual per anar cap a Tramuntana central:  son macia, es caulls, cami de sa bomba i  camí des raiguer fins a lloseta, en arribar allà, com que era prest, decidirem continuar i  anàrem a cercar la pujada del penyal gros de lloseta, que el pujarem pel camí que habitualment sempre el fem de baixada i la veritat es que possiblement sigui mes divertit així. Cada un  pujà al seu ritme i desprès ens  replegarem tots a dalt.
Allà varem enviar a uns quants emisaris cap a Mancor per comanar els berenar ja que com que érem tants el tema de la intendència podia ser bastant complicat. Tot i això a la baixada es veu que hi va haver unes quantes averies per lo que arribarem a Mancor de manera bastant disgregada i una mica caòtica. Desprès d’un  bon berenar per menys de 6 euros reiniciarem la marxa cap a Biniarroi, i com no podia ser d’una altre manera quan estàvem apunt d’arribar a la barrera de la carreterona ens aparegué un cotxe i tot i que aquest narrador preveient un possible problema intentà ralentitzar el grup per no topar-nos amb ell a la barrera.
No va servir de res, i al final els primers decidiren tombar pel camí vell i els de darrera ens tirarem a la piscina i demanarem per passar i amb molt bon rotllo ens obriren la barrera. Aixi uns mig a peu i altres colcant per la carreterona arribarem a biniarroi. Agrupats de nou partirem cap a sa font garrover pel vell camí de la font, que es clarament un camí públic tal com ho reconeixen nombrosos tancats que el respecten tot i que el secretari de Mancor l’haguí descatalogat per manca d’escriptures. Font garrover, can macip i magnifica baixada cap a s’estorell, a on darrerament es veu molt  de moviment que no augura res de bo.
( Tenim pendent la recuperació de la baixada cap a Almalutx, tal com la fèiem fa molts d’anys i que ara està impracticable i es una connexió d’aquestes que poden donar moltes possibles combinacions ) En arribar a Ayamans tombarem cap el torrent que el travessarem per anar a cercar el camí de son Bonifai que ens dugué al camí del raiguer que el continuarem fins el desviament de can Arabi.
Allà la majoria abandonà i uns pocs continuarem cap el coll den simonet tot i que el que volíem fer era anar cap a Banyols, tal com s’ha modificat en el track amb posterioritat. 
Desprès de travessar Alaro partirem per la carretera de sa taulera fins a son torrella i d’allà travesarem per es cavaspre cap a la carretera de Bunyola per arribar a ciutat per son pizanet i son macia. 
85km  i 1400 mt de desnivell


sábado, 12 de octubre de 2013

Video volta per Alcudia

Desprès de la crònica de l’altre dia , d’alguna manera tenia que sortir el vídeo de la volta, tot i que es molt patos ( es impossible arribar a la mestria del nostre frenando) això es el que fins ara he sabut fer i he pogut fer amb els medis que tinc.

lunes, 7 de octubre de 2013

ALCUDIA (Sant Marti, Manresa, la Victoria, Alcanada, comú Muro, Albufera) Dsbt 28 sept

