Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 25 de julio de 2016

ESCORCA Dsbt 23 jul

By mapes
De tradicions i d'esperances...

Així es,  com cada any la fi de curs arriba, ara ja nomes queda l’examen final que es el gran viatge. Tot i això,  aquest curs  ha estat una mica caòtic, enrere queden aquells anys en que per aquestes dades tots estàvem apunt i els diversos estats de forma s’havien anat unificant per així, amb grup,  poder afrontar el gran repte que era la  sortida estival. Enguany som molts pocs els que ens anem i se’ns  farà estrany l’absència d’en Bigel, den Pere, d’en yerard , d’en vp etc, etc. Esperem que el nou curs que desprès començarem, ara que de nou la pau i l’harmonia regnen dins el grup, tot torni a ser com sempre.
Com a darrera sortida i com a bons mallorquins abans d’una expedició fora de sa roqueta ens acostem fins a Lluc per a carregar-nos d’energia i per anar-nos amb bon gust de boca  fent una volta  per Escorca en la que passarem per camins que no solem fer i que son dels mes espectaculars paisatgísticament i també tot sia dit, estan en ombra i son una mica fresquets.
8:00 Lloseta, fran (probikereation), pere, andreu, torner, bigel , raul i mapes partim via directa cap a Selva a on ja agafem el camí vell de Lluc que el seguirem fins a Caimari. Be, el darrer tram nomes  l’hem fet en bigel i aquest narrador, ja que els altres no han sortejat el guarda rail ( bionda pels mes iniciats) que ara dificulta l’entrada desprès de la gran corba de la carretera.  Un cop ens agrupem tots  ja a la primera costa de nou  cada un va agafant el seu ritme fins que ens tornem a reagrupar primer a la barrera de la cometa negre i desprès a la bretxa vella.
Arribem a  cas Gallet,que tot i que sigui relativament prest,  ja està ple de ciclistes. Panxa ben plena, alguns amb ració doble d’ous estrellats reiniciem la marxa baixant cap a la font coberta. Abans d’arribar-hi ens aturem al portell a on comença la pista , a on curiosament ara ha desaparegut el botador. Passem pel costat i iniciem la pujadeta pel camí que ara està impecable. Un cop deixat el desviament que ens duria cap els revolts empedrats del GR, nosaltres continuem per la pista principal seguint el que era abans l’antic camí de Lluc a Sa Calobra  i per tant camí públic que forma part de la variant de sa costera de la ruta de pedra en sec.
Avancem per dintre d’un frondós bosc d’alzines que de tan en tan ens deixa veure que a la nostra dreta i molt avall hi ha el clot d’albarca. Desprès d’un parell de revolts en baixada arribem a la barrera que ens indica que entrem dins son Massip, desprès d’un poc mes de davallada,  el camí es torna planer fins que arribem a un pi caigut, que es el lloc a on havíem avisat que teníem que posar el mode “silenci” . Continuem la marxa i passem discretament per devora uns   sestadors i desprès per un aljub immens.   El camí segueix  vora una gran paret per un costaner ple de margades.  Un cop superat un petit sembrat d’alfals que sorprèn allà al mig,  el camí es comença a embrutar fins que arribem a una nova barrera. A l’altre costat el camí ja està tot ple de pedres i els vents que aguanten una antiga reixeta fan que no sigui possible rodar, cosa que ens permet contemplar l’imponent mur una mica ruinos de mes de 3 o 4 mt d’alçada, mig cobert d’heures i falgueres  i  que un dia degué  dur l’aigua de la font sorda cap a les cases. 
Sortim  de dins l’alzinar i el camí desapareix dins un oliverar mig abandonat. Pugem unes quantes marjades i de nou recuperem l’antic camí amb un fort pendent. Al entrar de nou dins l’alzinar el camí es torna pista i tot i que el camí històric creiem que continua per un ramal mes planer, com que aquest narrador desprès de 2 visites d’investigació per la zona  encara no havia tingut temps de revisar aquest darrer tram,  decidim pujar per amunt fins a sortir a la carretera.  
Fem un trocet d’asfalt i tornem a  connectar amb l’antic itinerari de sa Calobra, anomenat en aquest boci com d’es coll Romaní. Aquí ja ens movem per terreny conegut i per tant tots esperem superar el coll i poder gaudir de l’impressionant vista del puig major, fins i tot en fran ja actua com els que tenim els vuit llinatges i ens sorpren amb un “que bonita es malorca “. Iniciem la davallada passant per les cases de son nebot i en el darrer revolt de la pista continuem tot dret per seguir per l’antic camí, que aquí es mostra  amb el seu estat original com a camí de ferradura empedrat.
Com que avui es dissabte l’embotelladora està oberta i per tant sortim a la carretera sense cap problema. Per asfalt iniciem la dura pujada cap a Cuber, que tot i ser pestosa es fa bona de dur per que a un li sembla que està rodant per un dels grans ports alpins que tant ens agraden i que ara que fan el tour recordem amb nostalgia quan els veim per la tele. Mentre uns recullen aigua de la font d’es noguer, altres es refresquen  amb l’aigua de la canal que avui va a tope, cosa que vol dir que Palma està xuclant tota l’aigua que pot dels embassaments. 
Agrupats de nou iniciem de nou la marxa primer seguint la canal i despres ja pel camí de la font d’es Prat, que ara, si un està en forma i te ganes d’esforçar-se , es totalment ciclable ja que les brigades del Consell i per tant el nostre marger en Jesús,  hi han estat fent feina. Iniciem la pestosa davallada, que per els mes patosos se’ns entravessa una mica, mentre que el senyor torner i el petit monstre que hem creat  van acumulant adrenalina.
Arribats a les cases velles de Tossals prenem per dins el comellar fent el tram mes ciclable  de les possibles baixades i  sortim pel primer desviament que enllaça amb el camí principal un poc abans del refugi.  Ara ja nomes ens queda deixar actuar la gravetat per arribar fins a Lloseta, llevat del valent d’en Torner i el una mica inconscient d’en Fran, que no se’n recorda que avui ja no hauria d’arriscar gens ja que això suposa posar en perill el viatge i que decideixen baixar per les dreceres. 
Ens re agrupem al desviament de Solleric i ja tots junts baixem directes cap es Cocons a on acabem prenent les tradicionals birres, avui amb un poc mes de moderació ja que alguns teníem que conduir. 49 km i 1200 mt de desnivell. 


