Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 27 de abril de 2015

INTEGRAL SERRA DE LLEVANT,(sentit horari ).Dsbt 26 abr

No guanyem per disgusts,  va dir en torner
Qui ho hagués dit, deia un altre.
No me’n faig creus, dels altres ens ho podríem esperar però de ell, de ell...

Feia ja moltes setmanes que en yerar donava maceta perquè volia anar fins Artà, també en micot volia estrenar la seva nova muntura anant  fins a sa crostera. Així entre setmana, el sanedrí sectari va decidir que ja era hora de satisfer els desigs d’en yerar i partir cap Artà, la següent setmana ja aniríem a sa costera.  Bona la férem, des del  Raiguer es sentiren menyspreats i decidiren unilateralment fer el seu camí. Així les coses quan el sanedrí estava a punt de canviar la proposta, ja que al cap i al fi tant li donava una cosa com l’altre,  davant les xuleries i sobrades que ens arribaren  de la part forana ens decidiren a continuar amb la proposta inicial. El que no ens esperàvem mai fou  el desmarcament de ell. No ens ho podiem creure...
8:30 Estació de tren d’Artà: Torner, Bigel, Miky, Pietro, Yerar, Tibu, Andreu i Mapes iniciem la volta en direcció a Aubarca.
Avui no ens hem equivocat i en arribar al creuament d’Olors, hem tombat cap a son Puces ja que en la descripció de l’itinerari , pels que ho havien llegit,  ho posava ben clar. Passada la barrera de les cases comencem  a rodar per terra per la magnifica pista que ens fica de ple dins la serra de Llevant.
Un cop superat el coll d’albarca,  en un no res, just abans d’arribar ales cases ens desviem a l’esquerra per anar cap es Verger. Allà en tibu ens vol mig convèncer d’anar per dins la torrentera, ja que diu que es ciclable, però com que en tenim suficient pujant per la pista no li fem massa cas. Arribem al Verger a on uns quants s’aturen a esperar que arribem els darrers, no es el cas d’en Miky que en veure que n’hi ha que continuen no pot deixar que aquest coronin el gran port de la volta. 
Agrupats en el coll d’es verger iniciem la davallada  cap a s’Alqueria. Allà, ja s’havia avisat de que en arribar a la carretereta teníem que seguir el GR, per així pujar per terra en lloc de per e asfalt, però com someres velles, començaren a pujar per la carreterona. Un cop rectificat l’error, reiniciem la pujada travessant els sementers de s’alqueria i desprès pel camí vell d’es presos arribem al campament dels soldats ,curiós eufemisme per evitar la paraula camp de concentració tal com ens  va recordar en Bigel. 
Allà decidim continuar per la carreterona, cosa que desprès descobrim  que  és un error ja que  si haguéssim anat cap el campament  haguéssim pogut continuar per el  vell camí de ferradura  que  es molt mes biker. Continuem la marxa fins que veim que el camí de ferradura creua el nostre camí, així que no perdem l’oportunitat i l’agafem. Tal com ens havia paregut el camí és totalment rodador i molt mes entretingut, despres d’un parell de ziga  zages tornem a la pista principal quasi  just en el desviament cap el camí de na mondoi. Allà  en Tibu ens proposa que berenem  just davall el gran pi que marca l’inici de la baixada.
La veritat es que el lloc es impressionant, una bona ombra, una tauleta amb bancs i unes vistes espectaculars. La proposta es acceptada d’immediat. Hi ha que reconèixer que en Tibu  te estudiat el tema i tal com diu en yerar, avui està fent molts de punts i encara es possible que aprovi. Quan hem acabat de menjar ens adonem que l’únic que enyorem es un bon cafè, cosa que de nou ens recorda que ... millor deixar-ho estar,  encara no ens ho podem creure.
Reiniciem la marxa per el tram mes tècnic de la volta, el camí d’en Mondoi.  Aquí ens adonem  que el camí ha millorat molt de com era quan començarem anar per allà, ja que abans hi havia algun tram que es perdia totalment. Passem el botador i ja per pista baixem cap a l’Arenalet d’Aubarca fent alguna parada ja que les vistes son impressionants. Ens arrepleguem de nou a baix i partim cap a sa font salada i  la fastigosa pujada cap els camins d’es Matzocs. Un no atura de pensar que n’és d’agraïda aquesta volta, cada tram es un mon, varietat de vistes, diversitat de ferms, trams plans i trams amb pendent, trialeres, pistes...

