Dissabte 25 de juny. La secta s’en va de ruta. Sa Calobra.

Dia sota mínims de personal el d’aquest dissabte. Entre els que estaven d’expedició per Astúries, Biel, Andreu, Gerard i un conegut seu;  els que eren per l’Stelvio, Vicenç;  els que eren d’expedició per Sóller, Joan;  en Rol que estava d’ocupa pels dominis Vp; en Fran que feia turisme hortera per Alcúdia; i altres enfeinats; i donat que el nostre ambaixador al consell, en Miqui, està enfeinat amb les rutes cicloturístiques, més tot sol que la una, els quatre moixos que quedàvem decidírem acompanyar-lo i de pas fer algo diferent. 

Quedam a Alcúdia a les vuit del matí, Mapes, Miqui, Antón, Pere i Torné. Després d’un bon desdejuni al bar de la rotona, i de donar qualque bon consell abans de partir, enfilam amb les nostres montures globeres rumb a la Calobra via Pollença i Lluc. És un dia ideal per anar de bon rotllo, i així ho feim. De la fresquesta inicial, ara, ja per la vall d’en March, i durant tota la pujada del coll d’en Femenia, passam a la calor intensa. Devers Lluc el clima millora, i aprofitam per agafar aigua ja que la idea és no aturar fins el berenar al coll de sa Bataia, de tornada. Com que la benzinera està tancada, anam a can Gallet, on, tan amables com sempre, ens regalen les botelles d’aigua. Enfilam direcció Sóller i ens desviam a l’aiguaducte cap el coll de cal Reis, quasi tres quilòmetres de respetable pendent que serviran de contacte amb el que vindrà després. Ens amollam cap a baix disfrutant del sinuós traçat gràcies a que encara no hi ha massa trànsit. 

Durant la davallada procuram agafar referències per visualitzar el que serà la pujada ja que es pot fer molt llarga. Un poc abans d’arribar a baix, en Miqui punxa, moment que serveix per reagrupar-nos. Ens crida l’atenció el renou de somier que fa la seva bici…per ser un pepinazo. No menys cogombrot és la flamant esguorks d’en Pere. Després de les fotos de rigor , ens armam de valor i iniciem la llarga pujada, nou quilòmetres i mig amb un pendent de més del set per cent de mitja on la part més dura és justament al final, els darrers dos o tres quilòmetres. 

Un cop a dalt hem d’esperar un poc a n’Antón que està falt d’entreno. Per cert, teniu disponible a l’estrava els nostres temps de pujada. Reiniciam la marxa cap a Lluc i aturam al coll de sa bataia,  centre neuràlgic del cicloturisme internacional on un s’hi troba amb una gran varietat de ciclistes, bé i també moters. Mentre esperam que ens serveixin observam la curiosa imatge d’un octogenari ciclista britànic amb cara de malsofrit que acaba d’arribar, amb la calor que fa!  No és difícil pensar que en qualsevol moment li pot pegar un patatús. Berenar pestós el que ens serveixen, segurament el jamón el subministre sabates d'Inca. Recordam la darrera vegada que hi berenàrem que en Joangalera, després de lluitar un bon rato per empassar-se un troç de pernil, va haver de desistir i treure’s el bocí mig digerit de dins la gola. La qualitat és manté.

Després de que en Mapes s’hagi begut tres litres de cocascola i ens acabem el cafè, seguim, ja amb moltíssima calor, cap a Caimari des d’on enfilarem cap a Campanet, i després, amb vent de cara i més calor, cap a Pollença pel camí des Fangar. Després, camí des Pontarró i carretera d’Alcúdia. Arribam fusos al mateix bar del matí on com és costum, iniciam la fase de re-hidratació. Molt bona ruta, de bon rollet, i amb 110 km i uns 1900 de desnivell.

Dissabte 18 de juny. Teix, Arxiduc, Esporles.

Estam a final de curs, a punt de que comenci a fer calor de veritat, amb el viatge/s d’estiu ja dins el cap ( els que hi van ), o sigui que estam de repàs de tot el que hem fet  i del que ens queda pendent per fer, no sigui cosa que ens quedi qualque cosa per setembre. El dissabte passsat varem anar a Artà, in extremis ja que a l’estiu es fa encara més dur, i ja feia temps que comentàvem que enguany no hem trepijat el Teix. Per tant, si o si, hi haviem d’anar i d’aquesta manera aprovar tot per juny i poder viure de rendes tot l’estiu, això si, sense que la maquinària sectaria s’aturi cap dissabte, però.

Així que ens trobam on sempre donam la tabarra de bon matí: Fran, Rol, Mapes, Jeroni, Biel, Andreu, que ens fa visita de metge, JoanBike o man in black, i un servidor de vostés. Pel camí anirem replegant en Gerard, i en Raúl, i al berenar en Tià i n’Andreu, que avui fa ceix ( teix-ceix, ho pillau? ).  Partim rumb Valldemoss per Passatemps, sortint a son termens per l’esquerra.  Per aquí se incorpora en Gerard. A s’estret ens ficam per son Brondo, però avui tornarem sortir a la carretera principal per agafar un recuperat camí ( donam les gràcies a que ho hagi fet ) que transcorre pel costat dret de la carretera per la zona de “Es Mirabó”. Es encanta aquest nou tram, a més ens dóna una nova perspectiva del poble, tot i que no massa diferent. Llavors seguim pel que és el camí vell Valldemossa Bunyola, que ja coneixem en part, i després  per sa Coma, anam a enllaçar amb el camí des Cairats o  pujada cap el Teix. 

Botada la barrera, començam l’acensió amb la precaució i el respecte que ens imposa el fort pendent, i n’hi dos que només duen un plat!. Curiosament, un cop al refugi comentam la relativa facilitat en que hem pogut pujar, amb menys complicació que de costum per trobar la bona traçada. Aquí en Mapes, encara convalecent, torna enrera per després sortir-nos a camí per devers s’Ermita. 