viernes, 22 de julio de 2016

SERRALADA D’ORIENT Dsbt 16 jul

By mapes
A la fi aquest narrador pot tornar a escriure una crònica.
Desprès d’una petita treva de les temperatures i a l’espera  de que la “ monja l’encengui “ es proposà una volta per les muntanyes entre Alaró i Orient. Com que aquest dissabte  es plantejava aturada per berenar  i no hi havia  convocatòries alternatives d’amagat  varem ser un bon grapat.
Es convoca  a una hora intermitja, ni a les vuit com sempre,  ni a les set com es va fer el cap de setmana passat, així quedem  a les 7:30. Rol, fran, pere, miky, bigel, torner, mapes i un antic membre històric que feia  molts d’anys que no venia: en David Giant, que curiosament ha canviat la seva Giant per una altre marca.
Partim per Passatemps i Raixa i en un moment arribem a Bunyola molt abans de l’hora en que per error s’havia pressuposat que passaríem. I es  que  al mig d’un sopar de divendres a  vespre no es un bon moment per calcular horaris. Desprès d’uns moments d’indecisió decidim continuar ja que com diu algú:  “es parteix a una hora i des d’un lloc i els qui no els hi va be anar allà, es responsabilitat seva  enganxar el grup allà a on millor els hi vagi”. Enviem un washap  dient que comencem a pujar i partim per amunt.
En arribar al desviament de la cimentera, com que ara està tancat amb pany dubtem de si anar-hi o no, però davant la insistència del senyor Torner i també per anar fent temps per que així  apareguin els del raiguer, decidim botar. Tot i això,  com sempre que fem una cosa d’aquestes,  ho fem en coneixement de causa i es que aquest tram, tot i estar ara embarrat, es un tram del camí públic que puja cap Orient i forma part de la Ruta de pedra en Sec ( variant D).
 