Arribats a la torre fem la corresponent foto i iniciem la baixada cap a la platja, avui per l’itinerari arran dels tallats que després l’abandonem per rodar entre pins i anar fins el fons de la platja per on  es molt mes fàcil travessar l’arenal.
Allà de nou en tibu ens proposa seguir per la pista que ressegueix el comellar principal ja que ens assegura que no hi ha problemes tot i que ens endinsem molt dins la finca. Molt bona opció ja que  tot i que fa  una gran volta per anar a cercar la capçalera de les torrenteres que es generen en aquell boci es totalment ciclable.
Arribem al vial de cala estreta que el travessem i a tir segur seguint al guia aborigen  anem passant les cales sense cap pèrdua.  En arribar a cala torta ja duim 32 km, tot un record de kilometratge per el nostre  esquàlid, així que posant cara de bon al·lot , s’escapoleix.
Li perdonem ja que fins aquell moment s’havia portat molt be i com que amb els nins rebels hi ha que tenir paciència el deixem partir.  “Progresa Adecuadamente”.
Continuem la marxa cap a cala Mesquida sense majors incidents i desprès travessem les dunes per les divertides passeres de fusta. Per fer la pujada cap el coll de Marina ens dividim en dos grups el que van per el camí oficial i els que ho provem per els tiranys de la dreta, cada grup opina que la seva opció es la millor tot i que es evident que la de la dreta es mes entretinguda i fàcil de pujar ja que el seu recorregut es mes llarg.
En arribar a cala Molto tot i que en Miky ens avisa de que hauriem de girar continuem cap el parking  de cala Agullà, alla definitavemtnens adonem de que anem malament i tornem enrrera per enfilar el cami bo que ens du fins son Jaumell. Els kilometres comencen a pesar per el que ens aturem per decidir si tornem  per els camins i carreterones entre Capdepera i Artà o anem per on estava previst. No hi ha cap dubte, es segueix el pla establert, tot i que es possible que tinguem qualque problema de pas. 
Així tirem per avall de nou cap a cala mesquida  per girar tot d’una cap el camí reial, allà com que avui aquest narrador no duia gps ni cap mapa, la memòria em torna a fallar i ens equivoquem de ramal de camí. Tenim clar a on volem arribar, però no trobem el pas, fins que en torner descobreix un tiranyet que molt subtilment ( be hi ha que passar una barrera ) ens du al camí correcta .De manera molt còmoda travessem la serra que delimita la gran vall de sa Mesquida i entrem a sa Duaia.  Durant la davallada tenim l’única averia del dia, la cadena d’en Meli, no se sap molt be com s’ha sortit dels passadors de sa rodeta del canvi. Com que duem un bon mecànic en un moment ho arreglem i continuem la davallada.
En arribar a la pista, aquest narrador s’atura a esperar en yerar que s’havia quedat enrere jugant amb el mòbil,  i tal com era d’esperar vol tombar cap el sentit contrari ja que es pensa que està a la vall principal. Acabem de baixar una mica i ja a la pista principal iniciem la pujada cap el coll des Racó. Ara el camí està perfecta, ja que l’han arreglat totalment, fins i tot una mica massa, per el que la pujada es molt còmoda i així que podem observar l’espectacular  puig de s’esquerda ben al front i que ens recorda que ja queda menys per aquest estiu en que anirem amb peregrinatge a veure el Cerví, ( el de les pinturetes alpina ).
Quan deixem el puig a la nostra dreta veiem a la nostra esquerra un petit salt d’aigua amb  un petit gorg  que ens convida a un banyito. Tal com va fer en yerar i en tibu fa un mes, ens aturem i tots menys en pere ens hi fiquem. Si la volta havia estat magnifica, aquest final la converteix possiblement amb la millor de la temporada. 
Bens fresquets i nets acabem de pujar el poc que ens queda fins el coll i ja per asfalt i cap avall arribem a Artà. Allà ens trobem amb les senyes de la 312, cosa que ens recorda que enguany tenim com a repte la 212 MTB,  tot i que no tenim molt clar si serem capaços de fer-ho sense els banderes verdes ... 
En aquell moment ens enrrecordem de que es nostre ANCHON, també esta fent aquesta prova i demostrant-nos que ara ja no te res de Sparring. En hora bona ¡¡¡¡

Desprès mes tard ens contà que es va trobar amb el germà den Toni Gesa i que va estar rodant una estona amb ell recordant aquest amic que sempre el tenim present.
Com que es prest i n’hi ha que tenen tanta gana que no saben si arribaran a Ciutat, tot i que ni tant sols han de conduir, ens anem a prendre una cervesseta aquesta vegada acompanyada amb bocatas de calamars i boquerons i un bon cafè per no dormir-nos conduint. Cafè... No guanyem per disgusts...
57 km i 1400mt de desnivell.




jueves, 23 de abril de 2015

CABO BLANCO - CALA PI 2015 - dsbt18 abr


Mínima convocatoria con tan solo 6 sectarios presentes; Pere, Jeroni, Miki, Salva, Biel y yo. No teníamos claro dónde ir, pero la ultratrail con dos mil patapollos surcando la tramontana nos decantó por coger la opción rodadora de Pere, y visitar la zona de Cabo blanco y Cala Pi.