Passam ara a la segona part, que és el camí de s’Arxiduc i el dificultós ciclar per damunt tanta pedra. Passat el bosc i un cop a la part descoberta, ja tenim a la vista l’espectacular paisatge que ens ofereix el lloc, especialment avui amb un cel grisós i niguls baixos, a més no fa la ventada que sol fer sempre per aquí. Ens anam currant com podem els trams de pujada i de davallada també. Anam fent fotos una darrera l’altra, i és que miris cap on miris la panoràmica és espectacular.  

Un cop arreplegats al creuer del camí de ses Fontanelles, nosaltres seguim el de s’Arxiduc ja que a cert moment ens volem desviar pel coll de son Gallard. Un cop aquí, iniciam l’espectacular davallada on tots disfrutam de debo. 

Devers una de les torres d’aquestes que va fer construir l’amic arxiduc ( en Fran no atura de dir archiduque ), ens espere en Raúl, que pareix que ha fet tard amb en Gerard. Ara ja, amb l’il•lusió del berenar, amb no res sortirm de l’ermita i entram cap el poble per un recuperat caminet a ran del torrentó de vora la carretera. A can Molines ens trobam amb n’Andreu i en Tià que estan morts de fred d’esperar, i és que calor no en fa massa en aquest moment. Esplèndit berenar, com sermpre, amb molt bon servei i amb preu espectacular, amb el detall afegit del cafè. A l’hora de sortir ens comença a ploure, no gaire però en tindrem per tota la pujada. N’Andreu parteix cap a casa, i en Mapes, a mitja pujada de sa Comuna, també partirà ja que el terreny banyat no li convé massa.

 Seguim fins el coll de sant Jordi, i d’allà pels tiranys cap a son ferrnadell, on a l’hora de sortir ens embullam un poc. Es veu que la garriga ens confon.  Un poc de carretera ara, en Claret cap Esporles, amb un petit parèntesi per dins la part de dalt de son Damet, que feia molt de temps que no hi anàvem. Descens per pescadors on en Rol s’obsessiona amb el ditxós estrava i el crono que no se quin paio. Reagrupament a Esporles on es produeix una estampida massiva, continuant fidels al track únicament en Joanotbike, Biel i torné. Es queda el darrer escull del dia, la dura pujadeta perl cami de ses ermites i la dura rampa final. 

Ara només ens queda un passeig per son Malferti i Sarrià. Un cop al ferrert el trobam tancat i ens dirigim al comodín que tenim alla devora, el bar del simpàtic ( i desportellat ) matrimoni gadità, on tenim canya i tapa, aquesta de bona cuina per cert.  Objectiu cumplit, ja podem tatxar el teix de la llista.

Artà. Serra LLevant completa.

Advertència: això és una crònica; alt contingut de toponímia; abstenir-se al·lèrgics; en cas de dubte consultau el vostre especialiste.

Vuit i mitja, Artà, sis sectaris, Fran, Biel, Mapes, Jeroni, Rol, i aquest humil narrador. Un objectiu, fer un recorregut complet pels indrets més interessats de la zona d'Artà. 

Partim,travessant el poble que pareix que està de festes, cap a les afores en direcció nord-oest per agafar el camí de son Puça fins que topam amb la barrera i començam la primera pujada del dia cap el coll d'Aubarca, que feim amb molta calor i amb sensació d'humitat.

Sobre la marxa, en Fran passa l'escanner per totes les bicicletes detectant, un per un, tots els components incorporats a les nostres màquines, a part de fer-ne una descripció completa amb el pes, preu i tot. Un cop a dalt, iniciam la davallada cap Aubarca. Només començar aquesta, en Mapes, el trotó de la soletat, veu que encara no està recuperat de la lessió de canell, i a dures penes arriba a la barrera de la finca. Allà ens comunica que farà un recorregut alternatiu evitant les baixades i de manera que ens vagi interceptant a diversos punts de la ruta.

 Els altres continuam per la pista que segueix davallant anant a cercar el torrent des Niu, i que llavors comença a pujar pel camí del mateix nom, sempre per un dels seus costats. Pujada dura aquesta, com totes les que farem avui, i és quasi sempre davallam a nivell de la mar per llavors tornar a remuntar. Passam les cases des Verger i seguim pujant el coll per la doble curva encimentada i el dur trispol arrissat que li han fet per guanyar adherència.  Mitjançant una llarga recta arribam a dalt, o també davallam per una altra recta llarga. Arribam a ses cases de s'Alqueria Vella i fent-hi un rodeig tornam enfilar cap amunt en sentit contrari el que acabam de fer, començam la pujada cap el campament des Soldats. Després de passar la Sínia i voltar a la dreta sortim a la carretereta que va cap a les antenes o millor dit el puig de sa Tudossa.  

Nosaltres, però, agafam la drecera que va per dins el pinar i que dóna de ple a les cases militars, o més bé, runes. Ja fa un bon rato que estam disfrutant dels camins i del característic paisatge, sempre pensant amb en Pere que també s`ho està passant molt bé a una comunió. Tornam sortir a la carretera i seguim cap amunt, sempre agafant les dreceres del Gr que estan en molt bon estat. Fa uns anys estaven certament impracticables en bici.

Deixam a la dreta es camí de s'Esquena llarga, que també coneixem i que és tan divertida tant de pujada com de davallada, i un poc més amunt ens desviam pel que tenim previst avui, l'anomenat camí des Mondoi. Ens quedam sorpresos, aquí, quan veim una placa de pedra amb publicitat de tui, i donant el mateix nom al bosc. No ens agrada gens el detall, per molt que hagi pogut aportar aqueixa empresa al repoblament del pinar. Tiram trialera cap avall, tan divertida com sempre i en molt bon estat. Passam la barrera del pla de ses Bitles coincidint amb una malcarada parella de forestals. Reprenem la marxa per la vertiginosa i deslitzant pista fins l'arenalet d'Aubarca.

Passam la platja i després la Fontsalada. Ens ficam un poc cap a l'interior per trobar el camí que ja ens durà fins la torre d'Aubarca. De camí ens retrobam amb en Mapes. A la torre ens posam a berenar, moment en que aparareix en Gerard que no ha tingut cap problema per trobar-nos. Bé, no serà tant. Ens enrecordam de n'Antón (que no ha vingut per peresa) ja que per molt que miram cap a la mar no veim cap pescao. Com que avui no hi ha cafè, partim aviat en direcció a cala es Matzoc, que la tenim just al costat.