Malauradament  aquest tram que abans es feia  en un moment ara es complica considerablement ja que la vegetació ha envaït el camí hi ha  uns quants d’arbres caiguts. Sortim denou a la carretera que la seguim fins passat  Honor, a on tornem anar a cercar l’antic camí. Ara si , el seguim sense majors incidències i per allà ens apareixen en Geri i en raul, demostrant que si un vol es pot afegir  al grup sense  tenir que concretar un lloc i una hora concretes. Iniciem la baixada però a mig camí  ens desviem per la pista còmoda que ens du a un dels revolts de la carretera ja que la intenció es anar cap a ses clavegueres. 
Així ho fem  i desprès de pujar 2 revolts ens fiquem per un camí que mai havíem emprat i que en forta pujada ens deixa davant el botador de les clavegueres. Estem en terrenys de ca la beata, i per tant no passem pena,  ja que suposem que la tia d’en Pere en principi no ens ha de posar entrebancs al igual que no n’ha posat perquè per allà pugui passar la Tramuntana Travessa, aquesta  nova versió de l’ultra Trail però ben organitzada.
Iniciem la davallada , possiblement de lo milloret que tenim a la illa i ens reagrupem a baix a on també apareixen en Largo i n’Anton en cara d’emprenyats. Queda clar que a partir d’ara , s’indicaran hora i lloc de partida i res mes, les hores i llocs de passada durant el recorregut  aniran a compte del que es vulgui incorporar en posterioritat.
Tirem cap a son Palou i de nou fem una nova connexió per anar a cercar el camí de s’Estaló.  Així un cop passats els sestadors ens enfilem per l’oliverar i en un moment ens plantem en el botador de l’hort de cals Reis. La nova connexió pareix evident i senzilla, hi ho es quan et diuen per on anar , però si no ho saps, et pots passar quasi una hora provant els distints camins, tal com va fer aquest narrador el dia abans per tal de que els senyorets no es posessin nerviosos pujant amunt i avall.
Ja dins l’alzinar iniciem la pujada cap el pas de s’escaleta per l’impressionant camí de carro que cada cop te mes pendent i mes pedra amollada. Arribem a dalt i desprès de planejar una mica enllacem amb el camí oficial del pas. Iniciem la davallada que es fa una mica llarga ja que no ens enrrecordavem massa del temps que hi havia de “pateo”.
Un cop agafada la pista davallem i en un moment ja estem asseguts a sa granja a on ja ens tenen els bocatas preparats gracies a que qualcú ha cridat per que ens ho preparessin. Durant el berenar ens visita el modèlic pare de mara autonoma amb la seva petita.  Com sempre desprès de berenar els frissadors partiren i els que quedem reiniciem la marxa cap a les fastigoses rampes del clot d’es Guix. Allà el grup es te que  esforçar una mica  i aplicar el corresponent correctiu   perseguint  un escapat que desprès de molts d’anys  vol demostrar  que està allà.  
Sense majors contratemps fem la davallada que en el seu tram inicial es  esplèndida. A Coa negre ja tots plegats reiniciarem la tornada acomiadan-nos d’els del raiguer a Son Torrella mentre els 4 que quedem arribem a Ciutat per es Caulls i Son Macià. En es Caulls ens quedà clar que hem d’anar-hi ja,  a bloquejar els camins abans de que els fills de P... que estan convertint allò amb un abocador  no deixin ni un recó ple de porqueria.
Com que hem  arribat molt be d’hora ens aturem  al abeurador que ens ensenyà en Jon Ander, avui amb la bona intenció de nomes prendre dues rondes, lamentablement la carn es dèbil i al final com que ens ho hem passat tant be  xerrant del be i del mal, no ens hem  aixecat  fins a la quarta.  


70 km i 1170 mt de desnivell.


viernes, 15 de julio de 2016

Dissabte 9 de juliol. Mola de Planícia



Seguint amb el final de curs i respassant temes pendents, rutes en el nostre cas, ja feia algunes setmanes que en Rol ens recordava que teniem pendent la mola, i aquest dissabte li va tocar el torn, un dissabte per cert amb moltes absències ( només vàrem ser tres ) i  on en Gerard (l'únic que no es va amagar) va aglutinar un gran grup de sectaris per fer una sortida de carretera de "tapaíllo" per es pla. Així que ràpidament consensuàrem una ruta no gaire llarga per no passar massa calor i no arribar tard a casa: Bunyolí, son Fava, coll d’Estallencs, cases de Planícia i Mola, camí des correu.