La salida de palma fue demasiado urbana y algunos cortes de calles nos llevaron a dar algún que otro rodeo hasta poder llegar al carril bici del arenal, en el trayecto nos envolvería una densa niebla que haría que nos pusiéramos en fila de a uno por precaución ante la baja visibilidad, afortunadamente no duró mucho y el día fue abriendo poco a poco. Al final del Arenal tomaríamos el desvío a la izquierda hacia el torrente de Son Veri  y tocaríamos tierra por primera vez, por las trialeras plagadas de cacas de perro. Después asfalto hasta el Aqualand donde volveríamos a la naturaleza pasado por zonas de kleenes . (Es una pena comprobar como cuando la naturaleza se encuentra próxima a la civilización, como el hombre, o sus mascotas se encarga de ensuciarla). Tomamos las antiguas vías del tren, pasando por la Depuradora y llegamos hasta las palmeras.  Después pondríamos rumbo directo a Cabo blanco pasando por las urbanizaciones de Maioris y Bahía azul, a la altura de Sa torre un ciclista con casco aerodinámico tipo Alien nos adelanta y Miki que es muy chulo se le pone a la rueda, Jeroni y yo le seguimos, y durante unos breves e  intensos segundos  nos ponemos llaneando a 44Km/h, el Alien que nota que lleva carga detrás, cambia de ritmo y nos descolgamos, volvemos a poder volver a respirar aliviados. Nos desviamos del aburrido asfalto por el camí de presos (que construyeron los prisioneros de la guerra civil) y entramos por la zona militar a Cabo Blanco, tomamos el divertido camino de la costa con su árido paisaje de piedras gastadas, en contraste con el azul del mar. Esta es sin duda la mejor zona de la vuelta por el paisaje y por la exigencia de conducir la bici con habilidad para sortear mejor las piedras.


 Después de dejar la zona militar vemos que un helicóptero del SAR nos sobrevuela a corta distancia y tenemos la anécdota del día ya que el aparato toma tierra durante unos breves segundos justo a unos metros por donde pasamos.

Llegamos a Cala Pi y podemos disfrutar de las vistas de una de las mejores calas de Mallorca. Tras vacilar un poco por donde pasar al final decidimos tirarnos a la arena y bajar a la cala, allí nos miran con extrañeza algunos pocos bañistas  (guiris en su totalidad) que son capaces de soportar las gélidas aguas del mes de Abril. 







 Porteamos las bicis por las empinadas escaleras y regresamos al caluroso asfalto, para regresar otra vez a la preciosa costa presidida por la torre de vigilancia "s´estalella", con un nuevo tramo de divertidas  piedras. 



En una de ellas mi rueda delantera pincha pero al tener líquido reciente no tarda en sellarse. Esta sería la única incidencia de la ruta.  Ya van pesando los kilómetros y el estómago se queja y decidimos tomarnos un pamb oli en S´estanyol. Buen servicio, rápido y con abundantes bebidas por 6 euritos y tertulia variada. 



Sin demora volvemos al asfalto tomando la carretera militar, ahora ya aprieta el calor y ponemos un buen ritmo llaneando por los caminos de tierra de llobets y des lladres, hasta llegar a Llucmajor, allí Salva que estaba notando molestias en la espalda nos deja para tomar rumbo más directo hacia Palma. 



El resto continuamos y como íbamos bien de piernas y de tiempo, optamos por subir hasta Algaida para coger el siempre divertido Torrente de Son gual. 
Tomamos el camí de son mandivia y el de muytanya y la carretera vieja de Algaida. Un poco después Pere nos abandonará también, y quedaremos 4 gatos que bajamos raudos y veloces por el Torrent de Son gual. Seguimos con un ritmo alegre hacia Son Ferriol, aunque esta vez algo castigados por el viento en contra, nos desviamos por indicación de maese Biel hacia “Aceitunas Pérez” huyendo de los coches y llegamos a Palma, algo tostados.
En resumen buena ruta, buen rollo, buen ritmo, y muy bien los orientadores. 
111Km con 500 de desnivel y una media de 21,4 km/hora. Llegando a las 14:40 a Palma.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9434685

martes, 21 de abril de 2015

ALEGACIO AL PLA ESPECIAL DE LA RUTA DE PEDRA EN SEC

FEINA FETA.
Una mica a corre-cuita, varem redactar un esborrany d’al•legació al PERPS per demanar que no ens prohibeixin el pas amb bici als punts mes conflictius.