Seguint l'itinerari, anam passant per cala Déntol, llavors cala Estreta, i després cala Mijtana on ens espera en Joan que està per allà amb la família. Com que ens oferix barra lliure, li pegam la gorra. Un cop ben hidratats, continuam la marxa.

Aquí ens torna a abandonar en Mapes que ens anirà a sortir a camí per sa Duaia. Després ens comentarà l'interessant camí que ha quedat després de que l'hagin arreglat. Ara ve cala Torta, però l'evitam ja que ens desplaçam cap a l'interior. Per aquí, en Jeroni fa una bona destrossa a la transmissió, quedant-li únicament tres pinyons útils. És com jo, el material fins que reventi. Seguint pels divertits camins que hi ha per aquí arribam a cala Mesquida, i sortejam la platja per les passarel·les de fusta, on en Fran ens demostra que si agafa el "punt", no sabem ben bé quin,  pot pujar els escalons i tot.

Sortim de la cala i pujam el petit collet de Marina per la zona de pinar i que llavors davalla fin cala Agulla. Sortim d'aquí pel camí de la finca d'en Moltó que enllaça amb la carretereta que va fins Capdepera. Aquí ens deixa en Jeroni que va només amb tres marxes i fa via directe fins Artà. Nosaltres seguim el track previst i a la carretera de cala Mesquida agafam un desviament a la dreta pel camí de can Comelles. A cert moment, hem de deixar aquesta pista per agafar el caminoi que s'enfila cap un puiget. Estam a la zona de sa Mesquida de dalt, és un punt confús, i com la darrera vegada, ens costa trobar l'inici del camí, però aquesta vegada el trobam més aviat. Un cop acaba la pujada baixam per una trialereta i després per una pista que ens du al creuer del cami que ve de cala Torta. Aquí veim que el tram que acabam de fer també té esponzorització que ja l'han anomenat "camino de la red eléctrica".

Estam dins el comellà de sa Duaia,i per tant sabem el que ens espera, i és que tenim el record de cada vegada que hi venim del que costa sortir-hi. Té molt que veure la calor extrema que sol fer aquí. Agafam idò el camí del coll des Racó, pujada duríssima (bé ara menys ja que han l'han allisat, supòs que els de red eléctrica), sobre tot en el tram final, amb l'esperança de que a l'albelló que hi ha a mitja pujada hi hagi aigua i ens poguem remullar com ja vàrem fer a certa ocassió. Quan hi arribam ens trobam amb el convalecent mapes, que només arribar ja ens dóna la mala notícia de que d'aigua no n'hi ha ni gota. La part positiva és que no haurem de passar pel drama de veure-n's en pilotes. Seguim cap amunt l'ascens infernal amb l'agulla de la temperatura a la zona vermella, fins que s'acaba la pujada. Un cop a dalt del coll des Racó, ens reagrupam i feim la gratificant tornada cap a Artà tot costa avall i amb aire fresquet a favor. El toc mestre a aquesta fantàstica ruta el donaran unes bones sandis o xopets com els hi diuen per aquí.
En total uns cinquanta-cinq quilòmetres i més de mil tres-cents de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo

Propuesta sabado 18

Les previsions de pluja han millorat i segurament cauran 4 gotes mal contades, tot i això per si de cas millor no anar molt enfora. proposta Valldemossa / Teix.

Sortida 8:00 BP,
Recorregut: Cra Soller, Passatemps, estret, son Brondo, Ojo passada depuradora girem dreta cap a cra general, camins de sa Coma, cami vell Bunyola,  cami coma cairats, cami arxiduc fins estret son gallard, baixada ermites, Valldemossa. BERENAR CAN MOLINES. (11:00 aprox ) cami comuna valldemossa, coll sant jordi, tiranys son ferrandell, coll d'en claret, cami vell valldemossa ( baixada son dameto ) cami pescadors, esporles, cami ermites, son malferit, sarria, establiments, ferreret.

Dissabte 4 de juny. Reivindicació biker a Planícia

Senzilla sortida la d’aquest dissabte condicionada per l’assitència a la concentració de mountainbikeros a les nou a s’explanada de sa Granja i a les onze a les cases de Planícia. Des del principi ja quedava clar que nosaltres només coincidiriem a les nou ja que en lloc d’anar a Planícia per sa Campaneta y coll d’Estallencs com la majoria, nosaltres fariem una volta pel port des Canonge i una berenada a Banyalbufar.

Ens trobam amb la concentració a sa Granja nosaltres: Gerard, Biel, Mapes, Sergi, Jonander, Micot, Pere, Andreu, un convidat, en Ferrà i un servidor de vostés. El primer que ens crida l’atenció és la tipologia de biker que ens trobam, majoritariament endureros o dels que surten més tranquils, a jutjar per l’indumentària, tot i que qualqun més com nosaltres hi havia, de vestimenta clàssica o grans ruteros. Un detall: no creiem que les fat bikes siguin la millor bicicleta per anar a una reivindicació, sobretot quan un dels principals arguments a la prohibició és la degradació dels camins. No obstant, molt bé per tots els assistents; peró on són tots els que com nosaltres també fan llargues sortides o els homes xc, que en coneixem molts? No podien sacrificar una part de dissabte en afegir-se a la protesta? En fi, allà ells. La questió és que més d’una centena de bikers es van plantar allà i vàren signar la sol•licitud per dirigir-la al batle de Banyalbufar. Enhorabona als convocants.

Després de l’intercanvi d’opinions entre el grup d’experts ( a part d’en Mapes n’hi havia qualqun més ) i de saludar als coneguts tiram a lo nostre, baixar per el camí de pescadors fins el port des Canonge i fer la volta des General fins Banyalbufar, on ens ha d’esperar en Mapes, que avui va embenat com un trotó, amb la comanda feta.  A la baixada en Jon es desmarca del grup i baixa per la branson perquè segons diu és per on va sempre. Un cop ens trobam a baix diu que no ha tingut cap problema, que ha sortit pel torrent.  Espléndit paisatge el que ens ofereix la costa, com sempre, amb un dia de mar tranquil, i mollta calor per cert.