Fosca negra, una porta que grinyola, un fluorescent que parpadeja, a la fi s’encén el llum i es veu una bicicleta dins un traster.
“Corten”, següent escena.
Un tren arriba a l’estació de sa Pobla, davalla la gent i uns quants bikers disposats a fer una bona volta.
“Corten”, següent escena.
Be aquesta escena no podrà ser ja que quan el càmera ha  arribat a l’andana l’únic biker que venia amb aquest medi ja havia desembarcat i havia baixat per l’escala de l’estació.
I es que aquest dissabte desprès de bastants jornades d’investigació i proves per trobar el millor itinerari es presentava una nova ruta per Alcúdia. La  volta pretenia anar pels espais mes emblemàtics de la badia: Puig de sant Marti, zona costanera de Manresa, la Victoria, comú de Muro i s’ albufera. 
Com que el recorregut era molt divers paisatgísticament aquest narrador va pensar que era una bona oportunitat per rodar un vídeo, tot i això es presentava un petit problema i aquest era que cap dels càmeres habituals venia, així al final,  aquest narrador ha  decidit assumir també aquestes funcions ,  a mes a mes, de les habituals: d’organització, elaboració i diseny del track, guia durant la volta i  redacció posterior  de la crònica.
Però tornem al rodatge.
Set bikers (pere, tià, bigel, anton, salvador, yerar i mapes) roden per una carretereta semiasfaltada pel mig del marjal pobler, en un revolt topen amb un tractor com a símbol del esforç per transformar aquest terrenys inundables en conreus fèrtils. Avança’n i a poc a poc comença a aparèixer l’aigua, primer en petites sèquies de drenatge  i desprès envoltant les veles, aquestes petites illes de terra que son el primer pas en el procés de dessecació per transformar l’albufera en conreus.
Nou tall, els bikers  ara roden per dins un tunel fet per canyes de grans dimensions fins que arriben al pont de ferro, allà s’aturen i entren dins el parc de s’Albufera. Redueixen velocitat ja que allà el que correspon es l’observació de la natura i no les activitats esportives. Giren de nou i el camí es comença a aclarir per acabar amb una imatge de la inquietant central elèctrica des murterar.
La següent escena es desenvolupa ja dins els terrenys comunals  del puig de sant Marti, allà comença de veres el mountain bike, tram de pista, tirany pedregós de pujada i al travessar un mur de pedra , baixada sinuosa i divertida que enllaça amb un tiranyet que va paral·lel al camí principal. Desprès  d’una curta però forta rampa de pujada tenim la  primera gran visual oberta de  la albufereta i la badia de Pollença, el nostre proper objectiu.
Ara els bikers roden quasi arran d’aigua per damunt una arena compactada en un paisatge de petites cases d’estiueig: sa marina, es barcarès, i el lloc mes interessant punta Manresa amb el xalet hortera d’en Mathias .
Proper plànol: els ciclistes ara ja han entrat dins la comuna d’Alcúdia  pel  camí des coll baix i van arran de  paret de pedra amb la intenció de tornar cap a la badia de Pollença. En el punt alt es troben amb un grup de ciclistes (tira tira ¿?) i comencen a davallar per sortir  a mitja baixada per un botador a la urbanització de Bonaire.
(el track mana sortir per anar pels vials morts d’una part de la urbanització que fou desclassificada per així aconseguir que mai es passi dues vegades pel mateix tram)
Vista de la caleta des frares a on hi arriben per un revolt de la carretera de l’ermita que l’abandonen una estona per anar  pels camins de devora el campament fins a s’ illot a on tornen agafar carretera fins l’ermita.
“Corten”, tots a descansar, ara toca berenar.
Reiniciem el rodatge amb unes tomes del grup jugant per les escales de l’ermita per desprès prendre algunes imatges en un boci bastant tècnic que ja ens durà cap al camí del coll den benet o de ses Fontanelles.
Desprès de les imatges preses vora les basses que donen nom a aquest camí toca un tram de “porteo” (no mes de cinc minuts que ja veurem si es reflecteix o no a la versió comercial )
Ara toca el moment còmic, traíem en biel fent una mica el gambirot per les pistes de dins els pinars que van cap a la cova tancada.
Desprès de les rialles una mica de  tensió amb un  paisatge espectacular de penya-segats  a la baixada cap a sa bassa blanca (aquest petit Xanadu dels artistes Ben Jakober y Yannick  fet amb bocins d’edificis  espoliats arreu del mon i que alberga dins el que teòricament tenia que ser un depòsit d’aigua un museu de pintures  de nins dels segles XVI a XIX bastant inquietant)
De nou la calma per els túnels de mata arran del golf d’alcanada amb una vista magnifica de la platgeta de pedres i l’illa amb el far i un breu refrigeri en una terrasseta sobre la mar.
Toma d’interès històric vora la torre de defensa del port amb les xemeneies de l’antiga central tèrmica per enllaçar immediatament amb el paisatge tipus Miami dels llacs urbanitzats  amb una toma una mica underground dels ciclistes divertint-se per damunt uns petits monticles arran del llac major
Obviem els trams urbans arran de la albufera i el pont dels anglesos per una nova toma ja dins el comú de Muró, ara els ciclistes roden aviat per un camí ben definit envoltat de dunes.
Com a tot bon vídeo que s’apreciï hi ha d’haver qualque toma amb algun animal, aixi que per acabar el video toca una seqüència amb els cavalls i el bous del camí dels polls que es el darrer tram de la volta i que tanca el gran cercle que s’ha realitzat arran de s’ albufera abans d’arribar de nou a sa Pobla. 
Malauradament aquí ja fèiem tard i aquest inútil de càmera es va equivocar i quan es pensava que gravava va aturar la filmació i per contra va registrar tot els trams entremigs de avorrit camí i carretones fins a sa Pobla, així que ens haurem de quedar amb les imatges preses durant les investigacions.

Bona volta , varen ser pocs però ben avenguts i per tant hi va haver molt bon rotllo. 75 km i 965 mt de desnivell

THE END

I el video ? pues aviat.