Tot i partir a les set, bé un poc més tard per culpa meva, no ens salvam de la calor ja que pujant Bunyolí fins i tot es sua a l’hivern. Passam sense problemes per sobremunt i es pouet fins son fava. El tram de sa Campaneta i coll d’Estallencs s’ens fa un passeig. Arribam a les cases de Planícia pel camí que pega darrera les cases, i ho feim abans del previst, en Biel havia calculat les nou i mitja.


 Berenam tranquil•lament davall un noguer i partim un tant desganats. La peresa, gràcies a la calor i a l’ambient pre-vacacional, s’ha apoderat dels nostres cossos. De camí observam que han arreglat l'esbaldrec a la pared del camí bord i no hi ha botador. Així que tira a tira anam fent el percal que tenim per davant. La cosa és que tot i el llarg que és el camí de pujada, és molt ciclable i el pendent no és abussiu. 


Llavors ve el bocí de pateo per la zona rocosa que el feim cansats i torpes. El premi: el trialerón de baixada cap el camí des correu, que en Rol s’el fa d’una tirada, i en Biel i jo més amb bones. Ens ajuntam a baix, tots amb un somriure d’orella a orella.



Quasi estam llests de feines. Ens queda el pestós empedrat des correu i només ens hem de deixar caure fins el ferreret. A Esporles feim un repostatge mentre observam l’ambient piji-progre del poble. Seguim pel coll d’en Portell pel camí més dur. Al  Muntant en Rol tira cap a casa ja que té l’enéssim cumple de l’any, i van…. Biel i servidor tiram per can Mallol fins ca’s Ferreret. A les dotze i mitja ja hem acabat, a molt bona hora i molta calor. Total, uns ciquanta-cinq quilòmetres i 1560 de desnivell.
Pd. no sé què putes he fet amb les fotos, crec que volia imitar en Miqui i la seva tècnica compensatòria.

propuesta sabado 16 julio

Tras la tregua de estos dias, poco a poco regresa el calor, se propone ruta por la serra  de Alaro.
Salida 7:30 BP, cra Soller, passatemps, Raixa, can Penasso, Bunyola, cra coll honor, pasadas las casas de Honor camino hacia coll d'orient, salida cra , subir una curva conexion clavegueres, es fre, cami son palou, antes de salir giro a la derecha para conectar con cami des pas de s'estalo, conexion cami pas de s'escaleta, bajada hacia cra orient, cra orient, subida castell Alaro, es verger, ALARO, merienda en sa granja, ( 971510248 ), cami des clot d'es guix, bajada cas carnicer, cami coa negre, sa bomba, es caulls son macia. Y cubos de cerveza en s'indioteria.

jueves, 7 de julio de 2016

Dissabte 2 de juliol. Solleric-Biniamar.



A l’espera de que el director del rotatiu SectaNews concedeixi a n'aquest humil narrador l’esperada jornada(s) de vacacions, doncs seguim amb la tasca comunicativa de les nostres sortides dissabteres.
Idò dissabte mati i amb els ingredients, calor, ressaca post-viatge, cossos dolorits o nafrats, i si a aixó hi afegim que som gordos, fofos i calbs, amb tot aquest panorama no és difícil imaginar que farem una ruta que s’adapti a les circumstàncies. Segons el màster chef del grup, a l’estiu el millor es anar per la serra que fa més fresqueta. Llavors, a jutjar per la socorrada que vàrem agafar,  veurem que casdasqú té el seu propi concepte de frescor. 