Berenam a l’hotel son Tomàs ja que el bar de costum està tancat, es veu que els hi costat aixecar-se prest. Bon berenar i de franc, ja que en Gerard aprofita per celebrar el seu cinquanta-un aniversari, per molts d’anys Gerardet!  Reprenem la marxa, llevat d’en Mapes que està rehabilitant el canell i s’en va per carretera, i anam cap a Planícia i ho feim pel camí principal. Pujada de bon rotllo menys en Sergi i en Micot que ho fan a tota; no sabem però qui ha guanyat. Un cop al desviament cap al coll, observam que a les cases ja no hi ha bikers, com era d’esperar.

Seguim cap amunt, amb en Sergi que continua escapat fins a dalt de tot, no sabem si per demostrar que està fortíssim o per anar enfora del Jonander. Com sempre, disfrutam d’aquest fantàsctic camí. També podem observar que per haver-hi passat fa no res unes cent bicicletes no hi ha senyes de marques o derrapades, senyal de que tant destructius no som. Reagrupament al portell del coll on el grup es divideix entre els que s’en van per sa Campaneta, Sergi i Micot, aquest perquè s’en va colcant fins Alaró i l’altre perquè ja ens ho imaginam, i la resta, que baixam cap a son Fortessa per després, per l’enllaç marga fullana,  sortir a son Net. Després davallam a Puigpunyent perl sender que va per dins l’alcinar. 

Avui és un dissabte atípic i per tant també és molt prest, la una, i decidim allargar la ruta en el temps però no en la distància, o sigui que tiram directa cap es Ferreret o hi passam una bona estona prenint unes birres i rient una rato. Com que avui és un dia full free, en Ferrà ens convida a una ronda, per agraïr lo bé que s’ho ha passat, i en Jon, que ha tret un premi al la màquina escura-butxaques, ens convida una altre. Llavors, més contents que mai ens anam cap a casa.

En total em fet uns cinquanta-set quilòmetres i un mil quatre-cents de desnivell. 

A veure si tenim sort amb les al•legacions presentades pel collectiu!.

Ver todas

Consigue el tuyo

sabado 11 jun

Aquest dissabte sembla hi haurà una petita treva al calor que ja ens arriba, queden poques oportunitats per anar fins Artà.

Proposta de sortida 8:30 a Estació Artà.
Recorregut integral Serra Llevant  ( Sentit Horari )
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9508323

Berenar Torre des Matzocs, de bocata propi

Annex per en  Gery, sortirem cap Aubarca farem coll de s'Alqueria i després pujarem cap es camí d'es presos, es adir que ens podries agafar  per allà devers les 9,30 i si no arribes pots fer
a) Anar cap a Aubarca i d'alla als Matzocs via directa i ens agafes al berenar  devers les 10:30
b ) Per carretera cap a cala torta i d'alla cap es Matzocs  i ens agafes al berenar  devers les 10:30

Volta a Mallorca 345 nonstop

A la fi es va fer realitat i, "contra vent i marea" com diuen per aquí al voltant ( mai millor dit donats els missatges crítics o catastrofistes que ens arribaven per part d'alguns ), cinq sectaris aconseguiren dur a terme aquest repte. Nascut dins el cap d'en Miqui, i traduït damunt el paper per ell mateix, en Mapes i n'Andreu, amb certa timidesa però sense recular, la idea va anar progressant. Després vingueren els tests durant quatre dissabtes seguits per provar els trams, fins que el 28 de maig, a les sis del matí, s'arreplegaren a sa Faixina, en Pere, Biel, Jonander, Gerard i un servidor per enllestir l'imponent recorregut.

Amb la fi de no carregar el lector amb una excessiva toponímia, i donat que aquesta ja ha estat explicada a anteriors relats, l'esmentarem només per indicar-ne els punts de referència, centrant-nos en explicar les sensacions y les petites anècdotes que ens van donar.

Arrencam, entre ambient de ressaca, pel passeig marítim apuntant cap a l'extrem més occidental del recorregut, que és Andratx. Com  que és prest i encara fa fresca, sense cap nota de desgast ens plantam a Estallencs, i com que hi ha fam, feim el primer avituallament al bar dels moteros. Amb poc ménys de quaranta minuts reprenem la marxa. Ara, el que volem és arribar a Valldemossa a una hora decent i aprofitar per dinar o fer una menjada forta per carregar energia. De camí, ens topam amb en Jeroni i amics que estan de ruta amb moto - vos veig molt bé - diu donant-nos ànim. Un cop al poble veim que només són les dotze, i decidim canviar el punt d'avituallament per Santa Maria, on hi arribam aproximadament a la una del migdia. Fa molta calor, més de la que voldriem, i agraïm l'aturada. Ens prenim un bon menú a la terrasseta de can Cannolí, lloc totalment recomenable a la mateixa plaça. Aquest tràmit ens suposa quasi una hora i mitja, que ens servirà, a part de  per menjar, per relaxar-nos, per riure molt, perquè en Jon en faci una de les seves (veurem al llarg de la ruta que té facilitat per desconcertar) i per passar per boxes, ja m'enteneu. 

Repostam aigua i gel i continuam. Ara ens toca el tram del Raiguer, que curiosament s'ens fa més ràpid del que pensàvem gràcies a que corre l'aire i a més a favor nostre. En Jon, el nostre referent donada l'experiència, ens insisteix que hem d'arribar el més frescs possible al "mur" de Lluc, la darrera pujada forta del dia després d'haver fet na Burgesa i la Tramuntana sur. Aquí hi haurà dos clars patidors, en Pere i aquest narrador que ens topam amb la misèria física i mental, i és que les hores de màxima calor ens han afectat; res, però, que no pugi arreglar una bon avituallament d'aigua a Fontcoberta i un sobret de gel. La davallada pel camí vell de Pollença farà la resta per a la recuperació, i amb un no res ens plantam al poble. Aquí tindrem el gust de ser rebuts per la família March, fet que indica que en Pere toca  fi a la volta, tal com havia avisat. N'ha fet un bon bocí, uns cent quaranta quilòmetres, i dels més durs.