La veritat es que l’ideal hagués estat fer com a les altres vegades, muntar reunions i recollides de firmes, però tal com hem dit al principi, el temps se’ns tirà a sobre i suposo també  perquè ja estem una mica cansats d’estar sempre lluitant ho hem fet de manera mes individual.
Tot i això, encara varem tenir temps  de mobilitzar a alguns clubs ciclistes i sobre tot a la comissió de btt de la federació de ciclisme perquè també presentessin l’al•legació.  
Així hem d’agrair atots els que ens han ajudat i sobretot a en Pietro, el nostre  relacions publiques, que s’ha encarregat  de presentar el nostre escrit  i a en Juan Carlos de s’Escapada, que ha estat el que ha mobilitzat a la comissió i a alguns clubs.
No se si al final l’agrupació de tendes de bicis ho ha  arribat a presentar, ens consta que fins i tot algun partit polític ens ha donat  una mica de suport.
Per la nostra part hem fet el que hem pogut, ara hem de veure si ens escolten .....




 -------------------------------------------------------------------------------------------
EXPOSA:
Que el ple del Consell de Mallorca, en la sessió de 12 febrer de 2015, va adoptar l’acord de aprovació inicial del Pla Especial de Protecció i Ordenació de la Ruta de Pedra en Sec (PERPS)  que es publicà en el BOIB nº 26 de 21 de febrer de 2015  data en que es va obrir el termini d’informació publica.

 Que Analitzada la documentació es poden fer les següents consideracions:

I.- Introducció.

Desprès de bastants d’anys de tramitació considerem convenient mostrar la nostra  satisfacció pel fet de veure que sembla que definitivament  es vol aprovar  el Pla Especial de protecció i Ordenació de la Ruta de Pedra en Sec. Un instrument que permetrà  una nova possibilitat d’oci per a TOTS els  residents  amants de la Natura i l’esport, que permetrà  recórrer  de manera continua tota la serra de Tramuntana, contemplant el seu entorn natural, cultural i paisatgístic i sobre tot permetrà la recuperació de molts d’antics camins alguns abandonats i alguns tancats.    
També hem de manifestar el nostre agraïment al veure que en aquesta  darrera versió del  pla s’han  re considerat bastant les limitacions que es feien a les anteriors versions respecta al   pas de bicicletes per  distint trams de la Ruta.
No obstant  encara hi ha alguns punts de la Ruta que considerem estratègics i en els que encara es prohibeix   el pas amb bici d’una manera no molt raonada o justificada.
En referència al traçat també hem de lamentar certs canvis i  considerem que és una llàstima que la ruta, ara per ara, no tingui connexions amb Palma lloc a on resideix gran part de la població de l’Illa.
D’una manera mes concreta podem dir:

II.- Consideracions sobre els usos

Etapa 1 Port d’Andratx - Sa coma d’en Vidal

En aquesta etapa sorprèn que a certs trams (7 i 10) es permeti el pas de vehicles a motor per bocins que son tiranys mentre que en el pas vermell (tram 6) que també es un tirany es prohibeix el pas de bicis i cavalls.
El pas vermell és un punt clau per unir molts itineraris i tot i que és cert que en aquest existeixen símptomes d’erosió, aquesta  no es pot  atribuir ni a les bicicletes ni als cavalls, sinó a les torrentades i al pas freqüent de motos de trial.  Tècnicament és un pas sense dificultat i  possiblement molt mes senzill que molts altres indrets de la Ruta. Tot i això, és habitual que els que van amb bici  baixin de la seva muntura per fer el tram mes complexa a peu. Així  és molt difícil que el transit de bicicletes  pugui afectar als altres senderistes. Per altre banda la prohibició del pas per aquest indret deixa sense sentit molts  de possibles recorreguts, deixant la zona de cala Egos com un cul de sac.
Si es reacondiciones de nou el camí  tapant els grans reguerols que s’han fet per l’aigua i el pas de motos , el camí seria un camí de ferradura com molts d’altres trams del recorregut.
Així no s’entenen gaire la restriccions de pas en aquest indret: la fragilitat del camí no és ni major ni menor que la de la resta de camins del seu voltant, els obstacles físics, tal com hem dit son perfectament salvables per una bici ja que és un fet totalment puntual en els que el ciclista aquí actua com un senderista a peu. En referència a  la seguretat tant per el propi usuari com pels altres, aquesta  tampoc hauria de ser un condicionant ja que en els suposats punts conflictius tal com hem dit el ciclista actua com a un senderista a peu.