A les vuit, al cantó de sempre, Jeroni, Mapes, Fran, Rol, Biel, Miki, Sergi, i Torné. Partim per la sortida clàssica per quan anam cap el Raiguer,  o sigui son Macià i Caülls.  Llavors camí des raiguer, on s’hi afegeixen en Raúl i en Gerald. Seguim per la carretera raiguera fins que ens desviam cap el camí des puig per seguir cap a Bànyols i després voltar cap a son Fortesa ( la d’Alaró). Després ja anam a enfilar el camí cap a Solleric, moment en que en Sergi es desmarca ja del grup i s’en va cap Orient per carretera. Sortida patètica doncs la seva. Començam el pestós empedrat de solleric, però com que avui el rotllo és bo no ho es fa tan pesat. Un cop arribam al desviament de font Figuera, i després de dubtar si si o si no, començam la pujada cap el que es nomena el Pujol de can Xirgo, coll d’oli Clar per nosaltres. Aquesta pujada serà el nostre moment del dia, ja que tot és ombra, per un bosquet ben cuidat, un ferm perfecte, i també el pendent, suaument progressiu.


Un cop a dalt, i amb la discreció que ens caracteritza, feim el camí que ens du cap a solleric, per després dirigir-nos cap el camí de Tossals. D’aquí ja davallam cap es clot d’Aumedrà i son Ordines. De moment la temperatura és bastant soportable, tot i que fa calor. Es desviam cap el cami d’Aiamans cap a Lloseta. Al cementeri, voltarem cap a sa comuna de Lloseta, menys en Miqui que està malsofrit perquè no du aigua i s’en va cap el poble, fent incomprensiblement el camí més llarg cap a Biniamar. A toc de xeremia arribam al poliestportiu, des d’on agafam el típic enllaç que ens deixa dins el poble. Molt acalorats ens instal•lam dins el bar Mayorga, on berenam un pa amb oli de mig quilo. Avui, l’excés de beguda ens desmonta un poc el presupost, així i tot, bon preu, com sempre. A la sortida veim cert moviment comercial entre en Jeroni i en Gerard. Intuïm fàcilment el que estan tramant, i és que la voracitat consumista d’en Geri no té aturai ( això de tenir amics pijos… ).  


A la fi arrencam, cap a Lloseta ara, pel camí de son Maricón. De Lloseta anam a cercar altre cop el camí des raiguer on, a Binissalem ens desviam cap a can Arabí, (tots menys en Jeroni que torna cap a casa i en Gerard que aprofita una avaria per partir també) per després pujar el coll den Simonet, moment missèria del dia i és que la calor i la ciàtica d’en Biel  ja són insoportables, tan insoportables que les tissores comencen a fer renou. Arribam a Alaró, on ens deixa en Raúl,  i pel camí de sa Teulera, anam fins son Torrella. Passam es Cabàs, i sense cap vot en contra, decidim obviar el puig de s’Extremera. A partir d’aquí via ràpida per ses escoletes i son Maciá. 


A s’Indioteria, al bar dels poals de cervessa i montaditos, començam la fase de refrigeració/hidratació, que avui s’ens va un poc de les mans. No obstant tot, la part creativa també s’activa i es forma l’embrió del que possiblement sigui el proper event sectari per l’any que ve. De moment, però, prudència. Total vuitanta quilometrets i uns vuit-cents de desnivell. I trenta-cinq graus de temperatura.
Pd. avui, el que m'ha tingut despistat és  en  Pere, que no sé quan ha aparegut ni quan se n'ha anat, ni tampoc si ha vingut amb la bicicleta o amb sa piraigua.

viernes, 1 de julio de 2016

Proposta dissbte 2 juliol.

Com que aquest dissabte n'hi ha  que tornen d'Asturies, n'hi ha  que retornen al grup i  n'hi ha de lisiats, es proposa una volteta de bon rotllo i com que no sabem a on anar, un cop cremats planícia i Valldemossa, el recurrent es Solleric.
Sortida 8:00 BP, poligon, son macia, es caulls, festival, sa bomba, cami raiguer, cami d'es puig, banyols, son forteza, cami solleric, font figuera, oli clar, coll, baixada cap a tossals,  cra  clot aumadra, Lloseta BERENAR en Es Coco, son bonifai, cami raiguer, cami can arabi, coll d'en simonet, Alaro, cami sa taulera, son torrella, es cabas, séstremera pel geodesic, cantera, bunyola, caubet, es rafalot, passatemps, Palma.