Són les vuit, i encara ens queda un bon troç fins el sopar, per tant compram un poc de menjar i beure a un súper. També aprofitam per instal·lar els llums perquè d'aquí no res ens faran falta. Començam a tenir serios dubtes de poder arribar a Manacor a una hora decent per sopar com cal, ja que serà la darrera menjada forta que farem. A mesura que transcorren els quilòmetres ens va quedan clar que haurem de fer el sopar a Artà, i tampoc serà prest quan hi arribem. Tot i que el ritme de bici que duim és bo, les aturades i qualque tram enredós entre Pollença i can Picafort fa que el temps voli. Després ens queda el pestós tram de carretera cap a Artà, amb molt de trànsit, fent-se de vespre i amb un canvi de temps tan inesperat com radical on el vent serà el pitjor de tot, i és que s'acaba de posar ambient de tormenta. Procuram fer-ho a bon ritme però controlant l'esforç a les pujades, ho hem pillat després d'observar l'expert. Quan a un moment donat veim el lletrero de "Artà 11", és quan ens hem de desviar cap el camí de Carrossa, i d'aquesta manera seran quasi trenta, i durant tot aquest sector tendrem la sensació de no saber per on param. Ja és totalment de nit. Únicament (quasi res), tindrem les referències que ens va informant el nostre gestor de la ruta, en Biel amb el seu gps (els d'en Gerard i en Jon únicament han servit per decorar el manillar). Com a bon comptalble que és, ens du controlats al mil·limetre. Tenim la sensació de no arribar mai, i passam un poc de pena de no trobar res obert per sopar. En Gerard ens tranquil·litza ja que té clar que sempre podrem menjar qualque cosa a s'Almudaina. A la fi, comencem a veure la llum, i és que pràcticament som damunt el poble, amb la sort de que hi arribam costa avall. A l'esmentat bar, un conegut d'en jonander ens indica una pizzeria on soparem bé i bé de preu. Efectivament sopam molt bé a la pizzeria Artà, lloc de tracte amable i amb la bona companyia de la taula del costat, cinq dones que tot i que no interactuam per res, les seves veus ens sonen com música de fons. També aprofitam per contactar amb els companys, que es desfan donant ànims i oferint qualsevol tipus de suport. Gràcies Andreu, Mapes...! Nou pas per boxes (amb empastissada de "crema pa l'ojete" inclosa) i quan anam a partir, sorpresa!, en el canvi de bateria, el gps s'ha desconfigurat i hem perdut les dades acumulades: dos-cents dos quilòmetres y altres tants de metres de desnivell. Tanta sort que ho hem mirat abans. El problema ara, és tornar recuperar el track, el que queda no és pot fer de memòria. Més temps perdut.

A la fi, amb anglès, però l'aparellet arrenca. Tècnicament, el tram fins Manacor per la via verda, uns trenta i tants de quilòmetres, ens han de resultar molt fàcils i han de servir de recuperació, però resulta que ens trobam amb un fortíssim vent de cara. A més, el teòric pendent favorable no és tal, només fins son Servera. Després és a l'inversa, molt lleugerament, però en pujada, i a més amb molt de vent. Curiosament, el ritme és molt bo, i ho serà durant tot el tram nocturn. Tot i que cap de nosaltres és tranuitador ( bé, n'hi ha un que ha anat bastant de festa pel que ens conta), amb la bici ens agrada molt el vespre. A meitat de camí, hem d'aturar de nou, el gps està fent dois. Més temps aturats, més d'un quart d'hora. Nou pas per boxes, i van.... Reprenem la marxa. Arribant a Manacor ens notam un tant enterbolits, segurament perquè duim molt de temps amb la vista fixada al punt de llum del focus, fet només interromput per la gran quantitat de conills que surten espantats al nostre pas. Ens quedam sorpresos, també, per l'ambient de festa que s'observa des d'enfora: es veuen diversos indrets molt enllumenats amb música a tota marxa. Són aproximadament les dues de la matinada, lògic per tant.

Nosaltres a lo nostre. Ara ens toca fer l'enllaç fins son Macià i es Fangar, un dur tram de continus puja i baixa per lentes pistes d'arena i grava. A certs moments, inclòs ens desorientam i  cometem alguns errors fincan-nos dins els patis de les cases que trobam pel camí. Per aquí també hem de començar a canviar qualque bateria. En sortir des Fangar, el commendatore de l'expedició, com a premi pel bon ritme duit fins ara, ens dóna una treva de cinq minuts d'ulls tancats allargats en terra. Puntualment, reprenem la marxa pel que serà el tram més fantàstic de la volta pel seguit de camins single-track i trialeres dels voltants de sant Salvador i Consolació. Diversió màxima (tot i la somnolècia que fa acte d'aparició en forma de badalls) sota l'observació de mussols, conills, ratolins, tortugues i eriçons que ens trobam per aquest indret. No entenen què estam fent; bé, molts d'humans tampoc. Devers les cinq del matí ja estam pels voltants de Santanyí, i ja comença a clarejar. Alguns de nosaltres tenim molta son, començam a anar de costat a costat, i axiò que en el sopar en Gerard ens ha subministrat unes pastillotes de cafeina, deia ell, que prenen els que fan els brevets de carretera. 

Devers les sis arribam a ses Salines, on ens llançam cap l'únic bar obert, i curiosament no som els primers clients, s'ens han adelantat uns matiners jubilats que ja no saben què han de fer. Es pensan que acabam de sortir de ruta. Mentre en Jonander deixa descol·locada a la madona del bar demanant-li un cafè amb llet doble de cafè, - ¿cómo, un café largo?. - no, doble, - ¿ cómo doble?, ¿americano?, - no, doble de café! ( s'en va al bany). La madona ens mira i diu amb el rostre desencaixat, - ara ja no sé què vol aqueix!  En Gerard i jo ens descollonam, mentre en Biel s'ha quedat fora fent meditació ( dormint pot ser? ) assegut a la façana de l'esglèsia.  Carregats de cafeina, ens dirigim cap es Salobrar, per on tindrem un esplèndit trenc d'alba. 