Etapa 3 Esporles – Deia ( Can Boi )

En aquesta Etapa també  torna  haver  dos  sectors en els que es prohibeix el pas de bicis i cavalls. A la zona de la mola de Son Pacs es prohibeix el pas tant a la vesant d’Esporles (tram 4 ) com a la vesant de Valldemossa (tram 6 ). És cert que en els dos trams hi ha dos passos complicats que possiblement siguin difícils de passar a cavall, ja que hi ha que passar unes marjades amb botadors, no obstant son dos punts molt concrets que en el cas de les bicicletes tal com ja s’ha comentat  es fan a peu. Sorprèn de nou l’arbitrarietat de la prohibició quan es considera que en el tram entra el coll de sant Jordi i la comuna (tram 7), es permet circular amb bicicleta tot i que el camí possiblement sigui mes dificultós que els anteriorment esmenats i possiblement  en gran part del seu recorregut els ciclistes el fan  quasi integrament a peu.

A el tram entre el Caragoli i Deia (trams 13 i 14 ) de nou es prohibeix el pas de bicis i cavalls i de nou també es podria dir que d’una manera no molt justificada, és cert que en el tram entre el Caragoli i l’alzinar de Son Rullan no existeix un camí definit, però  aquí tanmateix el transit es fa per damunt la roca de la muntanya, per el que no es poden considerar com a causa la fragilitat del camí i com abans també s’ha comentat en els trams mes dificultosos, en els cingles, els ciclistes es converteixen fàcilment amb vianants. La resta del camí transcorre per camins de ferradura i camins de carro molt semblants a altres trams en els que no existeixen restriccions.
Per contra, davant la inexistència de camins alternatius no asfaltats entre Esporles, Valldemossa i Deia fa que els trams per Son Pacs i Son Rullan siguin  estratègics.

Etapa 5. Muleta – Tossals

En aquesta Etapa de nou apareixen restriccions a trams emblemàtics ja que es prohibeix el pas de bicicletes en el Barranc de Biniaraix (tram 14),  En aquest tram per contra es permet el pas als cavalls. La causa d’aquesta prohibició és fa únicament per motius de seguretat. De nou és difícil justificar que un possible vianant pugui passar mes insegur devora una bici que devora un cavall.  Potser s’hagi produït qualque situació molesta per culpa d’algun ciclista aïllat, però això no es causa per prohibir o restringir el pas ja que  també hi ha excursionistes a peu no respectuosos amb el medi  i no per això es  prohibeix el pas a tot el col•lectiu.
També hi ha que recordar que el camí del barranc es un camí estratègic que, ara per ara, no te cap possible alternativa fora de la carretera que connecta Sóller amb Escorca.

Etapa 6 Tossals – Lluc ( Son Amer )

Entre la font des Prat i el coll de les Cases de neu (tram2 ) també es prohibeix el pas a bicis i cavalls. Es cert que en l’actualitat aquest camí  presenta símptomes d’erosió, però també es cert que aquest fou rehabilitat ja fa molts d’anys. Aquella rehabilitació  es va fer amb petita maquinaria pesada que realitzà moviments de terres i replens sense seguir els sistemes tradicionals i sense els corresponents desguassos. Així al cap d’uns anys desprès d’algunes grans turmentes, el camí va quedar pitjor que abans del suposat condicionament.  Així no es pot atribuir a les bicis o als cavalls el seu deteriorament, a mes a mes,  a causa de la difícil accessibilitat del lloc, aquests no es gaire freqüentat per els ciclistes. Tot i això,  de nou el seu valor estratègic el fa un camí imprescindible per els pocs  ciclistes   que l’empren. Per altre banda el fet de que en aquells moments s’emprés maquinaria demostra que el medi no es tan fràgil, de fet, possiblement ho sigui molt mes al tram de les voltes d’en Galileu que passa per autentiques zones d’esllavissaments i que a l’hora d’esser avaluat  no ha estat així considerat.
En el tram de les voltes d’en Galileu (tram3)  al igual que al barranc de Biniaraix nomes  es prohibeix el pas  als ciclistes, també únicament per motius de seguretat. El mateix raonament fet per el camí del barranc serviria per aquest tram per demostrar l’arbitrarietat de la decisió.

Així l’únic que explicaria aquestes prohibicions  seria que aquestes han estat conseqüència de les pressions d’alguns propietaris determinats en un intent de reduir el nombre d’usuaris de la ruta i que en alguns casos s’hauria reflectit en els possibles  convenis, cosa que no es possible esbrinar ja que en  el pla no es defineix si els camins  son de titularitat publica o no  i tampoc si determinats trams  tenen algun conveni  o no.


III.-Consideracions sobre el traçat

La nova proposta del PERPS ha modificat el seu  Traçat en alguns Trams, així a Banyalbufar, ara ja no es passa pels camins del Rafal de Planícia i a Valldemossa  també s’evita el pas per el pla del Pouet. Es una llàstima que el Pla renuncií en aquests trams ja que aquests son molt mes interessants des del punt de vista de la seguretat dels usuaris, i a nivell de paisatge i patrimoni.
Per altre banda considerem que seria molt important que la Ruta tingues algunes connexions  amb Palma ja que no hem d’oblidar que gran part de la població resideix en aquesta Ciutat i per tant molts dels potencials usuaris de la Ruta.
Així  seria interessant que es perllongues les següents variants

Variant C. Estellencs- Es Capdella.
Incorporant la continuació del camí vell d’Estellencs a Ciutat amb el tram entre Puigpunyent i sa Vileta per el coll d’en Marill.

Variant D. Valldemossa – Tossals.
Fent una connexió cap el camí de Passatemps passant per la font de mestre Pere fins a Son Sardina.

Per tot això,
SOLICITA:

Que es tingui per efectuada la present Al•legació amb tot  el exposat i   ho tingui en consideració i que per tant es torni a considerar l’avaluació dels trams comentats i es permeti el pas de bicicletes per aquests trams  així com s’estudiï la possibilitat de realitzar connexions de la Ruta de Pedra en Sec amb Palma.  
En qualsevol cas, també  es sol•licita que ens faci arribar una resposta raonada a aquesta Al•legació.