Ens queda ara, fins Llucmajor, una bona tirada, sempre amb tendència a pujar i amb un poc de vent de cara, i és que ja du moltes hores fent-nos la punyeta. Arribam al poble amb l'il·lusió de prendre una ensaïmada o un pastís (hi ha que veure el que traga el bilbaí). En el forn, nou moment surrealista per part de qui ja sabem, aquesta vegada les víctimes són dos municipals.

Ara sí, ja ho donam per fet, i començam a asseborir l'arribada. Són les vuit. Els pronòstics es poden cumplir: arribar a les deu i mitja al punt de partida. Emperò, el que queda no és cap regal: puja i baixa, puja i baixa des de son Saletes fins son Binissalom, tot un suplici donat l'estat del nostre cul i les nostres mans, el pitjor de tot. Devora això, el  cansament de cames no és res. A sant Jordi ens queda l'agonia final, l'inacabable tram de parcs i jardins i el pestós carril bici ( te acuerdas Antón? ), que ja està ple de gent, a més. A les deu i trenta nou minuts tocam mare. Eufòria continguda...Yujujuiiii!  Contactam amb el cap suprem per informar del moment; repàs de dades: vint i vuit hores i trenta nou minuts, unes vint i dues ciclades. Ara només volem anar cap a casa i no sentir-ne parlar més. Estam contents, però no tenim clar si hem disfrutat. La resposta ens ve un o dos dies després, rememorant tot el que ha passat: i tant que si!

Ver todas

Consigue el tuyo

Proposta dissabte 4 Juny.

Demà hi ha mobilització en defensa del pas amb bici per Planícia. Es farà una primera concentració a les 9:00 a l’aparcament de sa Granja, a on podrem signar la petició que es farà al Govern per poder anar amb bici pel camí nou de Planícia, potestat que te el govern com a copropietari d’aquest camí.  

per anar fins allà es proposa, carril cra valldemossa, cami de la real, son espanyol, es muntant , coll d'en portell, camins de baixada Esporles. Tram inicial cami correu fins pk sa Granja. 

Desprès, tot i que el meu estat no m’ho permet es proposa anar cap a mirant de Mar i baixar per pescadors, port canonge, volta general i berenar a Banyalbufar (esperare amb berenar comanat), d’alla es pot anar per carretera cap a Planícia, no crec que arribeu al 2 punt de concentració que es a les 11 ales cases de Planicia .  Coll d’Estellencs i ....

Al·legacions a la prohibició d'anar amb bici per Planícia

Com sempre i “inextremis”, és a dir,  el dia en que acabava el termini d’exposició pública, la secta va presentar al·legacions a l’ordenança municipal que ens vol prohibir el pas amb bicicleta per 2 camins de la zona de Planícia.  

La veritat sia dita, possiblement tenen molt poc recorregut, ja que creiem que hi ha poc a fer contra l’auto de la jutja,  que és la que s’ha encaparrotat en prohibir el pas amb bicis. Tot i això, com diu el nostre portaveu oficial, sempre es bo demostrar la nostra disconformitat i fer saber que existim.

Gràcies als que ho han fet possible i amb especial al nostre portaveu, PERE,  que és el que sempre dóna la cara en aquestes mogudes.

Visca l' MTB ¡¡¡¡¡

PS: Aquest dissabte, hi ha una concentració per reclamar el pas amb bici per Planícia.

facebook.com/Som-ciclistes-no-delinquents

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

D.

major d’edat i amb DNI núm.

amb adreça al carrer

obrant en representació de nombrosos grups de ciclistes i davant voste compareixen i

 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

EXPOSA:

Que al BOIB nº 52 de 26 d’Abril de 2016 el ple de l’Ajuntament de Banyalbufar en sessió extraordinària celebrada el dia 22 d’abril de 2016, va acordar l’aprovació provisional de l’Ordenança dels camins del Rafal/Sa Costa (fixa 10 del catàleg de camins) i El Camí Antic de Planícia (Fixa 18 del catàleg de camins), en aquells trams en que no es superposa al camí Nou de Planícia.

Que Analitzada la documentació es poden fer les següents consideracions

I.- Introducció.                                                                                                                     

Desprès de bastants d’anys de lluita pel reconeixement del lliure trànsit pels camins que travessen la finca del Rafal de Planícia  considerem  convenient mostrar la nostra  satisfacció pel fet de veure que sembla que definitivament part d’aquest conflicte s’ha resolt, ja que de nou  es  permetrà passar  per aquests camins pels que sempre s’hi havia pogut anar. La reobertura dels camins hauria de  permetre  una nova possibilitat d’oci per a TOTS els  residents  amants de la Natura i l’esport, que ara podran  recórrer  de manera  quasi continua tota la serra de Tramuntana, contemplant el seu entorn natural, cultural i paisatgístic.

No obstant,  lamentem enormement la prohibició que s’ha fet al transit amb bicicleta per aquests camins  de manera totalment injustificada i arbitraria.   

Segons la breu memòria d’exposició de motius, l’ordenança es redacta en compliment de la sentencia  del 4 de maig de 2015 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 5 de Palma de Mallorca en el procediment Judici Ordinari 502/2011 i  en concret amb el fonament  jurídic 23 en el que s’exhorta a l’Ajuntament a regular els usos dels esmentats camins amb el condicionant dictaminat per Autos d’execució provisional  de data del 10 de  setembre  i de resolució de l’oposició a l’execució provisional de data del 14 d’octubre de 2015 en el que  es va establir l’ús  peatonal i a cavall pels esmentats camins, prohibint l’ús de vehicles a motors i bicicletes.

Consultada la sentencia de referència queda clar que els citats camins son de titularitat publica i que per tant es l’Ajuntament el qui te la plena potestat per regular els usos, tal com reconeix la mateixa ordenança als articles 2 i 3.

Al fonament jurídic 23 es fa una reflexió sobre els valors patrimonials i ambientals d’aquests camins que  transcorren per un indret singular i fràgil com es la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat exhortant al Ajuntament a prendre mesures per la seva preservació , Tot i això en cap moment la sentencia  entra  a detallar els  possibles usos  que aquests camins  en concret poden tenir. Malauradament els Autos d’execució i de resolució de l’oposició a l’execució provisional no han pogut ser consultats, però sorprèn que en aquests es decideixi la prohibició unilateral de la circulació amb bicicleta.

II.- Consideracions Tècniques

L’ordenança de camins afecta a dos camins, en concret:  el del Rafal/Sa Costa (fixa 10 del catàleg de camins) i el Camí Antic de Planícia (Fixa 18 del catàleg de camins), aquest, en aquells trams en que no es superposin al camí Nou de Planícia.

Aquests camins segons es desprèn de la fitxa de catàleg estan formats per diversos trams en els que va variant la seva tipologia que en alguns trams correspon a la de camí de carro i en altres la de ferradura, variant també en ells el tipus de ferm: empedrats, formigó o  terra.

Si els analitzem des de un punt de vista físic, el camí antic de Planícia es un camí que  va descendent de llevant a ponent de manera bastant natural resseguint el coster de la muntanya i llevat del tram 2 en el que es salva un cert desnivell amb un quants revolts el seu traçat es bastant senzill i tal com s’ha dit anteriorment  en bastants trams assoleix la tipologia de camí de carro a on es podria considerar el seu pendent quasi nul. Si considerem el camí de sa costa, en els seus trams 1 i 2 si be te un pendent considerable, aquests trams son emprats per cotxes i certament nomes en el seu tram 3, el desnivell es salva amb graons, la resta del camí al igual que l’anterior te poca pendent i en alguns trams es considerat també com a camí de carro.

Així les coses  ambdós camins es podrien considerar camins perfectament ciclables, en els que com es habitual, el ciclista en arribar als punts conflictius es baixa de la bicicleta i actua com a qualsevol excursionista a peu.

Prova de que molts d’aquests camins es podrien considerar perfectament aptes per les bicicletes es que alguns trams d’ells formaven part del Pla Especial de la Ruta de Pedra en Sec (PERPS) en la versió anterior que passava per Planicia. En els plànols d’usos permesos corresponents a l’etapa III, Estellencs Esporles, es pot observar com majoritàriament en aquests camins es pot circular  amb bicicleta llevat d’un boci del tram 7 de la ruta, que correspon amb l’escalonada abans d’arribar al Rafal i a un altre boci que correspondria amb el tram 6 de l’etapa i corresponent al boci del camí antic de Planícia abans d’arribar a les cases de Planícia.

Hi ha que dir que aquesta proposta de la Ruta de Pedra en Sec (PERPS) no es va arribar a aprovar al Ple del Consell al canviar l’equip de Govern, però cal ressaltar que el document havia comtat amb informe  favorable de la Comissió d’Urbanisme i Patrimoni i del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en sessió de 22 de desembre de 2010. Es a dir, que  els dos òrgans mes altament qualificats en matèria de Patrimoni i Medi ambient de la Comunitat donaren el vistiplau a la circulació amb bicicleta per gran part d’aquests camins.

Per acabar cal recordar que el PERPS fou tramitat pel departament de Territori del Consell al mateix temps que el mateix departament,  demanava la declaració de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat i que per tant, s’era plenament conscient dels valors d’aquests camins i de la nul·la afectació que hi podia incidir sobre ells el transit de bicicletes. (S’adjunta copia dels plànols citats del PERPS)

Així l’únic que explicaria aquesta prohibició genèrica seria que aquestes han estat conseqüència de les pressions dels propietaris  en un intent de reduir el nombre d’usuaris.

III.-Consideracions jurídiques

Queda fora de qualsevol dubte que el projecte d’ordenança té un efecte limitador quant a l’ús públic dels camins de titularitat municipal. Així ho manifesta expressament la pròpia ordenança quan afirma que, per tal de protegir els esmentats camins, “únicament és permés un  ús  peatonal o per cavalleries”. Tanmateix, el fet de que es tracti de camins de domini i ús públic no suposa, d’entrada, la impossibilitat d’establir limitacions respecte al referit ús. O dit d’una altra manera, l’”ús públic” no es pot entendre, senzillament, com a sinònim d’ús lliure no sotmès a cap mena d’activitat de policia o ordenació per part de l’Administració competent.

En qualsevol cas, això no obstant, el caràcter limitador que –segons ja s’ha dit– té la projectada ordenança, obliga a que aquesta hagi de ser necessàriament una decisió motivada. Així ho imposa de manera taxativa l’article 54 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (Llei 30/1992, de 26 de novembre), en afirmar que obligatòriament hauran de motivar-se “els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims”. Així doncs, la Llei 30/1992 exigeix que una decisió del tipus de la projectada necessàriament incorpori una explicació de les raons que fonamenten i justifiquen el seu contingut, tota vegada que, en definitiva, la resolució el que fa es limitar els dret i interès d’aquelles persones que, mitjançant un tipus de vehicle específic, la bicicleta, volen fer ús d’un camí de domi i ús públic.

Dit això, tanmateix, s’observa de seguida que la proposta d’ordenaça no conté cap mínima justificació de la decisió adoptada. Per tota explicació, simplement es diu que l’establiment de la prohibició de circulació amb bicicletes (a més de amb altres vehicles) obeeix a la voluntat de protegir els camins. Res més, això és tot. Ara bé, això evidentment és insuficient, d’acord amb el que ha dit la doctrina i la jurisprudència, que reiteradament s’han encarregat de recordar que el deure de motivació no es pot entendre acomplit amb simples clàusules d’estil o invocacions genèriques, sinó que exigeix una explicació detallada de les decisions adoptades. Es a dir, una explicació que permeti que les esmentades decisions puguin ser sotmeses a un test de racionalitat. Això implica, aleshores, haver de justificar de quina manera la decisió adoptada serveix efectivament a la finalitat –en aquest cas la de protegir el camí– pretesa. Tanmateix, aquesta explicació, com ja hem dit abans, manca per complet en l’ordenança projectada, que no aporta més arguments que la invocació abstracta de la finalitat perseguida, però que obvia totalment les raons que justifiquen l’adequació de la decisió a aquella finalitat.