Palma, 17 d’abril de 2015


HONORABLE SRA. PRESIDENTA DEL CONSELL DE MALLORCA

miércoles, 15 de abril de 2015

PANCARITAT 2015. dsbt11 abr

Aquest dissabte de ressaca de Pasqua, i per decissió unànime d’en Tibu, i com que som molt religiosos, feim ruta de Pancaritats. – Quéeeee?, - ah sí, disculpa Antón: el pancaritat era un reparto de pan previamente bendecido que se hacía a las famílias pobres cada año en el diumenge de L’Angel. Actualmente consiste en una merendola que se hace en el campo en este domingo de pasqua. Particularment, a la Secta, significa quilometrada amb diverses fites ermiteres.
Un cop concentrats els assistents Pere, Jeroni, Mapes, Biel, Fran, Miqui, i Torné, partim cap a Son Macià a ritme de bicicleta eléctrica. Precissament fa poc em comentaven uns coneguts que les han provades, que la conclussió és que la sensació d’aquestes és més propera a anar en moto, que a anar amb bici, que no fas força, fins al punt de que si no duguessin els motors limitats haurien d’anar matriculades ja que passarien a ser ciclomotors. O sigui que  encara som capaços d’anar com a motos. Després camí de Muntanya, on, a la carretera d’Inca s’ens afegeix n’Andreu.
Son Verí, i a San Marçal voltam cap a Marratxinet i després fent un bucle capritxós pujam el collet Des Pous on en Miqui mostre un cop més la seva hegemonia. A la carretera de Sencelles ens esperen en Tià, Llerard, Antón i Raúl. Llavors tombarem direcció Santa Eugènia per a continuació agafar el camí de Ses Covetes i enllaçar amb el caminoi que ens duu a Ses Olleries. Foto de rigor al xal•letet abandonat i voltam cap al poble passant-hi pel costat del cementeri i anam rodant cap a Morelló per després voltar cap a Sencelles.
Encara anem lleugers de cames i ràpidament ens plantam al Torrent de Sencelles, moment que aprofitam perquè “el ciclista” comani el berenar per telèfon. A punt d’arrencar, en Pere recorda que en aquest tram sempre hi ha algú que forada, per no dir ell mateix. La sorpresa arriba quan a un punt del torrrent ens trobam amb una bona bassa d’aigua ( n’hi ha més d’un pam), que llavors resultarán ser dues, i apareix el dilema: passam o no passam?  La meitat del grup, els de les sabatetes de xarol, decideixen tornar enrera i agafar un enllaç per carretera. L’altra meitat, els caperruts, insistim en passar, i com diria en Predro, dins aquests n’hi ha de tres tipus: els agosserats o inconscients, Miqui i Jeroni, que passen a sac; els hàbils, Andreu, que passa amb una cama a l’aire i amb l’altre rodant un quart de pedal; els “intel•ligents” – diu en Jeroni- Fran i jo, que ens llevam les sabates i rodam sense cap por a l’aigua. 
Moment divertit aquest, que aprofitam per criticar als cobards i demanant-nos què està passant amb l’esperit secta. Ens arreplegam a la sortida del torrent i anam per camins cap a Jornets, i llavors per més camins i carreterones arribam a Sineu per berenar al bar de sa voltadora, on s’afegeix el Tibu.
Ambient ruc sineuer, pa amb oli de potada per a barrams amb la força d’una premsa hidràulica, i molt bon preu. Reprenem la marxa cap el que serà el primer punt de penitència del dia, l’ermita de Sineu, desconeguda per quasi tothom. Foto obligada, baixam per la trialera cap a les vies del tren i agafem direcció a Petra per després desviar-nos cap el segon punt penitent i que ens va quedar pendent fa unes sortides, el puig de Son Nofre. Entre ortigues (orquidees per alguns) feim cim, foto de grup amb Sineu al fons, i ja amb bastanta calor baixam pel mateix camí.
Ens dirigim ara cap el turonet que, amb les seves divertides trialeres ens duu cap a Sant Joan. Aquí el simpàtic i ciàtic Tibu té un problema amb la roda i aprofita per anar-se’n després de fer uns impressionants cinq quilómetres. Llavors dirà pel xat que si va venir de Sant Pere, que si hi va tornar, però ha de saber que només computen els quilómetres que es fan amb el grup.  Després d’un moment de confussió per dins una garriga, arriban a Sant Joan i també a la següent fita del dia, Consolació de Sant Joan.
Foto conmemorativa i ens apropam a Montuïri i després, anant per camins cap a Porreres ens desviarem cap a la dreta per acostar-nos a Castellitx de la Pau arribant-hi pel darrera per la dura i pedrosa pujada. Cap regal. Som molt religiosos i ens agrada fer penitència. Quarta fita del dia, doncs. Arriba tard en Mapes a la sessió fotogràfica perquè no sabia tancar una barrera, ni que anés amb codi cifrat! Curiós és també, que el primer que obre mai té el detall d’esperar i tancar-la, - eh Miqui tio!
Deixam Castellitx i per les pistes del bosc que ens troban després, arribam pel carrer del cementiri fins la plaça d’Algaida. Aquí s’han d’acomiadar els del Raiguer i proposent aturar i fer un brindis de germanor, cosa que no ens hi podem negar tot i que són les tantes i ens queda una hora de camí. Entre glop i glop coincidim en que el primer lloc en el rànking de bars cutres se l’enduu Can Tunis a Son Ferriol, per davant de Can Rigan.
Com que tot té un preu, en lloc d’anar pel camí previst, Sol i Mosques, Punxuat, Son Mandívia i Son Binissalom, per pressió popular tornam per la carretera vella d’Algaida, vial de servei, garriga de Son Gual i el pestós tram entre Casablanca i Palma.
Objectiu Pancaritat complit, 110 Km, 1600 mts de desnivell i quasi set hores de bicicleta.



lunes, 13 de abril de 2015

PER BINIARROI I SOLLERIC sbd 4marc

Després de l’escapada a Menorca i en plena setmana santa, no hi havia ganes de fer res massa complicat ni massa enfora, com que la zona de Valldemossa Esporles ja la comencem a tenir una mica avorrida , tombarem cap a tramuntana centra, cap a Biniarroi i Solleric.
8.00 a la BP pocs, miky, rol pere, bigel, torner i mapes partim cap a son Macia i en es Caulls se’ns afegeixen en Raul i en Micot que venen de ca seva pel mateix camí que ara tornaran fer. En arribar a Binissalem pel camí des Raiguer encara no ha aparegut en Yerar, que s’havia quedat a esperar en Tibu prenen es cafè i llegint els diaris. Continuem marxa i tombem cap el camí de son Bonifai a on ara si,  s'integren en yerar i en tibu. Travessem el torrent d’aumedra i passem per l’àrea recreativa de Lloseta. Així arribem després a Biniamar i enfilem cap el camí vell de Mancor per el que hi hem passat ja mil vegades i tot i això en arribar a la barrera a on comença el camí de ferradura, alguns ja estaven botant la barrera tancada que du cap els sementers en lloc de passar per el portelló  amb la barrera que es pot obrir.

Arribem a Mancor i tot i que es relativament prest ens aturem a berenar a la plaça. Tot i que semblava que feia bon dia, aviat mes d’un ens hagués agradat estar a cobro. Panxa plena ens acomiadam d’en tibu que ja ha fet la seva gran volta del dia ( Binissalem - Mancor ) i iniciem la pujada terrible de Biniarroi. Allà després de que un dels propietaris ens obris la barrera de la carreterona cada un puja com pot i en arribar al llogaret ens agrupem tots menys en yerar, que com es habitual ha continuat per amunt.
Agafem el camí de la font  per el boci caòtic a on es manifesta mes la  esllavissada que provocà l’abandó del poble i els nombrosos  moviments que d’ençà es manifesten de tan en tant. Es una llàstima que aquest divertit camí estigui tan envaït per la vegetació, cosa que segurament augmentarà des de que l’Ajuntament el descatalogà com a públic, tot i que a molts de trams les propietats del seu voltant el respecten. Arribem al camí de sa font garrover i continuem pujant. en aturar-nos a una de les barreres aquest narrador repeteix per enèsima vegada, el que s’havia indicat en la descripció de la ruta “ojo” no hi ha que passar el portell que du cap a s’etorell ja que avui baixarem pel vell camí que va cap Aumedrà. Evidentment en Rol, en Raul i en Micot se’l passaren.
Com  que no es mereixien que els esperrassim continuem per el camí que al seu principi es molt mal de resseguir i si no fos per algun esglaó un no tindria molt clar si realment existeix, passat una fonteta amb abeurador, ara sec ja que l’aigua ara va per un altre camí.A poc a poc  el tirany comença a agafar definició fins que es converteix amb un camí de carro, però totalment envaït per la vegetació. Passem la gran paret que dona pas a l’olivar i el camí comença a davallar en moltes voltes. Es una llàstima que estigui tan ple de pedres i branques. A la fi arribem a fons del clot i anem cap el torrent que el tenim que travessar ja que el camí empedrat esta totalment envaït pels batzers.
En arribar a la barrera del camí de Tossals, tal com els hi havíem indicat als perduts, ens els trobem allà esperant. Després en Raul tot xulet ens dirà que era millor el seu itinerari  ja que es mes ràpid. I es cert, però també es cert que el nostre recorregut es molt mes interessant  i ens haurem  d’anar avesant a ell ja que el pas per l’hort de s’Estorell te els dies comptats i ja vorem que farà el xulet en qüestió quan es trobi que li han barrat el pas . Reiniciem la marxa  i un cop passades les cases d’Aumedrà girem a l’esquerra per pujar via directa cap a Oli clar. Com que feia molts d’anys que no anàvem per allà, ens equivoquem a un desviament i ens enfilem  mes del conte, tornem a davallar i  encertem el camí correcta que ja sense mes problemes ens du fins les cases.
Ara comença de veres la pujada  que a tots ens sorprèn els seu bon estat, tots recordem quan abans hi anàvem bastant per així evitar problemes per les cases, recordem que antes el camí es perdia just passades les cases i que sempre ens equivocàvem seguint els distints tiranys que feien els xots, despres recordarem quan el pagès decidí llaurar la pista de dins l’alzinar i descobrirem la trialera que va mes per el nord. Arribats a dalt ens agruparem i iniciarem la baixada cap a sa font figuera. En arribar al camí de sollerich, en micot punxà, però com que ja estava en el seu territori, el deixarem amb en raul que també es de per la rodolada. 

Així els pocs que quedàvem iniciarem el retorn per el camí/ carretera de sa Taulera. A son torrella ens acomiadarem d’en yerar i ja nomes en miky, en bigel , en torner i el que escriu ens ficarem per es Cabàs que el travessarem sense ser detectats. Per enllaçar amb els camins de son Pizà passarem per el nou vial de la parcel·lació de s’Estremera, que resulta que també es d’en Sastre, el mateix promotor que volia urbanitzar es Creuers per on gracies a Deu podem seguir passant ja que es va aturar el procés urbanitzador de Son Macià. Entrem a ciutat per la cra vella de Bunyola i ens aturem a prendre una cerveseta amb 80 km i 1500 mt de desnivell.