L’article 53.2 de la Llei 30/1992 és taxatiu al respecte, quan afirma que el contingut dels actes administratius s’ajustarà a allò que disposa l’ordenament jurídic i serà determinat i “adequat a les finalitat d’aquells”. O més en concret, per a l’àmbit de l’administració local, l’article 6.1 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, on s’estableix que el contingut dels actes d’intervenció serà congruent amb els motius i finalitats que els justifiquen”. Quines són, doncs, les raons que permeten afirmar que la decisió pretesa per l’ordenança –quan decideix prohibir la circulació amb bicicletes– és adequada per servir a la finalitat de protecció dels camins?. Com ja s’ha dit en diverses ocasions, aquestes raons són senzillament inexistents, no estan contingudes en la decisió adoptada. I per això, en definitiva, no cal altre conclusió que afirmar que es tracta d’una resolució mancada de motivació. I, en conseqüència, d’una resolució il·legal, d’acord amb allò que disposa l’article 63 de la Llei 30/1992.

A més amés, la decisió projectada és incapaç de superar qualsevol elemental test de racionalitat. Com és pot explicar que la prohibició de circulació amb bicicletes perjudica la protecció dels camins quan, a la vegada, es permet el trànsit amb vehicles motoritzats (queden autoritzats a poder fer ús del camí amb vehicles a motor, per accedir a les seves finques o per tasques agrícoles i forestals, sempre i quan la tipologia del tram del camí  sigui la de carro segons la fitxa del catàleg i permeti l’ús de vehicles.)?. O més encara, com es pot explicar l’establiment de la prohibició absoluta de circular amb bicicletes quan resulta que una bona part del traçat dels esmentats camins disposa d’un tipus de ferm que no és susceptible de ser alterat pel trànsit de bicicletes?.

En resum, la situació sembla prou clara: la ordenança projectada estableix una prohibició taxativa sense explicar mes enllà dels motius que la fonamenten i dels Autos d’execució i de resolució de l’oposició a l’execució provisional i, pitjor encara, sense poder aportar arguments racionals que justifiquin la seva necessitat per a servir a la finalitat pretesa. Com a prova definitiva de la incongruència de l’ordenança basti tenir en compte una darrera dada: part dels camins al quals fa referència, tal com s’ha dit anteriorment,  estaven inclosos dintre de l’anomenada “Ruta de pedra en sec”.i  resulta que l’esmentat pla no impedia  l’ús amb bicicleta a part dels trams d’aquests camins. És a dir, que l’esmentat pla, després de tota la tasca d’anàlisi que incorpora la seva memòria i d’haver estat sotmès als preceptius tràmits d’avaluació de les seves afectacions ambientals i patrimonials proposava  en relació a l’ús de part d’aquests  camins en qüestió una solució diametralment oposada a la que, sense cap mena de raonament suficientment justificat, pretén adoptar l’ordenança .

IV.-Altres Consideracions

Ja fa anys que les bicicletes passen pels camins de la nostra illa i es pot comprovar de manera empírica, com per exemple els camins i tiranys de la comuna de Bunyola es fan més mal bé amb una sola  tempesta que amb anys d’ús.

Posats a comparar, si mirem dos camins amb pendent, tipologia y substrat igual , emprats només per senderistes a peu o amb bicicletes amb altres que són utilitzats pels cavalls al estar a prop de qualque centre eqüestre, es pot constatar com aquests sofreixen un major deteriorament, amb   mes pols i bassals que no els altres.

Aquesta evidència també es pot referendar en molts estudis que asseguren que erosiona més un cavall que una bicicleta, així s’evidencia que la determinació de nomes  permetre el pas de  senderistes a peu  i a  cavall  per causa de la fragilitat  dels camins es totalment arbitraria.

Sobra citar que en un camí estret, molesta molt menys i genera menys inseguretat el creuament entre un senderista a peu amb un amb bicicleta, que amb un a cavall.

Es evident que antigament nomes transitaven pels camins de ferradura gent a peu o amb bístia, al igual que pels camins de carro nomes transitaven carros. Avui en dia existeixen altres vehicles i ningú considera que aquests vehicles a priori hagin d’estar  prohibits per aquests vehicles  pel simple fet de no existir en el moment en que es construiren aquests camins. Es pot entendre que en  un camí de ferradura que  fou condicionat i ampliat pels veïnats, aquests   restringeixin el pas per aquesta via  als vehicles que s’aprofiten de les  obres a les que no contribuí l’administració.  Però aquest  no es el cas de les bicicletes, ja que aquestes poden circular perfectament per camins de ferradura sense necessitats d’obres d’acondicionament i per tant si el camí que esta baix el nou camí ampliat era públic, no es pot restringir el pas a les bicicletes, ja que aquestes podrien seguir passant per allà sense necessitat de les obres d’acondicionament.   

La determinació dels usos respecte a la fragilitat ve  més d’una idea preconcebuda de que les bicicletes són elements estranys i agressius dins la muntanya que de la pròpia realitat. Aquesta percepció es  produí  quan aparegueren les primeres bicicletes tot terreny i senderistes de tota la vida , davant aquesta novetat, generaren un moviment de rebuig cap els nous usuaris de manera injustificada. Actualment la societat en general ja ha  superat aquest debat , ja que el pas del temps ha demostrat que ni l’impacte físic ni les molèsties entre els distints usuaris són tals.

Un mol bon exemple de coexistència pacifica el tenim a l’illa veïna de Menorca, en el camí de cavalls, a on es permet el lliure transit de senderistes a peu amb bici o cavall.

Per tot això,

SOLICITA:

Que es tingui per efectuada la present Al·legació amb tot l’exposat i   ho tingui en consideració i que per tant es reconsideri  la prohibició total  del transit amb bicicleta i si mes no, en els trams avaluats pel Pla de la Ruta de Pedra en Sec,  es consideri com a mínim, el que es  va definir en aquell document. Si tot això no fos possible per causa dels  Autos d’execució provisional    i de resolució de l’oposició a l’execució, instem al Ajuntament perquè  es prenguin les mesures jurídiques i administratives oportunes per a reconduir aquesta situació del tot injusta.

En qualsevol cas, també  es sol·licita que ens faci arribar una resposta raonada a aquesta Al·legació.

Palma, 26 de maig de 2016

                        

SR. BATLE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR